Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Domenico Trezzini
Arquitectura
Arquitecte italià.
Treballà per a Frederic IV de Dinamarca El 1703 anà a Rússia, on es convertí en un dels principals arquitectes de l’època de Pere el Gran féu, a Peterburg, l’església de la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, el monestir d’Aleksandr Nevskij i l’edifici dels Dotze Collegis
Pierre Alexandre Vignon
Arquitectura
Arquitecte francès.
El 1806 li fou encarregada la transformació de l’església de la Madeleine, de París començada el 1764, durant l’època de Lluís XVI en temple de la Glòria Hi treballà fins a la mort, i la convertí en un temple de creu llatina, amb cúpula a l’interior, però amb frontó a la façana i pòrtics amb columnes, a la manera dels temples grecs
Marcello Piacentini
Arquitectura
Arquitecte italià.
Després d’una primera etapa d’un neoclassicisme academicista, seguí els corrents vienesos tot creant diversos edificis monumentals a Roma, en el període 1920-25 A partir de l’Albergo Ambasciatori tornà al classicisme anomenat aleshores romà antic Es convertí en l’arquitecte oficial i el màxim representant —sota Mussolini— de l’arquitectura feixista El 1931 dirigí la construcció de la Ciutat Universitària de Roma, concebuda en un to monumentalista en projectar els propileus i el rectorat El 1937 construí el pavelló italià de l’Exposició Internacional de París
Ventura Rodríguez Tizón
Ventura Rodríguez Tizón Pati interior de l’antic hospici d’Olot (1779-84), actualment Museu Comarcal de la Garrotxa
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte castellà.
S'inicià amb Juvara i Sacchetti Les obres més importants de la seva primera etapa són l’església de San Marcos de Madrid 1749-53 i el remodelatge del Pilar de Saragossa 1750 Amb la mort de Ferran VII acabà la seva vinculació amb la cort Influït per l’obra teòrica de Blondel, es convertí en un paladí del neoclassicisme Collegi de Cirurgia de Barcelona 1761, projectes per a San Francisco el Grande 1761 i per al Palacio de Liria 1779, i façana de la catedral de Pamplona 1783
Il Vignola
Arquitectura
Nom amb què és conegut Jacopo Barozzi, arquitecte i teòric italià.
Es formà a Bolonya, sota l’influx de Serlio, i viatjà a Roma ~1543, on fou secretari de l’Accademia Vitruviana i inicià el tractat Regola delli cinque ordini d’architettura 1562, el qual esdevingué més tard el corpus academicista més professat Amb tot, els edificis que bastí mostren una notable originalitat i llibertat formal Després d’un viatge a Fontainebleau, l’any 1550 era novament a Roma, on es convertí en l’hereu d’Antonio Sangallo el Jove Entre les seves obres cal destacar el Palazzo Farnese, a Caprarola 1559, iniciat per BPeruzzi i després continuat per Sangallo, i l’…
John Vanbrugh
Arquitectura
Teatre
Arquitecte i dramaturg anglès.
Estudià arquitectura a París, on per motius poc clars fou empresonat un quant temps Escriví diverses obres teatrals The Relapse, The provoked Wife, The false Friend , etc, de diàlegs enginyosos, que tingueren un cert èxit a l’època Aviat, però, deixà el teatre, es dedicà a l’arquitectura i es convertí en una de les figures més importants del barroc anglès Féu diverses residències per a la noblesa, entre les quals destaquen el Castle Howard 1699-1714, per al comte de Carlisle, i el Blenheim Palace 1705-24, per al duc de Marlborough que acabà Hawksmoor, d’influència palladiana Són…
Narcís Pascual i Colomer
Arquitectura
Arquitecte.
Format a Sant Carles, hi obtingué el títol que després revalidà a San Fernando Primer director de l’Escuela Especial de Arquitectura de Madrid 1845 Fou l’autor de la Universitat de Saragossa 1849 i guanyador del concurs del palau del Congrés dels Diputats a Madrid, la primera pedra del qual es collocà el 1843 aquest edifici, neoclàssic, fou adornat amb escultures de José Pagnucci, Francisco Elías i Ponciano Ponzano Reformà el convent del Noviciado a Madrid 1845 transformant-lo en universitat i convertí l’església en paranimf 1852 Altres obres seves a Madrid són els palaus Béjar,…
Ramón Vázquez Molezún
Arquitectura
Arquitecte castellà.
Amb el pavelló d’Espanya a la Triennal de Milà 1954 obtingué el Gran Premi, i es convertí —juntament amb Antonio Corrales, amb qui dugué a terme la majoria d’obres— en un dels exponents més típics de l’anomenada “generació del 50” El 1955 feren l’Instituto EM de Herrera de Pisuerga, on potenciaren els tancaments de fusta i un sistema de cobertes inclinades de ventilació el 1958 obtingueren la medalla d’or de l’Exposició de Brusselles pel pavelló d’Espanya, de mòduls hexagonals prefabricats Amb els mateixos elements fou edificat el pavelló d’Espanya a la IV Feria Nacional del…
Henry Hobson Richardson
Arquitectura
Arquitecte nord-americà.
Format a l’École des Beaux-Arts de París, s’installà als EUA des del 1865 i inicià la seva obra dins els historicismes tòpics del moment gòtic en esglésies com la de Springfield o Renaixement en edificis comercials com l’Agawam National Bank A partir de la Trinity Church de Boston 1872-77, inicià l’estudi unitari de l’espai interior i dels volums exteriors dels edificis, simplificant més i més els elements decoratius Bé que sempre es mantingué fidel a les arrels del romànic i que frenà diverses experimentacions amb nous materials, és tingut com a precursor de l’arquitectura nord-americana…
Coop Himmelblau
Arquitectura
Grup d’arquitectes fundat a Viena el 1968 per Wolf Prix (Viena 1942) i Helmut Swiczinsky (Poznań, Polònia 1944).
Ambdós han estudiat a la Universitat Tècnica de Viena i a l’Architectural Association de Londres La seva obra inicial, que es desenvolupa fins a la meitat dels anys setanta, investiga les interaccions entre l’home i l’arquitectura i la modificació immediata de l’hàbitat, amb influències de grups visionaris com Archigram A aquest període pertanyen diverses accions — Soft Space 1970, Hard Space 1970, Restless Sphere 1971, City Soccer 1971—, performances — Heart City 1969, Heart space 1969, Face-space 1969— i installacions com La casa de la teulada voladora 1973 o L’escenari del gran núvol 1976…