Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Anatole de Baudot
Arquitectura
Arquitecte francès.
Restaurà nombrosos edificis medievals Fou el primer a aplicar la tècnica del formigó armat a l’arquitectura religiosa església de Sant Joan Evangelista de Montmartre, 1894-97 Escriví sobre arquitectura
Hugh Stubbins
Arquitectura
Arquitecte nord-americà.
Ajudant de WGropius a la Universitat de Harvard 1939, fou un dels primers a aplicar d’una manera espectacular la volta de ciment armat de dos vessants, anomenada “sella de cavall” concebuda anteriorment per MNowicki, a la sala de congressos de Berlín 1957
cadena
Gramàtica
En gramàtica generativotransformacional, qualsevol de les successions de símbols que han estat obtinguts en un determinat estadi de la derivació d’una frase ( arbre de derivació d'una frase
) mitjançant les regles de reescriptura.
En els estadis intermediaris, els símbols d’aquestes successions són molt heterogenis, i depenen de l’ordre com hagin estat aplicades les regles Quan la cadena ja no conté sinó formants, i no cal aplicar-li sinó les regles morfonològiques d’on sortirà la representació fonètica, és una cadena terminal terminal string En un altre sentit, convé de distingir entre les cadenes bàsiques basic strings , que són les cadenes terminals constitutives de les estructures profundes, la combinació de les quals compon les estructures de superfície
Jean Prouvé
Arquitectura
Arquitecte francès.
Fill d’un dels principals creadors modernistes de l' escola de Nancy , Victor Prouvé El 1931 creà els Ateliers Jean Prouvé per a l’estudi d’elements metàllics industrialitzables per a aplicar a la construcció Per a alguns, el seu mur cortina de l’estació Citroën de la Porte de la Villette 1925 fou el primer que es realitzà Membre de la Union des Artistes Modernes 1934, creà el mobiliari per a la nova Ciutat Universitària de Nancy 1933 el 1936 fou un dels collaboradors en la construcció de la Maison du Peuple de Clichy i de l’edifici del club Roland Garros a l’aeroport de Buc…
partícula
Gramàtica
Terme no gaire precís, lingüísticament, que hom sol aplicar a tots aquells morfemes (lexicals i gramaticals) altres que els compresos dins els grups nominal i verbal.
El grup de les partícules resulta, així, heterogeni Enclou unitats lingüístiques normalment invariables adverbis, preposicions, conjuncions, interjeccions, afixos sufixos i prefixos Alguns lingüistes n'exclouen els adverbis i les interjeccions els primers, a causa del caràcter també nominal de molts d’ells les segones, perquè, de fet, equivalen a oracions Les partícules restants, més pròpiament tals, es caracteritzen per la manca de significació lèxica i d’autonomia sintàctica, i són elements merament relacionants
Santiago Cirugeda Parejo
Arquitectura
Arquitecte andalús.
Cursà la carrera d’Arquitectura a l’Escola Tècnica Superior de Sevilla i es titulà a l’Escola d’Arquitectura ESARQ de la Universitat Internacional de Catalunya Al final del segle XX i començament del XXI, obrí en el debat arquitectònic espanyol una nova via no estrictament formalista, centrada en la reflexió ètica, social i política de l’habitar en la ciutat contemporània Amb el seu estudi d’Arquitectura, “Recetas Urbanas”, plantejà la qüestió mitjançant un sistema d’intervencions més o menys efímeres que tracten d’aprofitar els espais públics i privats burlant la lògica…
ortografia
Gramàtica
Part de la gramàtica que ensenya la recta escriptura de les paraules i dels altres signes gràfics, com els d’accentuació i puntuació.
El concepte d’ortografia suposa l’acomodació de l’escriptura de la llengua a unes normes establertes segons criteris etimològics, com també d’evolució i d’ús lingüístic, en relació amb les quals hom jutja correcta o incorrecta la transcripció de les formes orals dels subjectes parlants, susceptibles potser d’ésser escrites de més d’una manera, segons els usuaris Així, en les diverses èpoques de la història de les llengües hom parla més aviat de grafies que d’ortografies dels diversos estadis sincrònicament considerats Pel que fa a les llengües romàniques i, per tant, al català, a…
cas
Gramàtica
Procediment amb què una llengua manifesta la funció sintàctica que un constituent nominal té dins una frase.
Aquesta definició, molt general, no és tanmateix potser prou, car pressuposa que és possible de fer una distinció neta entre els constituents nominals i els verbals, i, si bé és molt versemblant que aquesta distinció es dóna a totes les llengües, no ha estat demostrat que sigui un fet cert Limitant-nos a les llengües ben estudiades, hom pot dir que la manifestació del cas pot ésser donada per mitjà de la flexió com en el llatí, i com en els pronoms catalans o bé per mitjà de mots auxiliars, del tipus de les preposicions com en el xinès, i com en els substantius catalans És va, de tota manera…
termes
Interior de les termes romanes de Caldes de Montbui
© Fototeca.cat
Arquitectura
Història
Establiment públic de banys.
Senzilles construccions d’ús públic per a banys en deus d’aigües medicinals calentes, hom les troba en el món grec, amb una funció essencialment higiènica i terapèutica hom hi solia aplicar recomanacions i preceptes de la doctrina galènica Però la civilització romana, malgrat que també construí, parallelament, nombrosos establiments balneoteràpics per a cura d’aigües en fonts medicinals d’arreu del món romà, modificà radicalment tant l’edifici balneari com el mateix concepte de bany termal Així, a la ciutat de Roma i ja des d’època republicana les termes anaren adquirint una nova significació…
Arquitectura 2009
Arquitectura
Amèrica Vista nocturna del nou auditori de l’Alice Tully Hall, obra dels arquitectes Diller-Scofidio+Renfro © Lincoln Center for the Performing Arts / Mark Bussell Els darrers anys Nova York ha recuperat un seguit d'espais urbans per a la ciutadania Enguany, es va inaugurar el primer tram del parc High Line, un recorregut verd sostingut sobre els 2,4 km de longitud d'una via de tren abandonada que s'aixeca 9 m per damunt la superfície del carrer Els autors, Diller-Scofidio+Renfro, han pres com a referent la cultura urbanística europea i la seva capacitat de fer més habitables els espais…