Resultats de la cerca

Titulat l’any 1952, amb Enric Tous agençà les dependències del deganat i de la junta de govern del Collegi d’Arquitectes 1958-62, a Barcelona Ambdós construïren la casa Ballvé, al barri de  Pedralbes de Barcelona, 1960-61, les fàbriques Dallant, a Sant Feliu de Llobregat 1963, i Kas, a Vitòria, i també la central de Banca Catalana, al passeig de Gràcia de Barcelona 1968, l’edifici de la Diagonal 468, l’edifici Publi del passeig de Gràcia 1977, l’edifici del Banc Industrial de Catalunya 1980 i l’edifici Pastor, al passeig de Gràcia-Aragó, tots ells a Barcelona L’any 1994, amb el…

Descendent d’una nissaga de mestres d’obres i fusters de Sant Andreu de Palomar, fou un dels primers arquitectes titulats per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid vers el 1839 És autor, juntament amb Josep Mas i Vila, del mercat de Santa Caterina 1847 i, conjuntament amb Francesc Vila, del bloc de cases dit e ls Porxos d’En Xifré , erigit el 1836 davant la Llotja i molt representatiu de les orientacions urbanístiques de l’època el pòrtic d’arcuacions sobre pilars que li han donat nom es contraposa a cossos cortina els cantoners i el central amb pilastres jòniques, i…

Aquesta mena de sostre era emprat quan les bigues eren de fusta i hom el volia enriquir bo i evitant la formació de revoltons Ultra les bigues disposades de llarg, presenta uns travessers de secció semblant o igual a la de les bigues, de tal manera que vist per sota mostra una quadrícula com si fos format per un entrecreuament de bigues collocades perpendicularment les unes a les altres En el gòtic, l’enteixinat es caracteritzà per una estructura plana amb bigues vistes o amb atalussats, policroms i daurats, i amb motius ornamentals complectius de tant en tant al castell de Peratallada Baix…

Moltes de les seves obres, importades a la península Ibèrica, contribuïren a la introducció del Renaixement Domenico Gaggini Bissone ~1425 — Palerm 1492 és, potser, el més important de la família durant una estada a Florència 1440-46 rebé la influència de Brunelleschi i de Donatello Des del 1448 féu les escultures de la capella de San Giovanni, a la catedral de Gènova Durant el període napolità 1456-58 fou influït per Francesco Laurana, i collaborà en la decoració de l’arc d’Alfons d’Aragó El 1459 es traslladà a Sicília, on treballà per a l’església de San Francesco i per a la…

Membre de la família d’arquitectes Rovira Titulat a San Fernando el 1842 Arquitecte municipal de Barcelona des del 1867, fou destituït per l’ajuntament popular el 1869 i nomenat altra vegada el 1870 D’estudiant publicà uns plànols dels desapareguts Banys Nous 1834, però el primer treball documentat i encara existent de Rovira es un plànol de Sant Feliu de Codines de l’època en que feia les milícies 1836 Autor del Teatre Circ Barcelonès 1853 i de la Llotja del Palau Moja a la Rambla 1856 Fou el guanyador del concurs per a l’Eixample de Barcelona 1859 amb un interessant projecte urbanístic…

Format a Barcelona 1916, el seu projecte de fi de carrera fou un Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts Construí cooperatives vinícoles Gandesa, el Pinell de Brai, Falset, Montblanc, Rocafort de Queralt, Cornudella, Barberà, Nulles i Vila-rodona 1919-25, en les quals emprà els pràctics i econòmics arcs equilibrats d’obra vista, seguint els consells del seu mestre, Gaudí tingué la collaboració de Xavier Nogués en qüestió de plafons ceràmics Feu també la farinera de Cervera Restaurà la seu d’Urgell, Poblet, la Seu Vella de Lleida, el retaule de Santa Maria d’Igualada, el de l’església…

El seu origen és segurament en les torres que en l’arquitectura paleocristiana servien de talaia defensiva de l’església Per la seva missió de cridar els fidels amb el toc de les campanes l’altura millora l’expansió del so hom els relaciona també amb el minaret musulmà Hom considera com a primers exemples del campanar pròpiament dit els de Sant'Apollinare Nuovo, Sant'Apollinare in Classe i San Francesco, tots ells a Ravenna, considerats del segle IX, de planta circular En el romànic n'hi hagué diversos tipus, que responien generalment a peculiaritats regionals així, Itàlia i Catalunya…

Els òrgans rectors són l’Assemblea General i la Junta de Govern i és presidit pel degà elegit democràticament Territorialment consta de sis demarcacions amb competències pròpies Barcelona, on hi ha també la seu central, Comarques Centrals, Girona, Lleida, Tarragona i Ebre i delegacions Alt Empordà, Barcelona, Ebre, Garrotxa-Ripollès, Girona, Osona, Pirineu, Manresa, Tarragona i Vallès Forma part del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España i, a través d’aquest, del Conseil d’Architectes d’Europa i de la Union Internationale d’Architectes Té el precedent en l’Escola d’…