Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
Carlos Arniches
Arquitectura
Arquitecte castellà.
Deixeble de Zuazo i vinculat ideològicament al grup madrileny del GATEPAC Collaborà sempre amb Domínguez, fins que aquest s’exilià a Cuba La seva arquitectura se situa plenament entre l’anomenada funcional o racionalista Les seves obres més destacades són els albergs de turisme, anteriors al 1936, i l’hipòdrom de la Zarzuela estructura de Torroja Obra menor fou la desapareguda Granja El Henar , famosa per les seves tertúlies literàries i polítiques
Félix Candela Outeriño
Arquitectura
Arquitecte castellà, establert a Mèxic des del 1939.
Estudià a Madrid Rebé la influència de l’enginyer Torroja, a Mèxic, en la construcció de cobertes de gran audàcia, amb gruixos inversemblantment reduïts A la ciutat universitària de Mèxic construí el seu primer paraboloide hiperbòlic, de 16 mm de gruix, substituint l’ús de les clàssiques voltes esfèriques Són obres seves les esglésies de la Virgen de los Milagros 1954, a Mèxic, de clara influència gaudiniana, la de Nuestra Señora de la Soledad, Coyoacán, Mèxic 1956, la de San Vicente de Paúl, Mèxic 1960, i la planta embotelladora Bacardí Cuatitlán, Mèxic 1963 Juntament amb l’arquitecte…
Josep Grases i Riera
Arquitectura
Arquitecte, titulat el 1878.
Partí d’un eclecticisme palès als seus projectes de cases per a la reconstrucció dels pobles afectats pels terratrèmols de Màlaga i de Granada 1885 Establert a Madrid, hi construí l’edifici La Equitativa 1891, actual Banco Español de Crédito, on l’escultura aplicada té una funció estructural Féu altres obres a Madrid com el famós monument a Alfons XII, d’El Retiro i a Zestoa tanmateix, la seva aportació principal fou el palauet Longoria 1902, únic edifici estructuralment modernista de Madrid Dedicà els darrers anys de vida a un ambiciós projecte…
Miguel Fisac Serna
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i teòric de l’urbanisme.
Titulat el 1942, amb l’Instituto Nacional de Óptica Daza de Valdés, de Madrid 1948, abandonà el monumentalisme de l’escola madrilenya de la postguerra i derivà cap a formes orgàniques semblants a les dels països escandinaus Instituto de Formación del Profesorado de Enseñanza Laboral, de Madrid, 1953 Els anys seixanta substituí el maó pel formigó i creà peces amb pretesat Centro de Estudios Hidrográficos, de Madrid, 1961 La seva arquitectura religiosa, que conjuga la llum amb el dinamisme dels murs, fou de les més representatives de l’Espanya de la segona…
Francisco Javier Sáenz de Oiza
Arquitectura
Arquitecte castellà.
Els anys cinquanta féu una gran aportació amb els pobles nous de la perifèria de Madrid, en collaboració amb Cubillo, Romany i Sierra A Alcúdia, el 1963, construí cent apartaments on aconseguí una orientació excellent de tots ells i una independència visual i acústica dels uns respecte als altres Torres Blancas Madrid, 1962-68, el seu projecte més important, tracta d’establir un gratacel a la mesura humana tenint en compte tant els aspectes constructius com els aspectes humans Realitzà, entre d’altres, el Banco de Bilbao a Madrid 1979, el Museu d’Art…
Narcís Pascual i Colomer
Arquitectura
Arquitecte.
Format a Sant Carles, hi obtingué el títol que després revalidà a San Fernando Primer director de l’Escuela Especial de Arquitectura de Madrid 1845 Fou l’autor de la Universitat de Saragossa 1849 i guanyador del concurs del palau del Congrés dels Diputats a Madrid, la primera pedra del qual es collocà el 1843 aquest edifici, neoclàssic, fou adornat amb escultures de José Pagnucci, Francisco Elías i Ponciano Ponzano Reformà el convent del Noviciado a Madrid 1845 transformant-lo en universitat i convertí l’església en paranimf 1852 Altres obres seves a Madrid són els palaus Béjar,…
Rafael Bergamín
Arquitectura
Arquitecte i enginyer castellà.
Després de la guerra civil de 1936-39 anà a Veneçuela, on treballà intensament darrerament tornà a Madrid Adscrit als corrents racionalistes dels anys vint, és autor de la colònia del Viso, a Madrid 1931, una de les primeres obres importants d’arquitectura peninsular moderna
Ramón Vázquez Molezún
Arquitectura
Arquitecte castellà.
Amb el pavelló d’Espanya a la Triennal de Milà 1954 obtingué el Gran Premi, i es convertí —juntament amb Antonio Corrales, amb qui dugué a terme la majoria d’obres— en un dels exponents més típics de l’anomenada “generació del 50” El 1955 feren l’Instituto EM de Herrera de Pisuerga, on potenciaren els tancaments de fusta i un sistema de cobertes inclinades de ventilació el 1958 obtingueren la medalla d’or de l’Exposició de Brusselles pel pavelló d’Espanya, de mòduls hexagonals prefabricats Amb els mateixos elements fou edificat el pavelló d’Espanya a la IV Feria Nacional del Campo, a …
Alfons Carbonell
Arquitectura
Arquitecte, actiu del 1620 al 1660.
Treballà, juntament amb Crescenzi, al panteó dels reis 1654 d’El Escorial El seu barroquisme es caracteritza per la decoració de les superfícies amb formes geomètriques i efectes policroms És autor també del palau del Buen Retiro de Madrid 1633 i del convent de les dominicanes de Loeches 1635-38 Realitzà, amb Eugenio Caxés, el retaule major i els laterals de l’església de La Merced Calzada de Madrid 1624, avui desapareguts
Modesto López Otero
Arquitectura
Arquitecte castellà.
Obtingué la medalla d’or de la seva especialitat a l’exposició de belles arts del 1912 Fou director de l’escola d’arquitectura de Madrid des del 1923 La seva tasca més important fou de dirigir l’equip d’arquitectes que féu la ciutat universitària de Madrid, de la planificació de la qual s’ocupà El conjunt de la seva obra recull nombrosos elements secessionistes, els quals barreja amb uns altres d’historicistes, però tendint, en determinats moments, a la simplificació ornamental