Resultats de la cerca
Es mostren 1603 resultats
August Font i Carreras
Arquitectura
Arquitecte, titulat el 1869.
Fou deixeble d’Elies Rogent, amb qui redactà un projecte de restauració de la catedral de Tarragona 1883 i construí el seminari d’aquesta ciutat Dirigí les obres de reforç de la cúpula del Pilar, a Saragossa Conreà el neoarabisme —Banys Orientals de Barcelona 1872, desapareguts en part plaça de toros de les Arenes, a Barcelona 1892-99, el neogoticisme —façana de la catedral de Barcelona 1887-1913, en collaboració amb Josep Oriol Mestres— i l’eclecticisme —Palau de Belles Arts de Barcelona 1888, desaparegut Caixa d’Estalvis a la plaça de Sant Jaume de Barcelona— Fou acadèmic de Sant Jordi 1894…
Francesc Folguera i Grassi

Francesc Folguera i Grassi
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1917 Fou autor del desaparegut circ Olímpia de Barcelona 1919-23 i de la façana de l’església parroquial de Sant Sadurní d’Anoia Juntament amb Ramon Reventós i amb l’assessoria artística de Xavier Nogués i Miquel Utrillo, construí el Poble Espanyol de Montjuïc, a Barcelona Fou l’autor de dos importants edificis per a Tecla Sala el Casal de Sant Jordi, al carrer de Casp de Barcelona 1928-32, d’un Noucentisme preracionalista, on destinà a oficines els pisos inferiors i a residència els superiors, i la casa del Llorà, a Collsacabra 1935, molt influïda per Adolf Loos Es feu càrrec de…
Cornelis Floris
Arquitectura
Escultura
Nom amb què és conegut Cornelis Floris de Vriendt, arquitecte i escultor flamenc.
Fou el difusor màxim de l’estil flamenc a Europa a través dels seus sepulcres a Dinamarca i a Alemanya Característica seva és la utilització de la figura humana com a suport arquitectònic Es destaca el tabernacle de l’església de Sant Lleonard de Zoutleeuw 1552, la casa de la ciutat d’Anvers 1561-67 i les parets del cor de la catedral de Doornik 1573
Adolf Florensa i Ferrer
Edifici del Foment del Treball (Barcelona), construït per Adolf Florensa i Ferrer
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1914, el mateix any guanyà una càtedra a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, i el 1924 fou arquitecte municipal de la ciutat Dins el classicisme noucentista, bastí, a la via Laietana de Barcelona, el Casal del Metge 1919, les cases Cambó 1921-25 —influïdes per l’escola de Chicago— i, amb Alfons Barba i Miracle, el Foment del Treball Nacional 1931-34 Construí el Palau de Comunicacions de la Plaça d’Espanya 1929, amb Félix de Azúa, i reformà la Capitania General 1928 i, ja a la postguerra, la Duana Nova Construí l’hospital de Lleida i restaurà el castell de Peralada Com a…
Johann Bernhard Fischer von Erlach
Arquitectura
Arquitecte austríac.
Es formà a Roma amb Carlo Fontana Tornà a Àustria, on desplaçà de càrrecs públics arquitectes italians, tradicionalment més ben considerats que els locals Després d’una etapa borrominiana, exemplificada en diverses esglésies de Salzburg, assolí l’estil més personal cap al 1715, amb un barroc classicitzant que té el màxim exponent en la Karlskirche de Viena 1716-29, el projecte de la qual aconseguí d’imposar pel damunt del de Ferdinando Galli Bibiena Fou ennoblit per Josep I El seu fill Joseph Emmanuel Fischer von Erlach Viena 1693 — 1742 prosseguí obres del pare, com la…
Johann-Michael Fischer
Arquitectura
Arquitecte.
Autor de nombroses esglésies i nombrosos convents a Baviera sobresurt especialment la d’Ottobeuren 1737-66, coberta amb cúpules sobre petxines, peça bàsica del rococó germànic Malgrat la riquesa de la decoració en estuc i de la complexitat de les plantes, l’estil de les seves obres palesa més serenitat que el d’altres mestres contemporanis, com Kilian Ignaz Dientzenhofer o Johann Balthasar Newmann
Antoni Fisas i Planas
Arquitectura
Arquitecte, titulat el 1923.
Seguí, en nombroses cases de pisos, el classicisme italianitzant imposat pel Noucentisme La seva clínica de Sant Josep de la Muntanya 1936, a Barcelona, és un bon exponent de l’estil preracionalista Projectà la parròquia del Pilar de Barcelona i el sanatori de Puigdolena Vallès Oriental
Miguel Fisac Serna
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i teòric de l’urbanisme.
Titulat el 1942, amb l’Instituto Nacional de Óptica Daza de Valdés, de Madrid 1948, abandonà el monumentalisme de l’escola madrilenya de la postguerra i derivà cap a formes orgàniques semblants a les dels països escandinaus Instituto de Formación del Profesorado de Enseñanza Laboral, de Madrid, 1953 Els anys seixanta substituí el maó pel formigó i creà peces amb pretesat Centro de Estudios Hidrográficos, de Madrid, 1961 La seva arquitectura religiosa, que conjuga la llum amb el dinamisme dels murs, fou de les més representatives de l’Espanya de la segona meitat del sXX esglésies dels dominics…
Annibale Fiocchi
Arquitectura
Arquitecte italià.
Fou director del departament d’arquitectura de la societat Olivetti 1947-54, per a la qual construí habitatges, oficines i tallers La seva obra més significativa és la central de l’empresa a Milà 1954 Posteriorment s’independitzà, bé que mantingué la seva especialització en arquitectura industrial L’any 1960 projectà la seu de l’Organització Mundial de la Salut, a Ginebra
Lucas Antonio Ferro Caaveiro
Arquitectura
Arquitecte gallec.
Deixeble de Casas Nóvoa, el succeí com a mestre d’obres de la catedral de Santiago de Compostella 1749, on treballà en el projecte de les plantes de la sala i avantsala capitulars 1752, en la cobertura de l’arxiu i el tresor 1755 i en la façana septentrional o de l’Azabachería