Resultats de la cerca

Nascut d’una família dedicada a la venda de material per a la construcció Estudià als Escolapis de Sant Antoni i al Collegi de Carreres El 1840 ingressà a l’Escola de Llotja, a la classe d’arquitectura dirigida per Josep Casademunt Molest per l’excés d’academicisme de l’ensenyament, es dedicà a l’estudi dels monuments medievals de Catalunya l’any 1841 féu un recorregut pels llocs més abundosos en arquitectura romànica i gòtica Del 1844 al 1845 amplià estudis a Barcelona per preparar la revàlida a l’Academia de San Fernando de Madrid Pel novembre del 1845 fou examinat a Madrid pels acadèmics,…

Professor del 1969 al 2014 a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona  ETSAB, on el 1968 obtingué el títol i el 1993 el doctorat, ha estat convidat a diverses universitats nord-americanes, com ara la University of California Los Angeles i Harvard Exercí d’arquitecte diocesà d’Eivissa entre els anys 1973 i 1977, i escriví la Guia d’Arquitectura d’Eivissa i Formentera 1980 Associat des del 1968 amb Josep Antoni Martínez i Lapeña , la seva obra és una de les més reconegudes internacionalment sorgida en l’àmbit dels Països Catalans i comprèn des d’edificis residencials, corporatius…

Al final del s XIX hom en deia arquitectura bizantina El promotor més important fou Paul Abadie, arquitecte de l’església del Sacré Coeur de Montmartre, a París, còpia de Sant Front de Perigús, al Perigord Tingué un gran predicament a Alemanya restauració de la capella palatina d’Aquisgrà i a Anglaterra catedral catòlica de Westminster Als Països Catalans n'hi ha mostres esporàdiques, com la restauració de Ripoll, feta per Elies Rogent 1886, i, a Barcelona, l’església dels jesuïtes al carrer de Casp, de Martorell i Oliveres, la dels carmelites, de Josep Domènech i Estapà, l’…

Elies Rogent i Amat , arquitecte —cunyat de Claudi Lorenzale i Sugrañes —, tingué dos fills, Josep i Francesc Josep Rogent i Pedrosa Barcelona 1867 — 1933, advocat i colleccionista d’art, fou regidor de l’ajuntament de Barcelona i tresorer de la Junta de Museus collaborà en el rescat de les pintures romàniques que formaren el nucli del Museu d’Art de Catalunya El seu germà Francesc Rogent i Pedrosa Barcelona, 24 de desembre de 1864 — 1898 arquitecte, titulat el 1887, entre altres obres restaurà i reformà l’edifici on s’establiria el Cau Ferrat de Sitges 1892 publicà Architecture…

Esdevingué explícita des del 1846, moment culminant de la polèmica entre neoclassicisme i neogoticisme Fou afavorit pel millor coneixement dels edificis de cada país i per les prospeccions arqueològiques, al mateix temps que hom posava en circulació les primeres històries universals illustrades de l’arquitectura N’és l’exemple més representatiu Charles Garnier Òpera de París, 1861-74, i, a Barcelona, Elies Rogent Universitat de Barcelona, 1863-72 Perdurà, coexistint amb el Modernisme i les noves tendències, fins ben entrat el segle XX

Fou deixeble d’Elies Rogent, amb qui redactà un projecte de restauració de la catedral de Tarragona 1883 i construí el seminari d’aquesta ciutat Dirigí les obres de reforç de la cúpula del Pilar, a Saragossa Conreà el neoarabisme —Banys Orientals de Barcelona 1872, desapareguts en part plaça de toros de les Arenes, a Barcelona 1892-99, el neogoticisme —façana de la catedral de Barcelona 1887-1913, en collaboració amb Josep Oriol Mestres— i l’eclecticisme —Palau de Belles Arts de Barcelona 1888, desaparegut Caixa d’Estalvis a la plaça de Sant Jaume de Barcelona— Fou acadèmic de…

Fou ajudant d’Elies Rogent i professor de fusteria i mobles 1892 Exercí alguns anys la secretaria a l’escola de Llotja Formà part de la primera junta directiva del FAD 1903 Fou arquitecte municipal de Sant Feliu de Guíxols i féu un pla general de reforma urbana 1897 i diversos edificis notables com l’asil Surís1904 A més realitzà el projecte del passeig de Guíxols, continuació del de la Mar, el qual compta amb els edificis més moderns i més interessants de la ciutat el Nou Casino La Constància Casino dels Nois, obra realitzada entre el 1888 i el 1898, declarada monument…

Cursà la carrera d’arquitecte tècnic a l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona EPSEB, de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC, on es graduà el 1962 Posteriorment estudià arquitectura a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona  ETSAB, on obtingué el títol d’arquitecte el 1968, i on ha exercit la docència com a professor de projectes entre el 1969 i el 1971 i del 1978 al 1983 També ha estat professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès ETSAV del 1983 al 2008 Des del 1989 és professor a l’Escola d’Arquitectura La Salle - Universitat Ramon…

Fill de Josep Simó Xoriguera i Elies, amb el qual es formà, treballà en la Capilla del Sagrario de la catedral de Segòvia 1686-90, i el 1689 guanyà el concurs convocat per a erigir el túmul funerari de la reina Maria Lluïsa El 1692 es traslladà a Salamanca, on treballà en la catedral nova 1693 i en el retaule de l’altar major de l’església de San Esteban 1693, de grans columnes salomòniques i elements corbs, amb rica ornamentació daurada, una de les seves obres cabdals Un altre cop a Madrid, elaborà una part de la façana de l’església de San Cayetano, la de l’església de Santo…

Josep de Xoriguera Barcelona s XVII exercí de tallista a Catalunya El seu fill Josep Simó Xoriguera i Elies dit el Vell Barcelona — Madrid 1682, escultor, fillastre de Josep Ratés i Dalmau, anà amb aquest a Madrid per ajudar-lo en l’execució del retaule desaparegut de l’església de Montserrat 1674 Es casà a Madrid, on s’establí i castellanitzà el seu nom Churriguera Inicià allí una dinastia d’artistes bàsica dins l’art barroc castellà El més famós dels seus fills és l’arquitecte i escultor José Benito Xoriguera , que donà lloc al xoriguerisme Un altre fill, Joaquín Xoriguera…