Resultats de la cerca

A Roma, estudià la tècnica de restaurar edificis antics i en publicà dos llibres Protegit pel tsar Nicolau I, rebé l’encàrrec de construir, a Moscou, el palau del Kremlin 1838-49 i la catedral del Salvador 1837-83

Treballà conjuntament amb John Welborn Root, com ell mateix integrant de l’Escola de Chicago, ciutat on va construir les seves principals obres, entre les quals el Monadnock Building 1889-91 Fou autor, també, de projectes urbanístics per a Washington, San Fancisco, Cleveland i Chicago

Fou deixeble de DFontana La seva obra principal és la capella Paulina de Santa Maria Major 1611-12, feta construir pel papa Pau V, d’una riquesa de materials i d’una abundant decoració, característiques del barroc romà D’ell és, també a Roma, una façana del Palazzo Borghese i el Palazzo Rospigliosi

Després de sojornar a Roma i de construir el palau de Saint-Maur, Enric II el nomenà superintendent d’edificis reials La recerca i l’adopció de nous esquemes arquitectònics, tant en les seves construccions castell d’Anet, galeria d’Enric II a Fontainebleau, com en els tractats d’arquitectura que escriví, el fan un dels capdavanters del Renaixement a França

Després de construir diversos edificis a la seva ciutat natal, embarcà cap a Mèxic 1573, on dirigí les obres de la catedral de Puebla i consolidà l’església de Santo Domingo, a la capital El 1581 es tralladà a Quito, i el 1582 al Perú, on traçà els plans de la catedral de Lima Altres obres seves són els forts del Callao, al Perú, i el palau dels virreis, a Lima

En els edificis de Breslau, Luban fàbrica de productes químics, 1910-12 i Posen torre per a un dipòsit d’aigua, 1911 féu experiments dins una simplificació racional, i més tard en el camp de l’expressionisme, amb obres com ara la transformació del Circ Schumann de Berlín, en el Gran Teatre de Max Reinhardt 1919 i en la Festspielhaus de Salzburg 1920 A la fi dels anys vint passà a construir edificis monumentalistes, com l’Administració de la IG Farben, a Frankfurt 1928-31

Tercer comte de Burlington, després del seu viatge a Itàlia en 1714-15 fou un dels principals impulsors del palladianisme a la Gran Bretanya, primerament per mitjà de l’arquitecte Colin Campbell, a qui féu transformar la Burlington House ~ 1717 Posteriorment, ell mateix projectà i féu construir una villa a les seves terres de Chiswick ~ 1725, i la que és considerada la seva millor obra, l’Assembly Room de York 1732, inspirades respectivament en la villa Rotonda de Palladio i en la galeria egípcia del mateix conjunt

A part alguns edificis a Edimburg 1780-95 i Londres 1824-28, es dedicà bàsicament a la creació de carreteres i de ponts, entre els quals sobresurten, del 1801, el projecte del pont sobre el Tàmesi, a Londres —juntament amb Douglas—, que no arribà a construir-se, així com el pont sobre el Menai, a Bradford 1818-26, de 176 m de llum, molt espectacular Pel seu ús del ferro fos, emprat amb peces prefabricades i iguals, fou considerat un dels enginyers més notables de la primera meitat del s XIX

Fou un dels introductors del retorn al classicisme en l’arquitectura de la segona meitat del s XVIII, especialment després del seu viatge a Itàlia acompanyat del marquès de Marigny La seva obra d’una gran simplicitat de línies, fou, però, massa freda Installat a Lió, hi féu l’Hôtel-Dieu 1741-48, la Loge des Changes 1747-50 i el Grand-Théâtre 1756 Aquest any anà a París per construir l’església de Sainte-Geneviève actual Panteó, obra de planta de creu grega seguint l’estil de Bramante, de la qual dirigí les obres fins el 1780