Resultats de la cerca

Fill de pares catalans, de molt petit, marxà a Catalunya, i residí a Lleida i a Barcelona 1930-33 Començà els estudis d’arquitectura i més tard tornà a l’Argentina, on el 1948 es llicencià Treballà especialment per a l’empresa de correus a l’Argentina i feu els projectes i la realització dels edificis dels caps de districte de les ciutats de Mendoza, San Juan, Resistencia i La Plata, obres que han destacat en el medi arquitectònic Amb el disseny d’aquest conjunt d’obres hom feu una exposició internacional itinerant, la qual constituí un bon exponent d’una etapa…

Fill de l’escriptor i economista Pere Corominas i germà del filòleg Joan Coromines, es formà a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en matemàtiques 1936 també hi inicià estudis d’arquitectura, que completà més endavant Es doctorà en matemàtiques a París després d’haver pres part en la Guerra Civil Espanyola El 1940 passà a Xile i tot seguit es traslladà a l’Argentina A la ciutat de Mendoza, fou professor de matemàtiques a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Cuyo 1941-46 i encarregat de la càtedra d’Estadística Posteriorment, treballà a l’Institut de…

Estudià a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1935 amb una tesi dirigida per ETerrades, i a l’Escola Superior d’Arquitectura de la mateixa ciutat Fou professor a la facultat de ciències 1928-39 i director del Centre d’Estudis Matemàtics de l’IEC 1935-39 Exiliat, el 1939 se n'anà a França i després a l’Argentina, on fou director de la Biblioteca Nacional 1942-46 Fou professor de geometria descriptiva 1942-48 i , amb l’ajuda de JRey Pastor, exercí també la docència d’anàlisi matemàtica a la facultat d’enginyeria de la Universidad Nacional de…

Es titulà el 1930, després d’haver fet estudis a Barcelona, Madrid i al Politècnic Superior de Berlín Doctor en ciències exactes Al començament de la seva carrera guanyà un concurs de cases barates convocat per l’ajuntament de València, i construí edificis d’aquestes característiques a Cartagena, així com grups escolars a Madrid i Valladolid Membre actiu i soci director del GATCPAC 1931-33, collaborà habitualment fins a l’esclat de la guerra civil amb JLSert i JTorres i Clavé, amb els quals realitzà, entre altres projectes i obres, la Casa Bloc i el Dispensari Antituberculós 1934-38, a…

El 1881 guanyà el concurs per al projecte del monument a Cristòfor Colom, a Barcelona, i el 1886 en començà la construcció al portal de la Pau El monument, de 60 m d’alçada, és de ferro colat, decorat amb grans grups escultòrics i coronat per una figura del descobridor, de bronze, obra de Rafael Atché Fou inaugurat amb motiu de l’Exposició Universal del 1888, de la qual Buïgas construí també la Secció Marítima Entre els anys 1903 i 1914 treballà a l’Argentina i a l’Uruguai

Titulat a Madrid el 1904 Projectà, entre altres edificis, la casa Segura a Palma 1908, amb influències secessionistes Posteriorment evolucionà cap a l’adopció d’elements Art Nouveau i acabà conreant l’eclecticisme Projectà les cases Casasayas 1908-09 i construí la casa Roca 1908, també a Palma El 1913 treballà a Almeria El 1916 projectà el Collegi Notarial de Balears Residí a l’Argentina 1916-19, on, a Rosario, féu el palau Cabanelles, el Club Español, l’Asociación Española de Socorros Mutuos i el palau Remonda, i, a Buenos Aires, el Banco de Castilla Fou arquitecte d’hisenda i…

Es graduà l’any 1941, després d’iniciar els estudis d’enginyeria i de treballar com a aviador Representà l’Argentina en els congressos internacionals d’arquitectura moderna i dirigí les obres de la casa que Le Corbusier dissenyà per al Dr Currutchet a La Plata La seva breu obra, de gran potència icònica, i molt diversa pel que fa als temes afrontats, fou inscrita sempre en el context argentí mostrant una gran sensibilitat pel seu entorn Els títols de les seves obres mostren sempre relació amb el vol i l’elevació Construí tan sols un edifici, la Casa sobre el Rierol 1943-45 Els…

Estudià a Madrid i es titulà el 1873 Viatjà per Alemanya amb Lluís Domènech i Montaner, i el 1874 ja era professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, de la qual fou catedràtic fins a la seva mort Fou també president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya Autor de l’Arc de Triomf de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, del projecte —amb Domènech— de les Institucions Provincials de Cultura 1877, del taller del moblista Vidal, al carrer de la Diputació, de l’estudi en forma de temple clàssic per als germans Masriera 1882, de la Casa Pia Batlló, a la rambla de Catalunya 1901, de…

A la postguerra representà una renovació, i ha tingut projecció internacional Partí de l’arquitectura popular, a la qual anà incorporant el llenguatge de l’arquitectura contemporània, amb honestedat del concepte i forma Són notables les seves cases unifamiliars Garriga-Nogués, a Sitges, el 1947 Ugalde, a Caldetes, el 1952 Tàpies, a Barcelona, el 1964 edifici Girasol, a Madrid, el 1966, etc i també els grans conjunts d’habitatges a la Barceloneta, de Barcelona, el 1954 al carrer Johann Sebastian Bach, de Barcelona, el 1962 al carrer Raset, de Barcelona, el 1967 i a les cotxeres de Sarrià,…

Els seus primers treballs professionals, especialment dirigits a l’estudi de l’habitatge obrer, els féu al taller de Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé El 1935 collaborà en l’estudi i la fabricació de mobles estàndards, que obtingueren el primer premi del Saló de Decoració de Barcelona Com a membre del GATCPAC, el 1935 collaborà en el pla d’urbanització de la ciutat de Barcelona El 1937 intervingué en la construcció del pavelló d’Espanya de l’Exposició Internacional de París A Buenos Aires fundà el Grupo Austral d’arquitectura moderna Dissenyà el seient de tub i pell BKF Bastí la Ricarda…