Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Aston Webb
Arquitectura
Arquitecte anglès.
Construí a Londres nombrosos edificis i monuments públics de gust Renaixement, entre els quals es destaquen la nova façana del Buckingham Palace, el Victoria and Albert Museum i l’Imperial College of Science
Jacques François Blondel
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista francès.
El 1739 obrí a París una important escola d’arquitectura Acadèmic el 1756 i teòric influent, defensà la puresa clàssica enfront del nou gust per l’ornamentació És autor de la plaça d’armes de Metz
Ulisse Stacchini
Arquitectura
Arquitecte italià.
Les seves obres principals són totes a Milà l’edifici de correus, la seu del Banco di Roma i, sobretot, el gran edifici de l’estació del ferrocarril 1913-31, amb una façana que presenta una gran decoració, d’acord amb el gust futurista de l’autor
Francesco Milizia
Arquitectura
Arqueologia
Arquitecte i arqueòleg italià.
Fou un dels millors teòrics de l’arquitectura de gust neoclàssic Installat a Roma des del 1761, escriví diverses obres, entre les quals es destaquen La vita dei più celebri architetti 1768 i Dell’arte di vedere nelle belle arti del disegno secondo i principi di Sulzer e di Mengs 1781
François de Cuvilliés
Arquitectura
Arts decoratives
Arquitecte i adornista francès.
Deixeble de JF Blondel, treballà al servei dels prínceps alemanys i principalment de l’elector de Baviera Max Emmanuel Adaptà el rococó al gust alemany, tot donant-li una major exuberància Amb la collaboració del seu estucador Johann-Baptist Zimmermann, construí a Munic el pavelló d’Amalienburg, al Nymphenburg 1734-39, i el Residenztheater 1751-53, que porta, per això, el seu nom
Emmanuel Héré
Arquitectura
Arquitecte francès.
Treballà per al rei Stanislas Lecziński a Nancy en la transformació de la capella de Notre-Dame-du-Bon-Secours, en la capella funerària dels Lecziński i en la urbanització de la Place Royale avui Place Stanislas 1753-55, de la Place de la Carrière i de la Place de l’Alliance 1756 A Lunéville féu els primers jardins francesos de gust xinès
Giovanni Battista Vaccarini
Arquitectura
Arquitecte italià.
Fou deixeble de CFontana Desenvolupà la seva activitat a Catània, destruïda en gran part pel terratrèmol del 1693, i collaborà activament en la seva reconstrucció façana de la catedral, Palazzo dei Senatori, esglésies de Santa Agata i San Giuliano, part de la de Santa Chiara, pati de la universitat i Palazzo Valle D’un barroc contingut, anà evolucionant cap a un gust neoclàssic
Matthäus Daniel Pöppelmann
Arquitectura
Arquitecte barroc alemany.
Anà a Viena, a Roma i a Nàpols 1710 Protegit per l’elector August II, des del 1705 treballà en les construccions de la cort de Dresden, entre les quals es destaquen el projecte per a l’ampliació del castell 1705 i sobretot el Zwinger 1711-22, ampli recinte de galeries i pavellons destinat a les festes de la cort, d’una riquesa decorativa de gust rococó Treballà també en la residència d’estiu de Pillnitz
Nicodemus Tessin
Arquitectura
Arquitecte suec.
A Estocolm fou alumne de Simon de la Vallée, introductor del gust francès en l’arquitectura sueca Viatjà per Europa 1651-53 i rebé les influències de Palladio i l’arquitectura holandesa de l’època De retorn a Suècia, construí la catedral de Kalmar 1660, començà el palau de Drottningholm 1662 i féu els castells de Strömsholm 1670 i Salsta 1680 El 1676 fou nomenat arquitecte de la cort Fou el pare de Nicodemus Tessin el Jove , també arquitecte
Jules Hardouin-Mansart
Cúpula de l’església dels Invàlids de París (1677-1706), projectada per Jules Hardouin-Mansart
© B. Llebaria
Arquitectura
Arquitecte francès.
Nebot de François Mansart , fou arquitecte reial 1675 A Versalles féu la Galeria dels Miralls, la capella 1682, l’Orangerie 1681-86 i el Grand Trianon 1687 Construí el castell de Marly 1679-86, de pla en forma de sol Treballà als castells de Dampierre 1675-83 i de Maintenon i al convent de Saint-Cyr 1686 A París féu la plaça de les Victòries 1686, la plaça Vendôme 1699 i la cúpula dels Invàlids 1677-1706 Imposà la tradició francesa per damunt del gust italianitzant