Resultats de la cerca
Es mostren 1603 resultats
aiguavés
Arquitectura
Part de la casa mallorquina típica que correspon a la declivitat de la teulada que la cobreix.
El més corrent és que una paret mestra transversal, on s’obre un arc, sostingui l’aresta de la teulada i divideixi la casa en dues parts dites aiguavés de davant i aiguavés de darrere El primer sol tenir uns 21 pams de profunditat el segon, normalment de les mateixes dimensions en les cases de dos aiguavessos, pot arribar, però a doblar-lo en aquest cas l’aiguavés doble es divideix en dos i es forma així l’anomenat aiguavés d’enmig , divisió que no afecta el pis superior A les cases més pobres la distribució pot ésser en un sol aiguavés
agulla

Catedral gòtica amb dues agulles bessones
Corel
Arquitectura
En una construcció, acabament terminat en punxa, coberta cònica o piramidal de gran pendent.
art cistercenc
Templet cistercenc del claustre major del monestir de Poblet
© Fototeca.cat
Arquitectura
Estil arquitectònic dels s. XII i XIII, difós, bé que no creat, pels cistercencs.
És caracteritzat pel seu despullament Els primers abats de Cîteaux no tingueren cap actitud peculiar relacionada amb l’art Fou sant Bernat qui l’introduí, més tard, a l’orde Així, els manuscrits de Cîteaux del temps de l’abat Esteve Harding que abdicà el 1133 són profusament illuminats El 1134, però, quan sant Bernat començà a pesar dins l’orde, el capítol general manà que les caplletres fossin d’un sol color A les vidrieres, l’esperit d’austeritat es manifestà en la prohibició de les representacions figurades i l’adopció d’entrellaçaments abstractes En el cant gregorià, sant Bernat empobrí…
circ

Vista del circ romà de Tarragona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arqueologia
Edifici de l’antiga Roma dedicat a l’espectacle de curses de carros lleugers.
Era format per un rectangle allargassat arena dividit, en sentit longitudinal, per un mur baix spina decorat amb obeliscs, estàtues, etc, i tres senyals cònics meta que marcaven la fi de la cursa Dels costats menors, l’un tenia forma semicircular, i l’altre, lleugerament cintrada Al voltant hi havia les graderies a un cap, el lloc per als carros i cavalls carceres , i a l’altre, la porta principal porta triumphalis amb la tribuna presidencial Cap circ romà no s’ha conservat en bon estat en són coneguts molts detalls per les descripcions literàries i per les representacions figurades…
cimbori

Cimbori del monestir de Poblet
JoMV
Arquitectura
Construcció de forma poligonal vuitavada o cilíndrica que serveix de base a una cúpula i descansa damunt els arcs construïts en la intersecció de dues naus (arcs torals).
Permet d’illuminar l’interior de l’edifici a través de les obertures fetes en el seu perímetre
chaitya
Arquitectura
Budisme
Santuari búdic propi de l’Índia, excavat a la roca, destinat a la reunió dels fidels.
La planta és basilical, nascuda segurament de la unió d’una capella circular amb una stupa i una sala de reunions Sobresurten els chaitya de la zona propera a Bombai, els de Bhājā ~50 aC, Bedsā ~s I dC, Ajantha s II-VII dC, Kārle ~120 dC i Ellorā 700-750 dC
catedral
Vista lateral de la catedral gòtica de Lleó
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Cristianisme
Església principal o mare d’una diòcesi, on radiquen la seu del bisbe i el capítol canonical.
La denominació es generalitzà, juntament amb l’anàloga de seu sedes , sinònim de cathedra , a partir de l’època carolíngia Les catedrals han d’ésser consagrades, a diferència de les altres esglésies, que poden servir simplement beneïdes La dedicació de la catedral, que sol ésser basílica, ha d’ésser celebrada per totes les esglésies de la diòcesi En sentit ampli, comprèn també el conjunt d’edificis entorn de la basílica el baptisteri i, generalment, residències actuals o antigues del bisbe, dels clergues o dels canonges, sovint centrats per un claustre Les antigues catedrals foren…
membrana
Arquitectura
Cadascuna de les estructures corbes i molt fines, construïdes amb materials resistents a la tracció i a la compressió, que treballen amb esforços normals, repartits amb regularitat.
El 1922 els enginyers alemanys Walter Banesfeld i Franz Dischinger en feren, a Jena, els primers experiments, construïren tot seguit nombrosos exemples i en formularen la teoria, el 1927 Els arquitectes i els enginyers que han sobresortit en la creació d’aquest tipus constructiu són Bernard Lafaille el primer que aconseguí gruixos de 6cm cobrint grans llums Eugène Freyssinet mercat de Reims, 1928-29, Eduardo Torroja paravent de la tribuna de l’hipòdrom de la Zarzuela, a Madrid, 1935, Félix Candela restaurant Los Manantiales, a Xochimilco, Mèxic, 1958, Pier Luigi Nervi Palazzetto dello Sport,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
