Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Narcís Pascual i Colomer
Arquitectura
Arquitecte.
Format a Sant Carles, hi obtingué el títol que després revalidà a San Fernando Primer director de l’Escuela Especial de Arquitectura de Madrid 1845 Fou l’autor de la Universitat de Saragossa 1849 i guanyador del concurs del palau del Congrés dels Diputats a Madrid, la primera pedra del qual es collocà el 1843 aquest edifici, neoclàssic, fou adornat amb escultures de José Pagnucci, Francisco Elías i Ponciano Ponzano Reformà el convent del Noviciado a Madrid 1845 transformant-lo en universitat i convertí l’església en paranimf 1852 Altres obres seves a Madrid són els palaus Béjar,…
Emili Pérez i Piñero
Arquitectura
Arquitecte.
El 1961 guanyà el primer premi en el concurs d’estudiants al Sisè Congrés de la UIA a Londres amb una estructura per a un “teatre plegable” En essència presentava les principals aportacions de les seves estructures articulades i plegables juxtaposició de tetràedres incomplets —formats per políedres complexos articulats—, nusos tridimensionals, rigidesa de l’estructura —que aconseguí per un sistema d’autocontrol de la mateixa estructura— i utilització repetitiva dels mòduls bàsics Obtingué molts premis i realitzà dues obres que deixà inacabades la cúpula del Museu Dalí, a Figueres…
Jeroni Martorell i Terrats
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte, titulat a Barcelona el 1903.
Com a director del Servei de Conservació de Monuments 1915 i com a arquitecte conservador de monuments del Ministerio de Instrucción Pública 1929 restaurà i, moltes vegades, revalorà arqueològicament un gran nombre de monuments cases dels Canonges i casa dels velers, a Barcelona monestirs de Poblet, Sant Cugat del Vallès i Sant Pere de Rodes pont romà de Martorell, esglésies romàniques de Terrassa i muralles de Montblanc Com a obres de nova planta, projectà la Caixa d’Estalvis 1905-15 i l’Escola Industrial d’Arts i Oficis 1907-10 de Sabadell i un gran nombre d’escoles al Maresme i al Vallès…
Pau Salvat i Espasa
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte i editor.
Fill de Manuel Manuel Salvat i Xivixell Titulat el 1894 Arquitecte municipal d’Igualada, hi féu l’escorxador i el Teatre Ateneu 1913 A Barcelona són obres d’ell l' editorial Salvat 1916 del carrer Mallorca, d’estil modernista, la casa Oller de la Gran Via 658 1903 i la Clínica Bartrina, a Gràcia A Lleida féu el Casino amb la collaboració de JGil És autor també de la refineria de sucre d’Alagó i del projecte del Parlament de Mèxic Com a editor, succeí el seu pare al front de l’empresa editorial a la mort d’aquest 1901, a la qual donà un notable impuls Fou, a més, elegit president de l'…
Guillem Reynés i Font
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1905 Fill del mestre d’obres Gaspar Reynés, el succeí el 1906 en un càrrec de la diputació provincial Fou també arquitecte diocesà i es dedicà molt a la restauració Participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana a Barcelona 1906 amb la ponència Necessitat de reconstituir el llenguatge català en els oficis tècnics i en l’art de la construcció Illustrà amb croquis arquitectònics Die Felsenfesten Mallorcas Praga 1910, de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana Dirigí amb Joan Rubió i Bellver les construccions de l’Exposició Regional de…
Ignasi de Solà-Morales i Rubió
© Rosa Feliu
Arquitectura
Arquitecte i tractadista d’arquitectura.
Estudià arquitectura doctorat el 1973 i filosofia a Barcelona Catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1978, professor a les universitats de Bolonya, Columbia, Princeton, Cambridge, Torí, Lausana i Ticino Fora membre de l’Institute for Architecture and Urban Studies Nova York i director de l’Arxiu Històric d’Arquitectura, Disseny i Urbanisme del COAC El 1993 fundà el Màster Metròpolis, adreçat a l’estudi de la cultura urbana contemporània Entre les seves realitzacions cal esmentar la reconversió del Pati Llimona en centre cívic 1983-91, i les reconstruccions del…
Josep Maria Martorell i Codina
Arquitectura
Arquitecte.
Es titulà el 1951 Poc influït per l’Escola d’Arquitectura, però sí pel seu treball a l’estudi de Francesc Folguera, inicià la seva tasca professional amb Oriol Bohigas , amb el qual fou, juntament amb altres arquitectes, membre fundador del Grup R Posteriorment 1962, amb el mateix Bohigas i amb David Mackay , fundà MBM Arquitectes , en què desenvolupà tota la seva carrera professional, amb projectes com ara l’Escola Thau, els habitatges de la Meridiana, les ampliacions d’El Corte Inglés, l’urbanisme de la Vila Olímpica, i el Museu del Disseny i el Palau Nou de la Rambla, a Barcelona la…
Antoni Puig i Gairalt
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Germà de Ramon Puig i Gairalt Estudià música al Conservatori del Liceu i pintura a l’escola d’art de Francesc d’A Galí Encara estudiant projectà un gran auditori de concerts d’estil classicista Després d’unes reformes de cases que féu a Cerdanyola 1919-20 inicià una carrera que el situà entre els primers arquitectes catalans de la seva generació Plenament imbuït de la mentalitat estètica del Noucentisme, intentà retrobar un estil genuïnament català i clàssic a la vegada i construí el Casal del Molí Vell a Gelida 1920-21 i la Casa Guarro a Sarrià 1921-23 Aviat sumà a aquests pressupòsits…
Nicolau Maria Rubió i Tudurí
Arquitectura
Urbanisme
Botànica
Literatura
Jardineria
Arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista i escriptor.
Fill del general d’enginyers Marià Rubió i Bellver i nebot de Joan Rubió i Bellver Establert a Barcelona, estudià a l’Escola d’Arquitectura, on obtingué el títol el 1915 Fou deixeble de Francesc d’A Galí i de Jean Forestier Fou professor d’arquitectura de jardins a l’Escola Superior dels Bells Oficis i des del 1917 director dels jardins públics de Barcelona Succeí Cebrià de Montoliu com a secretari de la societat La Ciutat-Jardí 1920 Collaborà amb Forestier en la realització del parc de Montjuïc i vers el 1925 introduí a Catalunya el jardí de paisatge plaça de Francesc Macià, de Barcelona…
Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya
© Fototeca.cat
Arquitectura
Corporació de dret públic creada el 1931 amb personalitat jurídica pròpia que té com a objectius vetllar pel correcte exercici de la professió d’arquitecte i dels interessos dels seus associats en l’àmbit de Catalunya.
Els òrgans rectors són l’Assemblea General i la Junta de Govern i és presidit pel degà elegit democràticament Territorialment consta de sis demarcacions amb competències pròpies Barcelona, on hi ha també la seu central, Comarques Centrals, Girona, Lleida, Tarragona i Ebre i delegacions Alt Empordà, Barcelona, Ebre, Garrotxa-Ripollès, Girona, Osona, Pirineu, Manresa, Tarragona i Vallès Forma part del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España i, a través d’aquest, del Conseil d’Architectes d’Europa i de la Union Internationale d’Architectes Té el precedent en l’Escola d’…