Resultats de la cerca

Titulat el 1921 Fou professor a l’Escola d’Aparelladors i un excellent dibuixant, pintor i retratista que celebrà amb èxit diverses exposicions Formà part de l’equip tècnic de l’Exposició Internacional del 1929 Féu, entre altres obres, el mercat d’Horta 1951

Influït per l’arquitectura renaixentista italiana, el 1633 inicià, amb Pieter Post, i per al príncep Maurici de Nassau, el Mauritshuis de la Haia, convertit avui en museu, que recorda l’estil de Palladio Construí, també, el palau municipal d’Amsterdam 1648-55, actualment museu reial, que segueix les mateixes directrius de l’anterior Com a pintor, feu quadres bàsicament de temes mitològics

Deixeble de Leonardo da Vinci Fou essencialment pintor i decorador, amb un estil inscrit dins el linearisme gòtic Collaborà amb Rafael en la decoració de la Villa Farnesina, a Roma 1516 Treballà al Sacro Monte de Varallo 1526, i, installat a Milà des del 1539, decorà Santa Maria delle Grazie i Santa Maria della Pace

Estudià a Itàlia, on sembla que fou deixeble de Miquel Àngel En tornar-ne, el 1520, es donà a conèixer com a pintor a la Capella Reial de Granada Retaule de Santa Creu, 1521 És autor també del Retaule de Santa Maria d’Úbeda La seva obra pictòrica el situa en la línia del primer manierisme Com a arquitecte, l’únic edifici que hom li atribueix amb seguretat és el palau de Carles V a l’Alhambra de Granada el començà el 1527, exemplar únic del Renaixement romà a la península Ibèrica, que deixà inacabat El seu fill, Luis Machuca — 1570, també arquitecte, després de la mort del seu…

Com a pintor, preocupat per la perspectiva, uní el linearisme florentí amb el refinament senès Naixement 1475 Pinacoteca Nazionale, Siena Com a escultor féu el relleu del Davallament per a l’església del Carmine de Venècia i els putti de bronze de la catedral de Siena 1497-99 Com a arquitecte participà en la construcció del Palazzo Ducale, a Urbino, i de les cases de les ciutats d’Ancona i Iesi El 1485 dirigí les obres de l’església de Madonna Calcinaio, a Cortona És autor d’un Trattato di architettura

Fill de l’escultor alacantí Laureà Villanueva S'educà a Oriola, molt influït per l’obra de Jaume Bord Treballà principalment en aquesta zona, fins que es traslladà a València per ingressar a l’orde franciscà El 1768 fou nomenat acadèmic de mèrit de Sant Carles De la seva obra, poc estudiada, són coneguts —com a arquitecte— alguns treballs anteriors al seu ingrés als franciscans la portada principal de l’església de Santa Justa i Santa Rufina d’Oriola 1753, l’ampliació de la capella de la comunió de l’església de Sant Jaume, a la mateixa ciutat 1757, i un de posterior al seu ingrés, el disseny…

Veritable humanista, fou introductor del Renaixement italià a Flandes Sojornà a Roma 1537-39, i fundà després un taller on es formaren els artistes manieristes flamencs Com a arquitecte féu el pòrtic nord de l’abadia de Saint-Jacques 1558 Com a pintor es destaca la sèrie de setze plafons, avui dispersos per diferents museus, sobre la vida de Dionís Areopagita per a l’església de Lieja dedicada a aquest sant

Format a Stuttgart, s’installà, fugint dels nazis, a Eivissa 1933, on realitzà algunes de les primeres obres racionalistes dels Països Catalans Collaborà amb Raoul Haussmann i el GATCPAC en la redacció d’un número d' AC que revalorà l’arquitectura popular eivissenca Després de la guerra civil de 1936-39 s’installà a Califòrnia i es naturalitzà nord-americà 1944 Ultra la seva activitat com a arquitecte, es relacionà amb la indústria del cinema d’animació Durant la dècada dels cinquanta reprengué els contactes amb Eivissa, si bé mantingué una constant presència internacional Londres, Los…

Desenvolupà quasi tota la seva activitat a Toledo, on collaborà en la construcció de l’ajuntament, amb NVergara i JBMonegro, i intervingué en la capella mossàrab de la catedral, que havia començat EEgas Com a pintor treballà amb el seu pare en els retaules d’Illescas Alguns crítics creuen que són d’ell algunes obres i rèpliques d’obres del seu pare

Alumne de Giovanni Chiesa a Maó, es traslladà a Itàlia el 1770 per ampliar estudis de pintura Estigué a Gènova, a Venècia i el 1774 anà a Roma Fou cridat a Viena el 1779, i hi fou nomenat primer delineant de la galeria imperial de Viena L’estil classicista de Calbó contrastava amb el rococó que aleshores predominava a la cort imperial Successivament fou nomenat primer pintor de cambra de l’emperadriu i director de la galeria imperial Una qüestió de caràcter sentimental tallà en sec la carrera de Calbó El 1780, totalment desfet, tornà a Maó, i en sortí el 1788, cap a Amèrica, on començà una…