Resultats de la cerca

Treballà primer, des de molt jove, per a Jules Hardouin-Mansart Obres personals seves són l’Hôtel de Charolais 1700-04, el Palais Bourbon 1722 i l’Hôtel de Lassay 1722-24 El seu fill, Jean Cailleteau  1690 — 1755, conegut com Lassurance o Lassurance el jove , també arquitecte, treballà per a madame de Pompadour, per a la qual restaurà l’Hôtel d’Évreux actual Elisi

Ajudant i en part continuador del seu germà Giuliano da Sangallo, de primer fou conegut com a arquitecte militar collaborà en la restauració del castell Sant'Angelo des del 1493, en la construcció de Civitacastellana 1494-99, de Poggio Imperiale de Poggiobonsi 1495-1513, de Nepi 1499-1503, etc, i el 1515 projectà i inicià la fortalesa vella de Liorna Des del 1518 centrà la seva activitat a Montepulciano i caracteritzà la ciutat amb arquitectures de masses accentuades i relleus sòlids i de gust ja del cinc-cents, com els palaus Tarugi, Contucci, Cervini i Del Pecora, i com l’església de San…

Molt representatiu de la vitalitat del barroc al Brasil, amb una visió dinàmica de l’espai arquitectònic i de la forma escultòrica Treballà a la regió de Villarrica, on hi ha la seva obra mestra, l’església de São Francisco 1774, amb una planta original que integra perfectament els diversos elements, inclòs l’exuberant retaule És conegut pel conjunt del santuari del Bom Jesus de Matosinhos, a Congonhas do Campo començat el 1799, amb les figures dels profetes, que decoren la monumental escala, que li donaren gran prestigi

La seva família pertanyia a una nissaga de banquers que, a l’època del seu naixement, travessava un període de dificultats A tretze anys entrà al taller de Domenico Ghirlandaio, a Florència, amb qui sembla que collaborà en els frescs de l’església de Santa Maria Novella Desenvolupà, però, la seva activitat principalment dins el camp de l’escultura estudià els clàssics, conegué l’obra dels Pollaiuolo i els gravats de M Schongauer El 1489 ingressà a lèscola de San Marco, institució regentada pels Mèdici que disposava d’una important collecció d’estàtues romanes, on rebé una àmplia formació…

Fou deixeble de Giuliano da San Gallo Al servei de Carles VIII de França, realitzà el palau d’Amboise, i per encàrrec de Francesc I, el castell de Chambord Construí l’antic Hôtel de Ville de París 1532, desaparegut el 1871

Titulat 1891, anà a l’estranger i fou influït per les idees de Viollet-le-Duc a la tornada treballà a Barcelona El 1900 fou nomenat arquitecte municipal de València Hom en destaca el projecte d’un barri obrer a l’Eixample de València, el pla general de la ciutat, diverses cases de veïns — algunes de les quals relacionades amb l’estil de Domènech i Montaner — i l’Institut Oftalmològic del Doctor Viciano a Algemesí Ribera Alta Construí diversos panteons a València La seva obra més típicament modernista era el portal del desaparegut Saló Eslava 1908, arabitzant, a València Publicà algun estudi…

Actiu a Florència, on destaquen de la seva obra el Salone dei Cinquecento 1495-97 del Palazzo Vecchio, l’església de San Salvatore al Monte ~1500 i el Palazzo Guadagni 1506 Collaborà amb Gde Sangallo a la sagristia de l’església del Santo Spirito ~1489 i amb Benedetto da Maiano al Palazzo Strozzi 1489-1507

Especialista en fortificacions, com els seus oncles Giuliano i Antonio, el Vell, treballà a Roma des del 1503 en l’equip d’ajudants de Donato Bramante Construí Santa Maria di Loreto 1507, al fòrum trajà Fou mestre d’obres de Sant Pere del Vaticà des del 1516, i un cop mort Rafael en dirigí les obres, primer amb Baldassare Peruzzi i des del 1538 tot sol La major part de la seva arquitectura és vinculada a la família d’Alessandro Farnese, esdevingut papa Pau III Rocca Paolina a Perusa, Capella Paolina i Sala Regia al Vaticà, part de Villa Farnese a Caprarola i, sobretot, el Palazzo Farnese a…

És conegut principalment pel palau d’Aschaffenburg, complexa construcció renaixentista que envolta un pati central i introdueix certes solucions d’origen francès que constitueixen una transició vers l’arquitectura prebarroca

Dirigí les obres de la mesquita major de Sevilla, començada l’any 1172 El 1184 obrí els fonaments del seu minaret, conegut avui per la Giralda, que continuà ‘Alī de Gómara