Resultats de la cerca

Estudià a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, on es graduà el 1943 Des de l’inici, la seva carrera professional es vinculà al Partido Revolucionario Institucional PRI Protegit de Jaime Torres Bodet, ideòleg del partit i ministre d’Educació, li fou encomanada la direcció d’una campanya de construcció d’escoles rurals, projectà els pavellons de les exposicions universals de Brusselles 1958, Seattle 1962 i Nova York 1964 i li assignaren la construcció d’edificis oficials i equipaments públics de gran rellevància, entre els quals destaquen la Escuela Nacional de Medicina de la UNAM…

Autor de la portalada de l’església parroquial de Llíria 1627-72 i del frontal de l’altar major de la seu de València 1684 Amb Vicent Abril acabà l’església principal de Benigànim ~1637

Es diplomà el 1962 en arquitectura a Praga Després de la Primavera de Praga 1968 anà viure a la Gran Bretanya, on el 1971 s’incorporà a l’estudi de Richard Rogers i Renzo Piano , on collaborà, entre d’altres, en el projecte del Centre National d’Art et de Culture Georges Pompidou de París El 1979 fundà el seu propi estudi, Future Systems, el treball en el qual compaginà amb la collaboració a Norman Robert Foster & Partners de 1979 a 1983 La seva obra, de disseny curvilini, agosarat i visionari, és molt influïda per l’estètica pop i ha donat lloc a controvèrsies Entre els seus projectes…

Tercer comte de Burlington, després del seu viatge a Itàlia en 1714-15 fou un dels principals impulsors del palladianisme a la Gran Bretanya, primerament per mitjà de l’arquitecte Colin Campbell, a qui féu transformar la Burlington House ~ 1717 Posteriorment, ell mateix projectà i féu construir una villa a les seves terres de Chiswick ~ 1725, i la que és considerada la seva millor obra, l’Assembly Room de York 1732, inspirades respectivament en la villa Rotonda de Palladio i en la galeria egípcia del mateix conjunt

Fou un veritable reformador Fou pintor abans de dedicar-se a l’arquitectura, i conreà les arts gràfiques, amb franca tendència modernista A partir del 1898 fou un dels primers dissenyadors industrials Formà part de la Sezession vienesa, s’enquadrà en el Jugendstil i s’inscriví al Deutscher Werkbund, d’acord amb la seva preocupació per una franca collaboració entre arquitectura i indústria La seva obra més important és la fàbrica per a l’AEG a Berlín El seu art és sovint monumental i neoclàssic, sobretot en el darrer període, com l’ambaixada alemanya a Sant Petersburg 1911-12, les…

Inicià els estudis de pintura el 1881, a l’acadèmia de belles arts d’Anvers, que prosseguí a París 1884-85, a l’acadèmia Julian i al taller de Carolus Duran, i pertangué al grup belga Les Vingt La seva obra pictòrica pot ésser inclosa dins les tendències neoimpressionistes, amb una forta influència de Seurat i Gauguin Impulsat per la lectura de les obres de J Ruskin i W Morris, decidí de dedicar-se a la unió de l’art amb la indústria Després de fer un curs sobre oficis artístics a l’acadèmia d’Anvers 1893, edità el llibre-manifest Déblaiement d’Art 1895 El 1895, encara a un nivell d’…

A Florència entrà al taller d’A Verrocchio 1469, on aviat excellí amb la seva participació quasi total en el Baptisme de Crist i en L’Anunciació 1474 ambdues a la Galleria degli Uffizi, Florència Des del 1478 treballà en importants encàrrecs Retrat de Ginebra dei Benci 1478-79 National Gallery, Washington, Adoració dels reis, inacabat 1481 Galleria degli Uffizi, Sant Jeroni 1482 Pinacoteca Vaticana, Roma, obres on Leonardo plasmà els seus estudis sobre els efectes de llum i manifestà una tendència vers les fantasies nòrdiques mitjançant una invenció seva el sfumato o fusió de la…

Estudià a l’Escola d’Art de la seva ciutat nadiua 1937-42 Treballà tres anys a Estocolm, on fou influït per l’obra d’ESAsplund El 1946 passà sis mesos a l’estudi d’Alvar Aalto a Hèlsinki i el 1949 entrà en contacte amb FLlWright a Taliesin, del qual també rebé influències La seva obra parteix del funcionalisme escandinau, però se n'allunya pel fort expressionisme, que l’apropa al fantàstic De l’any 1952 és la seva casa a Hellebäk, de planta oberta el 1956 féu seixanta-tres cases de la ciutat Kingo, prop de Helsingör el barri residencial de Frederiksberg, a Copenhaguen, és del 1959 el Banc…

Titulat per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1953, l’any següent s’associà amb Josep M Fargas , amb el qual dugué a terme tota la seva obra fins el 1992 El 1958 guanyaren el premi FAD d’interiorisme per la botiga Georg Jensens de Barcelona i dissenyaren l’interior del Collegi d’Arquitectes de Catalunya 1962 Són coneguts sobretot pels grans edificis d’organitzacions, especialment seus bancàries, en els quals introduïren innovacions tècniques, constructives i de materials, influïts per l’obra de Mies van der Rohe, Richard Neutra i d’altres Dels seus projectes sobresurten…

Titulat a Barcelona el 1899 Fou deixeble i collaborador de Domènech i Montaner, l’obra del qual, juntament amb el Modernisme centreeuropeu, constituí la seva principal influència, tal com es desprèn de la seva obra més important a Barcelona, la casa Heribert Pons 1907-09, a la Rambla de Catalunya Amb Guàrdia i Vial projectà el Mercat Central de València 1910-28, obra cabdal de l’arquitectura modernista valenciana Projectà també els monuments al Pare Claret, a Sallent, i a Rafael Casanova, a Barcelona 1914-16 El 1929, amb J Llopart, projectà el Palau de la Indústria a Montjuïc Com molts…