Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Max Bill
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintura
Arquitecte, escultor, pintor, dissenyador, grafista i teòric suís.
Fou alumne del Bauhaus de Dessau El 1931 formà part del grup Abstraction- Création, de París Dirigí la Hochschule für Gestaltung d’Ulm 1951-57, veritable continuadora del vell Bauhaus Destacat representant de l’abstracció geomètrica, defensà l’aplicació del mètode científic a l’obra plàstica La seva obra revela especialment el sentit del moviment en l’espai És autor de diversos texts teòrics Moderne Schweizer Architektur , ‘Arquitectura suïssa moderna’, 1950 Die gute Form , ‘La forma bona’, 1957, etc
Gerrit Thomas Rietveld
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte i dissenyador holandès.
El 1918 entrà en contacte amb el grup De Stijl, tot just format, i en fou un important partícip i propagador Dins aquesta ideologia neoplasticista s’esforçà a proporcionar equilibri a les tensions constructives La casa Schröder, a Utrecht 1924, exemplifica aquest plantejament i alhora l’interès de Rietveld per l’aplicació del color a l’arquitectura Cofundador, el 1928, dels CIAM a La Sarraz, collaborà en la construcció d’un barri model a Viena, el 1932 Després, la seva obra mantingué els mateixos punts bàsics d’investigació i estudià sempre nous materials Museu Zonnehof, a…
Hendrik Petrus Berlage
Arquitectura
Arquitecte holandès.
Cap de l’escola holandesa que es rebellà contra l’eclecticisme del segle XIX i a través de la qual passà a Europa la influència de l’escola americana Basà l’arquitectura en la construcció i aplicació de materials fets per menestrals el maó vist té tota la bellesa, i els arrebossats no compten Fou atret per les construccions romàniques i usà les grans parets contínues i els arcs de mig punt Durant la seva estada a Amèrica rebé una gran influència de Henry Hobson Richardson Les seves obres més importants són la casa del Diamantista a Amsterdam 1899-1900, la borsa d’Amsterdam 1903 i…
Mark Paul Leone
Arqueologia
Arqueòleg i antropòleg nord-americà.
Format a les universitats de Tufts i Arizona, on es doctorà en antropologia el 1968, ha exercit la docència a la Universitat de Princeton 1968 i, des del 1976, a la de Maryland Tot i que els seus primers treballs es desenvoluparen en el marc de l’arqueologia processual, posteriorment ha centrat la seva recerca en l’aplicació a l’arqueologia de la teoria crítica de l’escola de Frankfurt, molt particularment en contextos colonials dels Estats Units d’Amèrica Des del 1981 dirigeix el projecte “Archaeology in Annapolis” Entre les seves publicacions cal destacar The Recovery of…
Immaculada Ollich i Castanyer
Arqueologia
Arqueòloga i medievalista.
Deixebla de MRiu i Riu, es formà a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1981 i on exerceix la docència com a professora titular des del 1984 La seva recerca s’ha centrat en les fonts notarials de la baixa edat mitjana, l’aplicació de la informàtica en la documentació escrita i en els registres arqueològics medievals i l’arqueologia experimental És autora de nombroses publicacions, de les quals destaquen Camp i ciutat a la Catalunya del segle XIII 1988, L’oppidum ibèric de l’Esquerda amb M de Rocafiguera 1994 i Experimentació arqueològica sobre conreus medievals a l’…
James Stirling
Arquitectura
Arquitecte britànic.
Format a Liverpool, treballà amb James Gowan fins el 1963 i, des del 1971, amb Michael Wilford Realitzà habitatges, arquitectura industrial per a la firma Olivetti i museus ampliacions del Fogg Art Museum, 1979-84, i de la Tate Gallery, 1980-85, si bé la seva obra més representativa són els edificis universitaris Sobresurten l’escola d’enginyeria del Leicester College 1959-63, la facultat d’història de la Universitat de Cambridge 1964-69 i l’escola d’arquitectura de la Universitat de Rice, als EUA 1979-81 La seva obra parteix dels principis racionalistes, progressivament enriquits amb…
Nicolas Schöffer
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte hongarès naturalitzat francès.
Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Budapest i després a París, on es traslladà el 1936 Promotor, des del 1948, del dinamisme espacial, i capdavanter de l’art cinètic El 1954 construí, a París, una torre espaciodinàmica, cibernètica, que vol ésser la identificació d’escultura i arquitectura Les seves teories sobre el dinamisme lluminós es palesen, per exemple, en Lux I 1957, mentre que amb Chronos I introduí el factor temps en les seves obres El 1960 creà un Musiscope , orgue electrònic que permetia d’obtenir sobre una pantalla moltes combinacions de formes i colors El 1968 obtingué el…
Christopher Alexander
Arquitectura
Arquitecte nord-americà.
Teòric i investigador dels processos de disseny i configuració d’ambients i espais, dugué a terme la seva tasca al Center for Environmental Structure i a la Universitat de Berkeley, on fou professor 1963-2001 Dels seus treballs cal destacar, per la seva difusió, A Pattern Language 1977, en el qual pretenia resoldre els problemes de disseny, a qualsevol escala, mitjançant models d’aplicació universal També fou autor de The Timeless Way of Building 1979, The Production of Houses 1985 i The Nature of Order 1985-98, 4 vol, a banda de diversos articles en publicacions especialitzades…
Antoni Peyrí i Macià
Arquitectura
Pintura
Arquitecte i pintor, fill d’Antoni Peyrí i Rocamora i net de Francesc Macià.
Després de la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià amb la seva família i el 1941 s’establí a Mèxic Adquirí la nacionalitat mexicana i el 1950 es graduà com a arquitecte a la Universitat de Mèxic Professor a l’Escuela Nacional de Arquitectura ENA de la mateixa universitat 1951-70, també hi desenvolupà una considerable tasca docent com a professor de disseny fins el 1978, i fou delegat oficial del Colegio de Arquitectos de México en els congressos internacionals de París 1965, Praga 1967 i Mèxic 1970 Intervingué, amb Mario Maní, en el pla urbanístic d’Acapulco i projectà, amb F Candela i E…
Craig Ellwood
Arquitectura
Arquitecte i enginyer nord-americà, de nom real John Nelson Burke.
El 1946 creà la seva pròpia empresa dedicada a ajudar els veterans de la Segona Guerra Mundial per a obtenir préstecs federals d’habitatge Especialitzat primer en el món de la construcció, estudià enginyeria estructural a la Universitat de Califòrnia 1946-48 i, quan encara no havia acabat la carrera, establí un estudi propi a la ciutat de Los Angeles La seva formació professional es concretà en la construcció en acer en un moment en què aquesta pràctica arquitectònica encara no s’havia estès a gran escala Ellwood s’interessà per l’arquitectura dels mestres europeus emigrats als EUA…