Resultats de la cerca

Titulat el 1919, defensà aviat postures socioarquitectòniques molt similars a les de Le Corbusier La seva Estació de servei per als petrolis Porto Pi, de Madrid 1927, és considerada la primera obra arquitectònica antistilística —o racionalista— de l’Estat espanyol De la seva obra sobresurten els projectes d’aeroport de Madrid i del Faro de Cristóbal Colón de Santo Domingo 1929, la clínica Luque de Madrid 1935, etc

Fou superintendent de totes les activitats artístiques durant el pontificat de Pau V El 1617 anà a Madrid Treballà amb A Carbonell al panteó dels reis 1654 d’El Escorial i se n'encarregà de la decoració, que fou executada per bronzistes italians

Dissenyà la capella del Santíssim de la catedral de Toledo 1610, d’influència herreriana Com a escultor, realitzà 1573-93, per encàrrec de Felip II, al monestir d’El Escorial, les figures dels evangelistes del pati dels Evangelistes, les dels reis de l’Antic Testament de la façana de l’església del monestir i les de la sagristia d’aquesta església

Treballà, juntament amb Crescenzi, al panteó dels reis 1654 d’El Escorial El seu barroquisme es caracteritza per la decoració de les superfícies amb formes geomètriques i efectes policroms És autor també del palau del Buen Retiro de Madrid 1633 i del convent de les dominicanes de Loeches 1635-38 Realitzà, amb Eugenio Caxés, el retaule major i els laterals de l’església de La Merced Calzada de Madrid 1624, avui desapareguts

Estudià a Roma i residí a Nàpols, on collaborà en les obres del palau dels virreis Cridat a Madrid per Felip II, li fou encarregada la construcció del monestir d’El Escorial, del qual féu els plans, retocats en part pel rei A la seva mort JHerrera continuà les obres deixà una part important edificada, de la qual destaquen la façana sud i el pati dels Evangelistes, la seva obra mestra Treballà també a Aranjuez i sembla que féu, a Madrid, la façana de l’església de Las Descalzas Reales

Estudià a Roma 1758-65, becat per l’Academia de San Fernando De retorn a Madrid, el 1768 fou nomenat arquitecte d’El Escorial, on féu la Casa de los Infantes 1771, la Casita de Arriba 1773 i la Casita de Abajo 1773, aquesta per al príncep d’Astúries Carles, per al qual projectà també la Casita del Príncipe 1784 d’El Pardo Del 1785 són els primers projectes foren arrodonits definitivament el 1787 del Museo del Prado, llavors pensat per a museu d’història natural, sens dubte la seva obra més important Construí, també a Madrid, l’Academia de la Historia 1788, l’Oratorio del…

Viatjà per Alemanya, els Països Baixos i Itàlia, on l’influïren AVignola i SSerlio principalment Al servei de Felip II, el 1563 fou nomenat ajudant de Juan Bautista de Toledo, que havia començat la construcció d' El Escorial i el qual succeí 1567 en la direcció de les obres Retocà els plans primitius modificant fonamentalment l’església i la façana principal Continuà la construcció del palau d’Aranjuez 1564, féu el projecte de la façana sud de l’alcàsser de Toledo 1571-85, projectà la catedral de Valladolid 1580, que no acabà, i féu els plans de la llotja de Sevilla 1583-97 És…

Format a Bolonya, anà aviat a Roma, on imità Miquel Àngel, collaborà amb Dda Volterra a l’església de la Trinità dei Monti 1549-53 i pintà els frescs de la capella de Sant Dionís a l’església de San Luigi dei Francesi De retorn a Bolonya, construí i decorà amb temes mitològics el Palazzo Poggio 1554-55 A partir del 1567 treballà a Milà, on dirigí les obres de la catedral i dugué a terme una gran activitat com a arquitecte i enginyer esglésies de San Fedele i San Sebastiano Conegut amb el sobrenom d’"El Miquel Àngel reformat”, treballà, del 1586 al 1594, en la decoració de la biblioteca, el…

Arquitecte per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, fou catedràtic interí de l’Escola de Belles Arts de Barcelona Entre altres obres, feu l’església de l’Escorial de Vic inaugurada el 1900 Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona 1877, de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País 1877, de l’Ateneu Barcelonès, de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, de la qual fou president 1875-76, i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1882, soci corresponent de la Real Sociedad Económica Filipiense i vocal de la comissió tècnica de l’…

Es graduà a Barcelona el 1942 Soci i estudiant del GATCPAC La seva obra es caracteritza per un alt nivell de professionalitat Feu un gran nombre d’edificis residencials —introduí a la Catalunya de la postguerra la nova tipologia de l’habitatge europeu burgès— carrer Amigó 76 1941-44 i carrer Vallmajor 26-28 1953-55, entre altres Projectà edificis públics significatius a Barcelona Monitor 1956-61, Camp Nou del FC Barcelona 1954-57, Banc Atlàntic 1965-71 posteriorment Banc Sabadell, l’edifici de la Companyia Telefònica a Barcelona 1973-75 i un cert nombre de conjunts urbanístics, iniciats amb…