Resultats de la cerca

Aquesta disposició, de tradició romana i ja evident a les primeres esglésies cristianes Sant Pere de Roma, Sant Joan del Laterà, agafà una gran importància des de l’època romànica Sant Sadurní de Tolosa, Santiago de Compostella Als païsoso germànics és corrent l’església amb dos creuers, l’un a la capçalera i l’altre a l’entrada

Dins l’estil romànic es generalitzà la construcció de capelles a la capçalera de les esglésies capelles absidals Als s XIII i XIV, en les esglésies gòtiques, fou introduïda la collocació de capelles als flancs dels temples capelles laterals , sovint al servei de les confraries gremials Aquesta innovació cresqué en importància als segles següents i la decoració evolucionà seguint els diversos estils Es destaquen les planejades pels arquitectes barrocs Bermini, Borrimini, etc, les quals són d’una gran riquesa decorativa

Format a l’Escuela Superior de Arquitectura Fou arquitecte provincial de Balears i diocesà de Mallorca, on fou autor de la capçalera neogòtica de Sineu, de la reconstrucció de la parròquia d’Alcúdia 1882, de la façana de la Diputació Provincial començada el 1882, que s’inspira en el gòtic de la Llotja Dins l’estil palladià féu la Casa de la Misericòrdia Es dedicà també a estudis arqueològics Posteriorment fou diputat provincial de Guipúscoa 1896-1905, on tingué diversos càrrecs

La seva primera obra coneguda, del 1530, és el convent d’Uclés Conca L’any 1536 treballà amb Diego de Siloé en la construcció de l’església del Salvador, a Úbeda Fou nomenat mestre d’obres de la catedral de Jaén 1554, la seva obra més important, en la qual creà un nou model arquitectònic, que tingué repercussió en l’arquitectura andalusa de l’època Treballà també a Baeza capçalera de l’església de San Francisco i a Úbeda església de l’Hospital de Santiago i palaus Vázquez de Molina i Vela Cobos

Membre d’una família d’arquitectes i decoradors bavaresos, fou una figura destacada en el rococó de Baviera Com a estucador treballà a Füssen 1698 i Landsberg 1716, sovint amb el seu germà Johann Baptist, collaborador també en arquitectura Com a arquitecte construí, entre altres obres, bastides generalment en petits centres o a camp obert, el convent i l’església de Maria Mödigen, a Dillingen 1716-18, el convent dominicà de Schwäd Gmünd 1724-29, el santuari de Steinhausen 1727-34, de planta ellíptica, la Liebfrauenkirche de Günzburg 1736-41, oblonga, i la de Wies 1745-54, considerada la seva…

És caracteritzat pel seu despullament Els primers abats de Cîteaux no tingueren cap actitud peculiar relacionada amb l’art Fou sant Bernat qui l’introduí, més tard, a l’orde Així, els manuscrits de Cîteaux del temps de l’abat Esteve Harding que abdicà el 1133 són profusament illuminats El 1134, però, quan sant Bernat començà a pesar dins l’orde, el capítol general manà que les caplletres fossin d’un sol color A les vidrieres, l’esperit d’austeritat es manifestà en la prohibició de les representacions figurades i l’adopció d’entrellaçaments abstractes En el cant gregorià, sant…