Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Giuseppe Sommaruga
Arquitectura
Arquitecte italià.
Representant del Stile Liberty Modernisme , es caracteritza per l’ús de l’ornamentació floral en frisos que contrasten amb parets llises De les seves obres cal destacar la casa Castiglioni, a Milà 1900-03, i les ville Faccanoni, a Sarnico 1907
Agostino di Duccio
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte italià; feu l’aprenentatge a Florència i, possiblement, a la Itàlia del nord.
Influït tècnicament per Donatello, esculpí baixos relleus al Tempio Malatestiano de Rímini 1449, on collaborà amb Leone Battista Alberti l’any 1457 s’installà a Perusa, on sobresurt la seva façana de l’oratori de San Bernardino, influïda per Alberti L’estil d’Agostino es caracteritzà per un decorativisme refinat i idealitzant, precursor de l’estètica de Botticelli
escola de Lleida
Portalada romànica del claustre de la Seu Vella de Lleida, típic exponent de l' escola de Lleida
© Fototeca.cat
Arquitectura
Nom amb què hom designa sovint l’estil d’un conjunt de monuments arquitectònics de l’etapa final del romànic (s XIII).
Centrada en la construcció de la seu de Lleida, es caracteritzà per la complexitat —filigranada o geomètrica— de la decoració, especialment de les portalades En són exemples les esglésies d’Agramunt, Vilagrassa, Santa Coloma de Queralt, etc L’influx de l’escola es féu sentir per terres d’Osca i Saragossa i arribà fins a València, on es patentitzà a la portalada de Palau, de la seu
Bernardino Zenale
Arquitectura
Pintura
Pintor i arquitecte italià, dit també Bernardino de Treviglio
.
Estudià a Milà amb VFoppa, i rebé l’influx de Leonardo da Vinci i de Mantegna La seva producció, entre la qual figura un tractat de perspectiva, es caracteritzà per una notable qualitat de dibuix i per una execució acurada i preciosista Resurrecció , Santa Maria delle Grazie, Milà Sant Ambròs , Accademia Carrara, Bèrgam Com a arquitecte dirigí els treballs de conservació i restauració de la catedral de Milà
Ödön Lechner
Arquitectura
Arquitecte hongarès.
Estudià a Pest i a Viena Establí un llenguatge formal peculiar, que donà naixement a una escola original dins del Modernisme hongarès El seu art es caracteritza per la marcada accentuació dels panys de paret, decorats amb rajoles de majòlica envernissada i amb motius ornamentals populars i orientals Cal destacar-ne el Museu d’Arts Aplicades i el palau de la Caixa d’Estalvis dels Correus, ambdós a Budapest
Alfons Carbonell
Arquitectura
Arquitecte, actiu del 1620 al 1660.
Treballà, juntament amb Crescenzi, al panteó dels reis 1654 d’El Escorial El seu barroquisme es caracteritza per la decoració de les superfícies amb formes geomètriques i efectes policroms És autor també del palau del Buen Retiro de Madrid 1633 i del convent de les dominicanes de Loeches 1635-38 Realitzà, amb Eugenio Caxés, el retaule major i els laterals de l’església de La Merced Calzada de Madrid 1624, avui desapareguts
Erich Mendelsohn
Arquitectura
Arquitecte prussià.
Desenvolupà la seva obra a Alemanya i, després del 1933, a Brusselles, Londres i San Francisco La seva obra es caracteritza per la concepció unitària de cada edifici, que s’integra al màxim en el seu entorn i adquireix una força expressiva gairebé simbòlica L’acer, el vidre i el ciment són utilitzats lluny de les geometritzacions racionalistes La torre Einstein, a Potsdam 1920, els grans magatzems Schocken, a Stuttgart 1927, i la sinagoga de Cleveland 1946-52 són les mostres més significatives del seu art
Antonio da Sangallo
Arquitectura
Nom amb què és conegut Antonio Giamberti, arquitecte italià.
Ajudant i en part continuador del seu germà Giuliano da Sangallo, de primer fou conegut com a arquitecte militar collaborà en la restauració del castell Sant'Angelo des del 1493, en la construcció de Civitacastellana 1494-99, de Poggio Imperiale de Poggiobonsi 1495-1513, de Nepi 1499-1503, etc, i el 1515 projectà i inicià la fortalesa vella de Liorna Des del 1518 centrà la seva activitat a Montepulciano i caracteritzà la ciutat amb arquitectures de masses accentuades i relleus sòlids i de gust ja del cinc-cents, com els palaus Tarugi, Contucci, Cervini i Del Pecora, i com l’…
Antonio Ginesi
Arquitectura
Arquitecte italià.
Autor d’un tractat d’arquitectura Viatjà per Grècia i Egipte, i s’establí a Barcelona 1814, on féu els plans del Cementiri Vell 1818, hi edificà la capella neoclàssica, amb símbols egipcis de fosa al frontó, i la portalada, amb les dues casetes de forma piramidal també és autor del monument als morts de l’epidèmia del 1821 La seva obra, escassa i en part desapareguda un templet a la llibertat al pla de Palau, del 1823, i una casa darrere Santa Mònica, semblant a la capella del cementiri, es caracteritza per la seva harmonia i originalitat conté elements grecs, romans i egipcis, molt criticats…
Enric Nieto i Nieto

Enric Nieto
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Es formà a l’Escola de Barcelona Després de collaborar, breument, amb Gaudí en les obres de la Pedrera, s’establí a Melilla 1909, on executà tota la seva obra A la primera etapa efectuà una àmplia obra de tipus modernista, amb marcada influència decorativa francesa edifici Tortosa, casa del xamfrà de la Plaza de España, Telegrama del Rif i edifici La Reconquista Passà després per una etapa de forta influència noucentista, amb obres d’una gran perfecció Cámara de Comercio i Teatro Victoria Seguí una època racionalista, que, després de la guerra civil, donà pas a un eclecticisme…