Resultats de la cerca

Representant, a Roma, del període de transició del Renaixement al barroc La primera etapa de la seva carrera és de realitzacions fidels als cànons classicistes palaus Aldobrandini i Lancelloti i Coronari A partir del 1600 féu les seves obres més significatives El 1603 construí la façana de l’església de Santa Susanna, exemple pur de l’estil de la Contrareforma, i treballà al Palau Chigi, iniciat per Gdella Porta Aquell mateix any fou designat arquitecte de Sant Pere del Vaticà, on féu la nau longitudinal i la façana de la basílica 1606-26, canviant l’esquema de planta central que havia…

Avantguardista sense extremismes, evità tant l’esquematisme formal del racionalisme com les arbitrarietats de l’arquitectura orgànica Galleria d’Arte Moderna de Milà 1953, casa a les Zattere de Venècia 1957, centre recreatiu Olivetti a Ivrea 1953-59, central termoelèctrica a Porto-Corsini 1959-60, església de San Giovanni a Milà 1962 Intervingué en el projecte Milano Verde 1938 i en la planificació del barri INA de Casate 1952 Posteriorment, de la seva obra són especialment rellevants els que realitzà a Gènova el eatre Carlo Felice 1982-91, conjuntament amb Aldo Rossi, i un dels projectes més…

Acabà la carrera el 1904 Orientà el seu treball professional al Vallès Abans d’acabar els estudis reformà la casa materna can Mayol, avui can Raspall, a la Garriga, única obra seva neogòtica Fou nomenat arquitecte municipal de Cardedeu, l’Ametlla, la Garriga, Granollers, Llinars, Caldes de Montbui i la Roca La seva obra pot classificar-se en tres etapes Modernisme d’avantguerra 1903-14 —la Casa JBarbey 1910, la Torre Iris 1911, La Bombonera 1911 i la Casa JBarraquer 1913 formen l’anomenada manzana Raspall a la Garriga—, Modernisme de postguerra 1918-26 —Granja Viader 1925 a…

Profund coneixedor de l’art francès i italià, s’establí a Berlín, on desplegà un important treball escultòric La seva primera obra important, l’estàtua de bronze de l’elector Frederic III 1697, denota una certa influència de l’estil neerlandès d’Artur Quellinus En els encàrrecs posteriors es féu evident la influència francesa decoració de l’Arsenal amb màscares de guerrers moribunds, Monument eqüestre del Gran Elector 1698-1703 Com a arquitecte gaudí d’una gran fama i d’encerts remarcables Intervingué en la direcció del Palau de l’Arsenal, però la inhabilitat en la construcció de la torre de…

Estudià a l’Escola de Belles Arts d’Edimburg i a l’Architectural Association de Londres, on es graduà el 1949 A partir del 1957 inicià la seva carrera com a crític i professor a les universitats de Cornell, Londres, Lausana i Virgínia Des del 1978, impartí classes a l’Escola d’Arquitectura de Princeton, de la qual fou professor emèrit És autor d’obres de referència sobre la història i la teoria de l’arquitectura del s XX i un lúcid analista dels seus conceptes fonamentals, com ara el racionalisme, el regionalisme, el nacionalisme, l’historicisme, el funcionalisme, la tecnologia,…

Ha desenvolupat tota la seva carrera professional al costat de Jacques Herzog Des de l’època d’estudiants d’arquitectura fins a l’actualitat, amb l’extensió dels seus projectes arreu del món, han dut a terme una tasca projectual en la qual l’ús de noves tecnologies els ha permès experimentar amb l’eloqüència conceptual de l’arquitectura Entre les seves obres destaquen la casa Koechlin a Basilea 1993-94, les oficines de Ricola a Laufen 1997-97 —ambdues a Suïssa—, els cellers Dominus a Yountville a Califòrnia 1995-98, el museu Küppersmühle a Duisburg 1997-98 i la biblioteca per a…

Es titulà el 1930, després d’haver fet estudis a Barcelona, Madrid i al Politècnic Superior de Berlín Doctor en ciències exactes Al començament de la seva carrera guanyà un concurs de cases barates convocat per l’ajuntament de València, i construí edificis d’aquestes característiques a Cartagena, així com grups escolars a Madrid i Valladolid Membre actiu i soci director del GATCPAC 1931-33, collaborà habitualment fins a l’esclat de la guerra civil amb JLSert i JTorres i Clavé, amb els quals realitzà, entre altres projectes i obres, la Casa Bloc i el Dispensari Antituberculós 1934…

Acabada la carrera d’arquitectura, s’installà a Banyoles, on participà en la redacció del pla general d’urbanisme banyolí 1983 Feu diversos estudis per a la protecció de la regió de l’estany de Banyoles, on intervingué en els projectes de les installacions olímpiques de rem Preocupat per temes de patrimoni arquitectònic, especialment a Banyoles i a Girona, també formà part de l’equip que redactà el Pla Especial del Barri Vell gironí Fou professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura i president del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles CECB El 2017, l’…

Membre de la família de mestres de cases i arquitectes Mestres Format a Llotja, fou alumne predilecte d’Antoni Cellers, amb qui collaborà en l’aixecament dels plans del temple romà 1835 Acabà la carrera, a Madrid, el 1841, amb un projecte conservat al Museu Marès El seu estil és plenament eclèctic se serveix tant del gòtic com del clàssic Obtingué el primer accèssit al concurs per a la plaça Reial de Barcelona 1848 amb un ardit projecte amb columnes de ferro fos Feu la primera casa de l’Eixample al mig de la plaça de Catalunya casa Gibert, 1861 i els Camps Elisis al passeig de Gràcia 1853…

Estudiant d’Arquitectura a l’Escola Nacional de Belles Arts, inicià la carrera a l’estudi de Lucio Costa, el qual succeí en la direcció de la construcció del Ministeri d’Educació a Rio de Janeiro 1937-45 i amb qui collaborà en el pavelló brasiler a l’Exposició Internacional de Nova York 1939 La seva primera obra personal fou una guarderia a Rio de Janeiro 1937, que denota la influència de Le Corbusier El president brasiler Juscelino Kubitschek li encarregà les seves grans realitzacions un conjunt d’edificis vora el llac Pampulha 1942 i, sobretot,  els edificis representatius i…