Resultats de la cerca
Es mostren 1603 resultats
Coop Himmelblau
Arquitectura
Grup d’arquitectes fundat a Viena el 1968 per Wolf Prix (Viena 1942) i Helmut Swiczinsky (Poznań, Polònia 1944).
Ambdós han estudiat a la Universitat Tècnica de Viena i a l’Architectural Association de Londres La seva obra inicial, que es desenvolupa fins a la meitat dels anys setanta, investiga les interaccions entre l’home i l’arquitectura i la modificació immediata de l’hàbitat, amb influències de grups visionaris com Archigram A aquest període pertanyen diverses accions — Soft Space 1970, Hard Space 1970, Restless Sphere 1971, City Soccer 1971—, performances — Heart City 1969, Heart space 1969, Face-space 1969— i installacions com La casa de la teulada voladora 1973 o L’escenari del gran núvol 1976…
Exposició Mundial de Hannover
Arquitectura
Exposició celebrada a Hannover entre l’1 de juny i el 31 d’octubre de 2000.
Amb el lema “Home, Natura i Tècnica” fou inaugurat el certamen que tingué en el concepte de sostenibilitat el motor tant dels seus principis organitzatius com de la resolució material dels seus equipaments L’equip coordinat per l’arquitecte i urbanista de Frankfurt Albert Speer —que comptà, entre d’altres, amb els suïssos Michele Arnaboldi i Raffaele Cavadini, guanyadors del concurs d’idees del 1992 i redactors del primer Pla General del 1994, juntament amb el paisatgista Dieter Kienast—, a partir de la decisió d’emplaçar l’Expo en contacte amb les installacions de la fira de Hannover,…
Future Systems
Arquitectura
Grup d’arquitectes fundat a Londres el 1979, format per Jan Kaplicky (Praga 1937) i David Nixon (Bradford, Anglaterra 1947).
Emmarcades dins el corrent high-tech britànic, les seves propostes de caràcter fonamentalment teòric analitzen l’impacte de la tecnologia en la transformació de les conductes i els models urbans Treballant simultàniament des de Londres i Los Angeles, realitzaren estudis per a la NASA i d’altres projectes, com unitats residencials autònomes —Bubble 1983, Peanut 1984, Drop 1988 i Doughnut House 1986— o edificis ciutat, com la Coexistence Tower 1986 A partir del 1989, Amanda Levete Bridgend 1955 substituí David Nixon, i les seves obres adquiriren un caràcter més escultòric, inspirades en les…
amfiteatre

Aspecte exterior del Colosseu de Roma
© Clara Ferrández
Arquitectura
Arqueologia
Edifici romà on se celebraven diferents espectacles públics: lluites de gladiadors, jocs venatoris amb animals salvatges duts d’arreu del món conegut, lluites d’homes desarmats amb feres (que sovint es convertien en execucions en massa de condemnats a mort) i, més rarament, imitacions de combats navals.
Era un edifici de planta ellíptica, amb un espai central, arena , on tenia lloc l’espectacle, i una sèrie de graderies que el voltaven, cavea , separats per un mur, podium , i a vegades per un fossat per a evitar que les feres poguessin saltar damunt els espectadors Edifici típicament romà malgrat el nom d’origen grec, com ho eren també els espectacles que s’hi representaven Només les ciutats importants tingueren amfiteatre els espectacles i l’edifici eren molt cars Un dels més antics conservats és el de Pompeia segle I aC La majoria foren construïts durant l’Alt Imperi segles I-…
aljama
Arquitectura
Islamisme
Mesquita principal d’una població, on els homes musulmans es congreguen obligatòriament per a fer l’oració de migdia del divendres.
Métezeau
Arquitectura
Família d’arquitectes francesos dels segles XVI i XVII originaris de Dreux.
Clément Métezeau Dreux 1479 — 1555 feu la casa de la ciutat i la portada i les torres de l’església de Saint-Pierre a Dreux El seu net Louis Métezeau Dreux 1560 — París 1615, arquitecte del rei, feu la part superior de la Grande Galerie del Louvre, efectuà els plans de l’actual Place des Vosges a París i el Château Neuf de Saint-Germain-en-Laye, avui destruït El seu germà Clément Métezeau Dreux 1581 — París 1652 projectà la Place Ducale de Charleville, a París, començà l’església de l’Oratoire i feu la façana de la de Saint-Gervais Com a enginyer feu el dic de La Rochelle 1628
Mestres
Arquitectura
Família de mestres de cases i arquitectes.
Francesc d’AMestres i Guitart fou mestre major de la catedral de Barcelona 1764-94 El seu fill Josep Mestres i Ximenes — 1804 el substituí com a ajudant del 1781 al 1794, any que ocupà en propietat la plaça fins a la seva mort El seu fill Francesc d’AMestres i Gramatxes — 1814 el succeí fins a la seva mort i fou succeït pel seu germà Josep Mestres i Gramatxes fins el 1832, que hagué de cedir el lloc a Josep Mas i Vila, car posseïa el títol gremial però no l’acadèmic preceptiu Mort Mas, el 1855, ocupà el càrrec Josep Oriol Mestres i Esplugas , fill de Josep i pare d' Apelles Mestres i Oñós i…
escola de Lleida
Portalada romànica del claustre de la Seu Vella de Lleida, típic exponent de l' escola de Lleida
© Fototeca.cat
Arquitectura
Nom amb què hom designa sovint l’estil d’un conjunt de monuments arquitectònics de l’etapa final del romànic (s XIII).
Centrada en la construcció de la seu de Lleida, es caracteritzà per la complexitat —filigranada o geomètrica— de la decoració, especialment de les portalades En són exemples les esglésies d’Agramunt, Vilagrassa, Santa Coloma de Queralt, etc L’influx de l’escola es féu sentir per terres d’Osca i Saragossa i arribà fins a València, on es patentitzà a la portalada de Palau, de la seu
alabastrí
Arquitectura
Fulla o làmina d’alabastre emprada sovint, en lloc de vidre, a les claraboies dels temples.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina