Resultats de la cerca

Format en la tradició duchampiana, fou un personatge rellevant en l’escena cultural madrilenya dels anys setanta del segle XX Fou un artista polifacètic, que es dedicà a l’arquitectura, l’escriptura, les arts plàstiques, la música i també a les arts performatives Formà el grup d’artistes Los esquizos de Madrid 1970-85, que apostaren per la pintura figurativa amb trets de memòria personal i cultura de massa, al marge de les convencions estètiques i polítiques del final de la dictadura Les seves obres es troben en nombroses colleccions Fundació Coca-Cola, Museo de Arte…

Es titulà el 1989 a l’Istituto Universitario di Architettura di Venezia Es traslladà a Barcelona i el 1991 s’associà amb l’arquitecte Enric Miralles i Moya , amb el qual es casà el 1992, i creà l’Estudi Miralles Tagliabue EMBT, que dirigeix des de la mort del seu marit 2000, i amb seu també a Xangai des del 2010 Des d’aleshores, ha encapçalat la direcció de nombrosos projectes, molts dels quals han estat guardonats Escola de Música d’Hamburg, a Alemanya 1997-2000, ajuntament d’Utrecht, a Holanda 1997-2000, premis Rietveld i d’arquitectura dels Països Baixos 2001, Parc de Diagonal Mar, a…

Fins ara ha publicat cinc llibres que constitueixen un cicle poètic homogeni i coherent que acosta aquesta obra als registres de la poesia metafísica, en què cada títol, a més, té un referent en els principals components de la vida aire, terra/fang, foc, aigua i èter, alguns ja assenyalats en el títol En el primer, Mirall de miratges 1987, es descobreix la potencialitat de la paraula com a instrument d’experimentació A Helena, amada 1993, s’estableix un viatge als orígens de la civilització amb un espai-temps concret que s’identifica amb Grècia Foc humit 1996 mostra la història d’un amor-…

Obtingué el títol a la Universitat de Tucumán 1948 El 1952 s’establí als Estats Units, on es graduà a la Universitat d’Illinois conjuntament amb la seva muller Diana Balmori, amb qui realitzà gran part dels projectes, inicialment, els primers deu anys del seu itinerari professional, al despatx d’ Eero Saarinen Nacionalitzat nord-americà el 1964, des d’aquest any fins al 1968 fou director de disseny en una empresa d’enginyeria de Los Angeles i posteriorment fou soci de Victor Gruen El 1977 obrí despatx propi, que el 2005 incorporà el seu fill Rafael Construí tota mena de tipologies…

Llicenciat a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB el 1984, es doctorà amb un premi extraordinari el 1995 Vinculat a la universitat, director del departament d’urbanisme i ordenació del territori de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC i professor a l’Escola d’Arquitectura del Vallès ETSAV, director del màster desenvolupament urbà i territorial i professor del màster projecció urbanística de la Fundació de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC Ha desenvolupat la pràctica professional de planejament urbanístic amb els arquitectes Sebastià Jornet i Forner i…

Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB 1968, i es doctorà el 1977 Fou membre del Taller d’Arquitectura i Urbanisme TAU, amb els arquitectes Juli Esteban i Joan Montero Madariaga 1973-2003 És catedràtic d’urbanística del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès ETSAV, departament que dirigí, com també la mateixa Escola d’Arquitectura ETSAV És un dels membres fundadors del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona LUB, juntament amb l’arquitecte Manuel de Solà-…

En acabar els seus estudis a l’acadèmia d’arquitectura de Berlín, participà en diverses excavacions arqueològiques a Olímpia i Orcomen, a Grècia, entre el 1877 i el 1881 Des del 1882, collaborà en els treballs arqueològics de Troia, primer, sota les ordres de Heinrich Schliemann 1882-90 i, després, n'assumí la direcció 1890-94 Publicà els resultats de les seves campanyes a Troia und Ilion ‘Troia i Ílion’, 1902 Fou en aquesta obra en què, a partir de l’estudi de l’estratigrafia i de la comparació dels materials troians amb els apareguts en altres jaciments grecs de cronologia similar,…

Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya des del 1976 Desenvolupa la seva activitat professional a través de CCRS arquitectes, de la qual fou fundador els anys vuitanta Treballa en planejament territorial i municipal per a diverses administracions Ha redactat, entre d’altres, el Pla Director de la Vall d’Hebron i Pla especial Diagonal/Poblenou a Barcelona els plans municipals de Vidreres, Sant Pere Pescador, Vic, La Orotava Tenerife, Lepe i Almonaster la Real Huelva el pla insular de Tenerife la reforma del Port de Bríndisi Itàlia i la reordenació viària a la conca del Beberibe a…

N'obtingué el títol el 1965 i es doctorà el 1969 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB, de la qual fou professor adjunt del departament de projectes arquitectònics entre el 1968 i el 1973 Fou l’arquitecte municipal de Valldoreix Sant Cugat del Vallès fins el 1970 Formà part del moviment arquitectònic anomenat Escola de Barcelona, generació d’arquitectes que destacaren entre el final dels anys seixanta i la primera dècada dels setanta, centrats bàsicament a Barcelona Es caracteritzen per una arquitectura d’autor, d’arrel mediterrània, de petits encàrrecs no oficials,…

Obtingué el títol d’arquitecte a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB el 1974, i es llicencià en història de l’art el 1976 Fou professor de projectes arquitectònics a l’ETSAB 1975-2001, i impartí cursos a la ILAUD d’Urbino Itàlia, a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat de Yale EUA i a la Graduate School of Design de la Universitat de Harvard Anglaterra Des del 2001, és professor i director de l’Acadèmia d’Arquitectura de la Universitat de Suïssa, cantó italià, Mendrisio Ha estat director de Projectes Urbans de l’ajuntament de Barcelona 1981-87 i de l’Institut…