Resultats de la cerca

Germà de Jaume Simó i Bofarull Titulat a l’École Spéciale d’Architecture, de París, on obtingué, encara, el grau d’arquitecte salubrista A Barcelona, foren obres seves el Cinema Kursaal, el Pathé i l’edifici que ocupava el Banc de Catalunya, a la Rambla A Reus construí el casal del Centre de Lectura 1917-21, el de l’Institut de Puericultura 1923-24 i l’estadi del Reus Esportiu A Salou projectà l’USSA, un establiment de banys 1929, i collaborà en els primers estudis d’urbanització del nucli d’estiueig Els últims anys es dedicà a projectes de decoració i participà en el de rehabilitació del…

Inicià els estudis d’arquitectura a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1931, i el 1941 obtingué el títol de doctor Per raons professionals i familiars, l’any 1954 fixà la seva residència a Reus, i establí el seu taller a Montbrió del Camp La seva trajectòria artística començà en entrar a formar part del grup artístic ARA Artistes Reusencs Actuals, creat el 1960 sota el lideratge de Ramon Ferran amb la voluntat d’innovar en el llenguatge artístic i explorar nous camps d’expressió  Artista multidisciplinari, treballà la pintura, l’escultura en ferro, acer i bronze, el…

Exercí professionalment com a arquitecte Fou el darrer president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya 1936 Fou numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, i corresponent d’altres En arquitectura tendí al mòdul formal clàssic, vivificat pel seny popular i pel personal vigor intuïtiu És autor, a Barcelona, de la cripta de l’església de Pompeia, del convent dels caputxins de Sarrià i d’alguns collegis majors Publicà diversos volums monogràfics sobre arquitectura L’honor i l’alegria de l’ofici 1934, L’arquitecte i l’home inseparables 1936 i la coneguda obra, molt utilitzada, Com he…

És autor de la plaça de toros de la Barceloneta 1834, a Barcelona —ja desapareguda—, i de les esglésies de Vallbona de les Monges 1835 i de Pallejà 1862 Fou arquitecte municipal de Barcelona i autor d’un projecte d’eixample per a la ciutat

Vida i obra Fou un dels primers historiadors catalans que escriví, amb coneixement i informació de primera mà, sobre països i temes llunyans, dels quals donà, a més de notícies erudites, informacions més properes a la sociologia o de vegades de to pintoresc Nebot de Josep Güell i Mercader Condeixeble d’Antoni Gaudí i amic de Joaquim Bartrina, ja de molt jove s’interessà pel monestir de Poblet i a quinze anys publicà Poblet Datos y apuntes 1870 A Madrid, on estudià la carrera de dret, establí una forta amistat amb Víctor Balaguer, i el 1873, gràcies a la influència d’ Emilio Castelar , pogué…

Titulat a Barcelona el 1912 Collaborador de Gaudí, completà Bellesguard amb els bancs de mosaic, l’aiguamans del vestíbul i la casa dels masovers 1917 Féu la casa d’Ermenegild Miralles al passeig de Manuel Girona en forma de barraca valenciana 1919 Amb Raspall féu la plaça de toros Monumental de Barcelona 1913, i succeí Gaudí en les obres de la Sagrada Família 1926-36

Amic íntim d’Antoni Gaudí, collaborà intensament amb ell en l’obra de la Sagrada Família i en la de la Colònia Güell Es compenetrà talment amb l’estil del mestre, que el Celler Güell, a Garraf 1888-90, és presa sovint com a obra seva Fou autor de l’asil i del santuari de Sant Josep de la Muntanya, a Barcelona 1910-14, i de la casa on visqué Gaudí, al parc Güell 1905 Dibuixant hàbil i expert en decoració, s’especialitzà en projectes de brodats d’or

Titulat el 1892 Pertany a la generació final del Modernisme, i desenvolupà la part més important de la seva obra a partir del 1900 Deixeble i collaborador de Gaudí, amb qui treballà fins el 1905, en fou un dels més importants codificadors de les idees arquitectòniques i potencià l’anomenat gaudinisme Dels seus edificis destaquen, entre altres, a Barcelona les cases Macari Golferichs 1901, la casa Isabel Pomar, el Frare Blanc i les esglésies de la Universitat Industrial i del Foment de Pietat Fora de Barcelona feu una sèrie de cases a la Colònia Güell, a Mallorca, l’església de Sant Miquel de…

Nat d’una família de calderers —sempre reivindicà aquest ofici familiar com a origen de la seva personal visió i comprensió de l’espai—, anà a Barcelona el 1870 per estudiar arquitectura, cosa que féu alhora que treballava en diferents estudis d’arquitectes i de mestres d’obres Hom pot dividir la seva producció —en la seva major part construïda a Barcelona— en quatre etapes La primera va des del 1878 —any que es titulà— fins al 1882 i és marcada per la comunió de l’arquitecte amb l’ideari cooperativista totes les obres d’aquells anys són de caire urbà i social collaborà amb Josep Fontserè al…

Àsia La ciutat xinesa de Taichung va inaugurar el nou Teatre Nacional, dissenyat pel japonès Toyo Ito Amb una superfície de 34067 m 2 , l’equipament s’articula mitjançant una singular estructura espacial que emula una successió de grutes naturals dins les quals s’allotgen les tres sales principals el Grand Theater, la Playhouse i la Black Box Aquest sistema de cavitats, que Ito anomena "caverna sonora", es desenvolupa seguint la lògica de les fractals per a crear continuïtat espacial i dissoldre els límits entre artistes i públic, entre espais de representació i connexió i, especialment,…