Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Paulo Mendes da Rocha
© Pritzker Architecture Prize/Nelson Kon
Arquitectura
Arquitecte brasiler.
Titulat per la Universitat Presbiteriana Mackenzie de São Paulo 1954, en fou professor de la Facultat d’Arquitectura i Urbanisme des del 1961 És considerat el principal representant de l’escola paulista, juntament amb João Batista Vilanova Artigas La seva obra reivindica la vigència del projecte modern en el context brasiler La vocació social de les seves propostes recolza en la tècnica, tot generant uns espais en què l’estructura de formigó armat és el principal instrument de configuració La influència de Le Corbusier i de l’arquitectura brutalista es fa palesa en obres de gran audàcia…
Roberto Burle Marx
Arquitectura
Arquitecte brasiler.
Dissenyador polifacètic, és considerat la figura cabdal del s XX en el camp de la jardineria Uní la riquesa de la flora tropical a les formes de l’art d’avantguarda i lluità per la millora del paisatge iberoamericà, realitzant més de dos mil parcs Al Brasil es troben els seus projectes més destacats, com el jardí de la residència d’Odette Monteiro, a Correias 1948 el de la residència de Ralph Camargo 1955, remodelat i restaurat el 1988 la Plaça Triangular del Ministeri de Defensa, a Brasília 1970 i el parc dels Flamengos, a Rio de Janeiro 1954-70
Grup R
Arquitectura
Associació d’arquitectes creada el 1951 a Barcelona per Oriol Bohigas, Josep A.Coderch, Joaquim Gili, Josep M.Martorell, Antoni de Moragas, Josep Pratmarsó, Josep M.Sostres i Manuel Valls, i autodissolta el 1961.
El seu objectiu fou d’inserir l’estudi de l’arquitectura dins una problemàtica artística, social i tècnica Organitzà exposicions i conferències d’arquitectura i art i concursos de projectes arquitectònics a les Galeries Laietanes 1952-58, participà a la Quarta Biennal de São Paulo 1956, i promogué la creació del Centre d’Informació de Materials per a l’Arquitectura i la Decoració de la Casa El 1958 i el 1959 organitzà uns interessants cursets sobre economia i urbanisme i sociologia i urbanisme
Rafael Leoz de la Fuente
Arquitectura
Arquitecte castellà.
Estudià a l’escola tècnica superior de Madrid on es titulà el 1955 i en fou nomenat professor el 1965 Les seves primeres obres se situen en el terreny dels habitatges socials Establí un sistema modular denominat “Hele” que fou guardonat per la biennal de São Paulo, fet que el donà a conèixer internacionalment La seva obra més coneguda és el conjunt de l’ambaixada d’Espanya a Brasília 1973-76, on mostra un concepte d’arquitectura modular molt evolucionat D’entre els seus escrits sobresurt Redes y ritmos espaciales 1965
Imma Jansana i Ferrer
Arquitectura
Arquitecta paisatgista i orfebre.
Titulada el 1977 per l’ETSAB, el 1979 obrí el seu estudi d’arquitectura, que orientà al paisatgisme Els anys 1989-2001 fou arquitecta municipal a l’Ajuntament del Prat de Llobregat, i des del 1998 desenvolupa l’activitat professional a l’estudi Jansana, de la Villa, de Paauw, arquitectes SLP, amb seu a Barcelona i a São Paulo, amb el qual realitza majoritàriament projectes d’urbanisme públic Sobresurten el passeig Marítim de Gavà i els tres miradors del delta del Llobregat, guardonats amb el premi FAD 1993 i 1994, respectivament els jardins Àngel Guimerà del Prat de Llobregat 2000 i la…
Marco Zanuso
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Urbanisme
Arquitecte, dissenyador i urbanista italià.
Membre del CIAM i redactor en cap de Casabella 1947-49, és un dels exponents més representatius de l’anomenada “segona generació” d’arquitectes Com a dissenyador, féu alguns dissenys famosos, com la màquina de cosir Borletti 1956, l’aparell de televisió Doney Brion Vega 1962, la ràdio i el telèfon Siemens 1966 i la butaca Fourline, i obtingué alguns premis a les triennals de Milà Com a arquitecte dugué a terme importants estudis teòrics per a la industrialització de la construcció i sobre nous materials, que es reflecteixen en la fàbrica de ceràmica i el complex per als treballadors de Palerm…
premi Pritzker
Arquitectura
Premi d’arquitectura atorgat anualment per la Fundació Hyatt, des del 1979, a un arquitecte en vida en reconeixement de la seva obra i l’enriquiment que hagi suposat per la humanitat.
Relació de guardonats 1979 Philip Johnson Estats Units d’Amèrica 1980 Luis Barragan Mèxic 1981 James Stirling Gran Bretanya 1982 Kevin Roche Estats Units d’Amèrica 1983 Ieoh Ming Pei Estats Units d’Amèrica 1984 Richard Meier Estats Units d’Amèrica 1985 Hans Hollein Àustria 1986 Gottfried Boehm Alemanya 1987 Kenzo Tange Japó 1988 Gordon Bunshaft Estats Units d’Amèrica i Oscar Niemeyer Brasil 1989 Frank O Gehry Estats Units d’Amèrica 1990 Aldo Rossi Itàlia 1991 Robert Venturi Estats Units d’Amèrica 1992 Alvaro Siza Portugal 1993 Fumihiko Maki Japó 1994 Christian de Portzamparc França 1995 Tadao…
Joan Busquets i Grau
Arquitectura
Arquitecte i urbanista.
Es titulà el 1969 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, on també es doctorà el 1975 És catedràtic del departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori des del 1986 i membre fundador del Laboratori d’Urbanisme 1969 Entre el 1983 i el 1989 fou cap d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona i fou un dels principals artífexs de la transformació urbanística de Barcelona amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics l’any 1992 Fou premi Nacional d’Urbanisme l’any 1981 per un estudi sobre l’ocupació d’edificis a Barcelona i altres ciutats del sud d’Europa i el 1985, pel disseny…
Alejandro Aravena Mori
Arquitectura
Arquitecte xilè.
Graduat per la Universidad Católica de Chile el 1992, un any abans havia participat en l’exposició internacional d’arquitectura de la Biennal de Venècia El 1993 estudià història i teoria de l’arquitectura a l’Istituto Universitario di Architettura di Venezia, i gravat a l’Accademia di Belle Arti di Venezia L’any 1994 creà Alejandro Aravena Architects Fou professor visitant a la Universitat de Harvard 2000-05, on fundà l’estudi Elemental 2001, juntament amb l’enginyer Andrés Iacobelli La major part dels seus projectes estan localitzats al seu país natal, entre els quals sobresurten els…
Le Corbusier
Arquitectura
Pintura
Nom amb què és conegut Édouard Jeanneret, arquitecte i pintor francès d'origen suís.
Estudià amb els arquitectes més notables de la generació precedent a la seva Joseph Hoffman Viena, 1907, Auguste Perret París, 1908 i Peter Behrens Berlín, 1911 Establert a París des del 1917, alternà l’activitat arquitectònica amb la pictòrica, i fundà 1919, amb el pintor Ozenfat, la revista Esprit Nouveau , òrgan del moviment purista Tot i que amb la ville Savoie de Poissy 1928, any de la primera reunió del CIAM i amb el pavelló suís de la ciutat universitària de París se situà entre els capdavanters del racionalisme, foren les seves obres literàries el que produí més admiració i polèmica…