Resultats de la cerca

Restaurà la catedral de Sant Front de Peirigús, projectà el Sacré-Coeur de Montmartre a París i n'inicià la construcció

Així, l’abadia de Westminster a Anglaterra, el Panteó de Roma i la basílica de la Santa Croce de Florència, a Itàlia, el Panteó de París on reposen, entre altres, Voltaire, Rousseau, VHugo, Zola, Jaurès, etc a França, Ripoll i Poblet als Països Catalans, etc

Molt cotitzat, en principi, entre l’aristocràcia, esdevingué vers el 1780 un visionari megalòman, republicà i idealista Defensà tanmateix una arquitectura taxativament irracionalista i fantàstica que el féu precursor d’un Romanticisme arquitectònic que mai no assolí l’originalitat dels seus projectes Aquests, entre els quals sobresurt el monument esfèric a Newton, que havia de tenir una alçada de 75 m ~ 1784, no arribaren a ésser construïts Hom li atribueix un pavelló en forma de columna truncada al desert de Retz, a Chambourcy Seine-et-Oise El gran monument cònic de la batalla de Waterloo…

El 1758 estudià i dibuixà les ruïnes del palau de Spàlato actual Split, amb Robert Adam Autor del Château Borely a Marsella 1766, el palau del Governador a Metz 1776-81, etc Esperit neoclàssic, contribuí a valorar els monuments antics de Provença Influí a Rússia, on fou arquitecte de Caterina II 1783, i als EUA, a través de l’amistat i la collaboració tècnica amb Thomas Jefferson

Primer arquitecte del rei 1654, treballà al Louvre i a les Tulleries des de l’any 1655 Féu també el castell de Vaux-le-Vicomte 1655-61 i el Collège des Quatre-Nations 1661-62 A partir del 1661 treballà constantment a Versalles En el seu estil tractà d’unir el classicisme tradicional francès amb el barroc italià

Treballà en collaboració amb Jean Goujon des del 1544 fins al 1564 El 1546 Francesc I els encarregà el nou Louvre Lescot, que en fou arquitecte fins que morí, hi construí l’escala d’Enric II, la Sala de les Cariàtides i la façana sud-oest del Pati Quadrat posteriorment el seu estil fou seguit per al conjunt construït al voltant d’aquest pati Veritable erudit, fou introductor del classicisme renaixentista en l’arquitectura francesa

Aprofitant les descobertes del moment sobre la pressió atmosfèrica, donà un gran valor als efectes d’aigua en els seus dissenys de jardins, sempre de perspectiva oberta Treballà a les Tulleries 1637, Saint-Germain-en-Laye, Saint-Cloud, Meudon, Fontainebleau i Chantilly, però les seves realitzacions cabdals són Vaux-le-Vicomte 1655-61 i Versalles 1661-1700

Fou l’arquitecte decorador del Regent i un dels més importants representants del rococó francès Féu el cor i la portada sud de Saint-Sulpice ~1720 i decorà salons del Palais-Royal, avui desapareguts, com la major part de la seva obra, la qual hom coneix per l’edició que JHuquier féu dels seus projectes, en tres volums Petit Oppenordt, Moyen Oppenordt i Grande Oppenordt , començada vers 1737 i acabada després de la seva mort

Treballà gairebé sempre associat amb Charles de Wailly 1730-98, amb qui projectà la nova sala del Théâtre Français a París 1778-82, actual Théâtre de l’Odéon Fou un dels principals promotors del moviment de retorn a l’antiguitat del darrer terç del s XVIII, tant en la seva producció com en el seu tractat Oeuvres d’architecture El seu fill Antoine Peyre París 1770 — 1843 fou un dels arquitectes que primer utilitzà les cobertes de ferro en el Théâtre de la Gaité de París 1800

Fundà una escola a París 1830-56, on impartí la teoria que les úniques exigències obligades en arquitectura són les constructives i les funcionals Féu la Bibliothèque de Sainte-Geneviève 1843-50 i la Bibliothèque Nationale 1843-68, ambdues a París, en les quals, sota una aparença historicista, utilitzà estructures metàlliques i columnes de ferro fos, i alhora nous plantejaments d’organització espacial