Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Philibert Delorme
Arquitectura
Arquitecte francès.
Després de sojornar a Roma i de construir el palau de Saint-Maur, Enric II el nomenà superintendent d’edificis reials La recerca i l’adopció de nous esquemes arquitectònics, tant en les seves construccions castell d’Anet, galeria d’Enric II a Fontainebleau, com en els tractats d’arquitectura que escriví, el fan un dels capdavanters del Renaixement a França
Francesc Roca i Simó
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Madrid el 1904 Projectà, entre altres edificis, la casa Segura a Palma 1908, amb influències secessionistes Posteriorment evolucionà cap a l’adopció d’elements Art Nouveau i acabà conreant l’eclecticisme Projectà les cases Casasayas 1908-09 i construí la casa Roca 1908, també a Palma El 1913 treballà a Almeria El 1916 projectà el Collegi Notarial de Balears Residí a l’Argentina 1916-19, on, a Rosario, féu el palau Cabanelles, el Club Español, l’Asociación Española de Socorros Mutuos i el palau Remonda, i, a Buenos Aires, el Banco de Castilla Fou arquitecte…
cuina
cuina típica valenciana
© Fototeca.cat
Arquitectura
Estança de la casa on hom prepara i cou el menjar.
La disposició tradicional a la casa rural consta de llar de foc a terra, central amb cúpula o de racó o paret amb faldar, voltada de bancs o amb banc escon, sovint de respatller alt i movible, totalment o en part, que serveix de taula La llar o foguer té rodafoc, que no deixa escampar la cendra, capfoguers per a sostenir la llenya, amb ganxos per a l’ast, clemàstecs senzills o múltiples per a penjar-hi les olles i sovint un pagès giratori per a atansar el plat als individus que hi seuen al voltant A la vora del foc hi ha el bugader, cossi de pedra, enfonsat a la paret i que sobresurt a l’…
Sixt Illescas i Mirosa

Vista del mirador de la casa Vilaró (Barcelona), obra de Sixt Illescas i Mirosa
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1928 Fou un dels arquitectes fundadors del GATCPAC Presentà un projecte d’estació per a aeroport a l’exposició de projectes de les galeries Dalmau 1929 Participà a Saragossa en les reunions constituents del GATEPAC octubre del 1930 i intervingué en diferents càrrecs a les juntes directives del grup català en dimití com a soci directiu el 1935 Les seves obres més importants són la casa Vilaró 1929-30, a Sant Josep de la Muntanya, i un edifici d’habitatges al carrer de Pàdua, número 96 1934-35, ambdues a Barcelona La primera representa una de les primeres propostes plenament…
art cistercenc
Templet cistercenc del claustre major del monestir de Poblet
© Fototeca.cat
Arquitectura
Estil arquitectònic dels s. XII i XIII, difós, bé que no creat, pels cistercencs.
És caracteritzat pel seu despullament Els primers abats de Cîteaux no tingueren cap actitud peculiar relacionada amb l’art Fou sant Bernat qui l’introduí, més tard, a l’orde Així, els manuscrits de Cîteaux del temps de l’abat Esteve Harding que abdicà el 1133 són profusament illuminats El 1134, però, quan sant Bernat començà a pesar dins l’orde, el capítol general manà que les caplletres fossin d’un sol color A les vidrieres, l’esperit d’austeritat es manifestà en la prohibició de les representacions figurades i l’adopció d’entrellaçaments abstractes En el cant gregorià, sant Bernat empobrí…
motonàutica

Competició de Fórmula 1 de motonàutica al port de Barcelona el 1984
FEDERACIÓ CATALANA DE MOTONÀUTICA / MIQUEL MALLAFRÉ
Altres esports nàutics
Esport nàutic o aquàtic basat en la navegació competitiva a bord d’un artefacte flotant propulsat per un element motriu mecànic, normalment un motor d’explosió adherit a l’embarcació, la canoa o el bot i que utilitza l’aigua com a superfície de desplaçament.
Des del començament de l’activitat competitiva, les regates s’organitzaren en diferents classes que agruparen les embarcacions en funció de les característiques Entre les més destacades hi ha la Fórmula 1, o F1, amb circuit propi d’àmbit internacional reservat a professionals d’alt nivell, i la modalitat més espectacular de la motonàutica, desenvolupada amb grans catamarans i elevades potències de propulsió, similar a la fórmula homònima d’automobilisme Altres competicions en Fórmula, dividides per categories, són la F500, la F250, la de promoció F2000 i la de formació de joves pilots Fórmula…