Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
exedra
Arquitectura
Part d’un edifici situada bé a l’interior, bé al mig d’un jardí, i destinada a la conversa.
Per aquest motiu hom li donava sovint la forma semicircular, amb graons tot al voltant per seure-hi
art cistercenc
Templet cistercenc del claustre major del monestir de Poblet
© Fototeca.cat
Arquitectura
Estil arquitectònic dels s. XII i XIII, difós, bé que no creat, pels cistercencs.
És caracteritzat pel seu despullament Els primers abats de Cîteaux no tingueren cap actitud peculiar relacionada amb l’art Fou sant Bernat qui l’introduí, més tard, a l’orde Així, els manuscrits de Cîteaux del temps de l’abat Esteve Harding que abdicà el 1133 són profusament illuminats El 1134, però, quan sant Bernat començà a pesar dins l’orde, el capítol general manà que les caplletres fossin d’un sol color A les vidrieres, l’esperit d’austeritat es manifestà en la prohibició de les representacions figurades i l’adopció d’entrellaçaments abstractes En el cant gregorià, sant Bernat empobrí…
orientació
Arquitectura
Religió
Actitud religiosa consistent a pregar en direcció a l’eixida del sol o bé de cara a algun santuari important.
Aquesta actitud condicionà la construcció dels temples Així les sinagogues jueves estan orientades en direcció a Jerusalem i les mesquites musulmanes en direcció a la Meca El costum grecoromà condicionà l’antiga pregària cristiana en direcció a sol ixent, així com l’arquitectura de les esglésies normalment orientades de forma que llur eix longitudinal vagi de ponent a llevant i el seu absis miri en direcció a l’orient, simbolitzant així l’orientació vers Crist ressuscitat, veritable sol Aquesta ideologia es reflecteix en la decoració dels absis, sovint amb Crist o la creu escatològica damunt…
cuina econòmica
Arquitectura
Cuina de ferro per aprofitar més bé la calor; sol tenir forn, dipòsit d’aigua i dos o més fogons.
fletxa
Arquitectura
Element arquitectònic propi del gòtic.
Era d’una forma cònica o bé piramidal, amb la base quadrada, hexagonal o octagonal Podia ésser feta de pedra treballada o de carcasses de fusta recobertes amb plaques de plom o de pissarra o amb teules Al s XIII eren de dimensions colossals, i en el gòtic flamíger foren treballades a manera d’una filigrana El Renaixement les bandejà, bé que hom en construí encara al s XVI Al s XIX, amb el neogòtic, reaparegueren novament n'és un exemple la de la catedral de Barcelona
Francesco Sabatini
Arquitectura
Arquitecte neoclàssic italià.
A Roma fou deixeble de LVanvitelli, amb el qual intervingué en la construcció del palau de Caserta, a Nàpols El 1760 es traslladà a la península Ibèrica, on treballà per a Carles III, bé modificant, restaurant o ampliant edificis ja construïts és el cas del Palacio Real de Madrid i del d’Aranjuez, bé aixecant-ne de nous Puerta de Alcalá 1764, edifici de l’Aduana 1769, Puerta de San Vicente 1775 i Casa de los Ministerios 1776, tots a Madrid A Valladolid construí l’església de Santa Ana 1783 Dirigí la construcció de la seu nova de Lleida projectada per PMCermeño
òvul
Arquitectura
Adorn en forma de mig ou amb una punta de sageta a cada costat, que ornamenta el quart bossell i que es troba en el capitell i l’entaulament de l’ordre jònic.
Bé que és característic de l’art clàssic, també es troba en edificis medievals
tríglif
Arquitectura
Membre arquitectònic en forma de rectangle sortint, solcat de tres canals, que decora el fris d’ordre dòric, des de l’arquitrau a la cornisa.
Construït primer de terra cuita, el tríglif alternava amb la mètopa i solia ésser pintat de color turquesa fosc o bé negre
mirador

MIrador a la Vall de la Mort
Corel
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Element arquitectònic emplaçat de manera que, d’allí estant, hom pot mirar al lluny, contemplar una vista interessant, etc.
Pot ésser un pavelló aïllat, generalment en un jardí, o bé formar part d'un edifici com a tribuna voladissa, balcó, terrassa, etc cobert i tancat amb vidres o no
Giambattista Sacchetti
Arquitectura
Arquitecte italià.
Fou alumne de Juvara Les seves obres principals, a la península Ibèrica, on treballà per a Felip V, són la façana oriental del palau de La Granja i part del Palau Reial de Madrid, que construí segons plans, bé que modificats, de Juvara, ambdues d’estil barroc amb trets classicistes
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina