Resultats de la cerca

Es llicencià l’any 1957 per l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB i es doctorà l’any 1962 En els inicis de la seva trajectòria formà part del Grup R , d’intellectuals i arquitectes L’any que es llicencià fundà conjuntament amb Josep Anglada i Daniel Gelabert l’estudi AGR, el projecte més notable del qual fou la Torre Colom de Barcelona de 110 m 1965-75 i 22 plantes, el primer gratacel de Barcelona Altres projectes amb el mateix equip foren el garatge Catedral a Barcelona 1957, actualment enderrocat, els mercats de La Mercè 1961 i de Felip II 1967-69, a Barcelona,…

Titulat el 1934, realitzà, entre altres obres, l’Institut Laboral de La Carolina i, en equip, la tribuna del camp de futbol de San Mamés Més important fou la seva tasca com a impulsor d’estudis d’arquitectura i disseny actuals Del 1948 al 1973 dirigí la Revista Nacional de Arquitectura , anomenada més tard Arquitectura Fou fundador, juntament amb L Feduchi i J Carvajal, del SEDI Sociedad de Estudios para el Diseño Industrial per a la renovació del disseny

El 1970 obtingué el títol d’arquitecte per l’Escola Tècnica Superior de Barcelona Fou cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local SPAL de la Diputació de Barcelona 1981-2008, organisme des del qual impulsà i dirigí nombroses actuacions de restauració monumental Sobre la base del restauro crítico , González renovà en l’àmbit espanyol la teoria de les intervencions en patrimoni cultural enunciant la restauració objectiva com un mètode de restauració monumental basat fonamentalment en un coneixement específic de l’objecte arquitectònic des d’una perspectiva multidisciplinari, i…

Llicenciat per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1971 Juntament amb Pere Riera, Pim Casals i Lluís Josa fundà el grup de disseny Viceversa 1968 El 1972 creà, juntament amb Vicenç Miranda i Eulàlia González, Varis Arquitectes, SL, grup que desenvolupa projectes d’arquitectura, urbanisme i creació d’espais efímers i museogràfics Entre el 1972 i el 1974 fou responsable d’exposicions i conferències a la delegació barcelonina del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya COAC Des del 1975, s’ha dedicat a la docència, impartint assignatures a l’Escola Tècnica…

L’equip integrant es formà al final del decenni dels vint i adoptà en principi el nom del GCATSPAC Grup Català d’Arquitectes i Tècnics per a la Solució dels Problemes de l’Arquitectura Contemporània, amb el qual convocà la reunió constituent del GATEPAC Uns nous estatuts del 1936 el desvincularen d’aquest grup, ja pràcticament inexistent La finalitat era de fomentar i divulgar l’arquitectura contemporània i les indústries que hi eren relacionades Publicà la revista AC Documents d’Activitat Contemporània, de la qual fou redactor en cap Josep Torres i Clavé Hom féu una anàlisi de l’estructura…

Féu estudis d’arquitectura a l’Escola Universitària de Barcelona, on es titulà el 1928 En 1929-30 treballà a París amb Le Corbusier Tot just acabada la carrera fundà amb altres companys el Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània Fou el principal aglutinador a Catalunya del moviment racionalista d’arrels bauhausianes i lecorbusierianes i el promotor de la nova cultura arquitectònica Les obres i els projectes d’aquells anys se situen clarament a l’avantguarda europea i hi introdueixen elements reinterpretadors de la tradició mediterrània i de les…

Àsia Una de les imatges més espectaculars del 2017 va ser la de la Biblioteca de Tianjin, Xina, una obra de l’estudi holandès MVRDV Es tracta d’un equipament de factura futurista –amb sis plantes i 33700 m 2 – que enlluerna el visitant, que arriba a la gran sala de 30 m d’alçària, recoberta de prestatgeries blanques ondulades sobre un espai central ocupat per l’enorme esfera de l’auditori La visió del conjunt, marcada pel contrast entre el cromatisme variat dels volums i el blanc del fons, es transforma en la distància curta, en comprovar que els llibres de la part superior no existeixen, que…

Àsia La ciutat xinesa de Taichung va inaugurar el nou Teatre Nacional, dissenyat pel japonès Toyo Ito Amb una superfície de 34067 m 2 , l’equipament s’articula mitjançant una singular estructura espacial que emula una successió de grutes naturals dins les quals s’allotgen les tres sales principals el Grand Theater, la Playhouse i la Black Box Aquest sistema de cavitats, que Ito anomena "caverna sonora", es desenvolupa seguint la lògica de les fractals per a crear continuïtat espacial i dissoldre els límits entre artistes i públic, entre espais de representació i connexió i, especialment,…