Resultats de la cerca

El 1448 hi era mestre d’obres de la catedral cos de la torre i porta dels lleons Hom el cita el 1454 amb el seu germà Egas Cueman en relació amb el cadirat de la catedral de Conca Féu la capella del castell convent de Calatrava la Nueva, avui desapareguda

Deixeble d’H Beyaert, fou un modernista destacat A una primera influència cèltica 1889 s’afegiren les de Viollet-le-Duc, l’orientalisme i el moviment Arts and Crafts De la seva obra sobresurten una barberia d’Elsene ~1895 i la casa Ciamberlani de Brusselles 1897, en les quals collaborà el pintor A Crespin Fou també dissenyador, i publicà escrits teòrics i crítics

Inscrit al neoclassicisme, a vegades utilitzà l’historicisme gòtic, com a l’església de Laecken, a Brusselles 1854 Creador de nombrosos edificis en aquesta ciutat, sobresurt el Palau de Justícia 1866-83, en el qual s’aplicà en els elements decoratius i s’esforçà en la integració del volum de l’edifici en el seu entorn, despreocupant-se de les necessitats pràctiques i menyspreant les dificultats tècniques

Estudià a Gant i a Brusselles Residí a París 1878-80 Les seves Cases Geenens de Gant 1885 eren una adaptació amb maó vist de l’esquema de la façana del palau florentí, i l’edicle Lambeaux de Brusselles 1889 participa encara del neoclassicisme Amb els hôtels Tassel 1893 i Solvay de Brusselles 1894 restà definit el seu estil Art Nouveau amb elements estructurals metàllics vists, vitralls, façanes que trencaven la superfície plana, etc La seva obra màxima, la Casa del Poble de Brusselles 1895, encàrrec del Parti Ouvrier, fou enderrocada el 1965, i els magatzems L’Innovation de…

Aquest tipus de construcció efímera és un laboratori arquitectònic per a experimentar amb nous materials, amb recursos sostenibles i nova tecnologia, que després s’aplicaran en les edificacions permanents i en la construcció de refugis temporals per a les víctimes de guerres o catàstrofes naturals L’arquitectura efímera ja era un fet en l’antic Egipte i en l’Europa del Renaixement i el Barroc, però pren valor a partir de l’aparició de les exposicions universals al final del segle XIX, quan les construccions efímeres són la imatge de marca de…

Inicià les seves investigacions en el formigó armat a l’empresa constructora de la seva família l’any 1890 Si en els habitatges del carrer Flanklin, a París 1903, cal subratllar el dinamisme de la planta per evitar els volums estàtics, a l’església de Notre-Dame de Raincy 1922-23, partint de la concepció gòtica en l’ús de la planta i de la llum, fixà un dels models de la renovació arquitectònica religiosa del s XX A Grenoble, el 1925, construí un teatre amb tres escenaris i una torre de 95 m que té una certa semblança amb el campanar de Raincy Però en els encàrrecs de…

Titulat en arquitectura l’any 1942, des del 1952 fou redactor en cap de la revista Architecture Dels seus projectes, sobris i funcionals, sobresurt la casa de l’escriptor Paul Boon i altres domicilis particulars La seva poesia, molt estructurada, ofereix una visió total de la societat i del món actual, i interpreta esdeveniments o fets històrics de gran ressonància política Debutà el 1951 amb el recull Hoog water ‘Marea alta’, i obtingué un gran ressò amb  Dood hout ‘Fusta morta’, 1955 Obres posteriors són  Open einde ‘Final obert’, 1967 i, sobretot, Zelfverbranding ‘Cremar-se’, 1971, sobre…

Fou mestre d’obres de la catedral de Sankt Goedele, a Brusselles Del 1361 al 1406 féu l’església de Notre Dame de Tirlemont Treballà també en la construcció de l’ajuntament de Brusselles, a la Grand-Place, acabat després per Van Ruysbroeck

Fou mestre del Consell de la Municipalitat de Brusselles des del 1421 Autor de la torre de l’ajuntament d’aquesta ciutat 1448-55, també intervingué en la construcció de la collegiata de Sinkt Goedele El 1459 fou nomenat inspector de construccions de Brabant A Lovaina construí l’església de Sinkt Gertrud

A Roma estudià pintura amb Pannini, i després arquitectura Treballà principalment a França baldaquí de la cartoixa de Lió, església de Coulanges, prop d’Auxerre, i façana de l’església de Saint-Sulpice, de París, la seva obra millor Es dedicà també a l’escenografia i la decoració, treballant a l’Acadèmia Reial de Música de París, a Londres, Dresden, Viena i Brusselles