Resultats de la cerca
Es mostren 236 resultats
edifici
Arquitectura
Qualsevol construcció d’una certa grandària destinada a habitació o altres usos, com una casa, un palau, un teatre, un temple, etc.
balcó
Balcons d’un edifici
© C.I.C-Moià
Arquitectura
Obertura de l’alçada d’una porta, o més alta encara, feta a la paret d’un edifici per il·luminar-ne i ventilar-ne l’interior.
Com que no té ampit diferentment de les finestres, hom la protegeix amb una barana situada arran de la paret o a la llosana volada que moltes vegades és collocada davant el balcó A partir de l’inici del seu ús, al Renaixement tardà, la importància assolida pel balcó en l’arquitectura del Barroc, al s XVII, va lligada a la seva missió d’allotjament per a presenciar espectacles especialment les processons, que recorrien els carrers, i també d’altres manifestacions ciutadanes, com és ara les representacions teatrals Les actuals llotges dels teatres són una evolució d’aquests balcons Els balcons…
Josep Maria Sostres i Maluquer
Josep Maria Sostres i Maluquer Edifici d’"El Noticiero Universal”, a Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1946 La seva producció, restringida, és constituïda bàsicament per habitatges unifamiliars S'inicià amb unes primeres construccions a Bellver de Cerdanya i la Seu d’Urgell 1948-52, es desenvolupà a les cases MMI 1955-58 i Iranzo 1957, a la Ciutat Diagonal, i continuà a Ventolà Ripollès amb les cases Xampeny i Campañà 1971-73 Dins aquesta tipologia fou una fita important la casa Agustí a Sitges 1953-55, enderrocada el 1975 Participà en el concurs sobre l’Habitatge Econòmic a Barcelona 1949 amb l’equip premiat Posteriorment projectà apartaments a Torredembarra 1955, l’…
Germà Rodríguez i Arias
Germà Rodríguez i Arias Vista dels balcons de l’edifici Astòria al carrer París de Barcelona (1933-34)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1926 Soci fundador del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània , intervingué en la seva constitució, en les diferents juntes directives i en els projectes signats pel grup De gran interès per al racionalisme català és el seu edifici d’habitatges de la Via Augusta número 61 de Barcelona 1931, resolt amb hàbil flexibilitat dins el compromís amb l’ortodòxia formal del moviment modern s’hi insinua una decantació vers l’expressionisme que adquirirà la màxima importància a l’edifici d’habitatges i cinema Astòria del…
capitoli
El Capitoli de Washington, edifici construït entre els anys 1792 i 1869
© Xevi Varela
Arquitectura
Edifici monumental destinat generalment a seu administrativa, parlamentària, etc.
El nom prové del Capitoli, emplaçament del palau dels senadors, a Roma, reconstruït segons plans de Miquel Àngel Tot i que aquesta denominació fou emprada també a Europa —capitoli de Tolosa de Llenguadoc 1750-53, de Guillaume Cammas—, fou adoptada preferentment al continent americà el de Richmond Virgínia, acabat el 1795, és obra de Jefferson, que es basà en els temples jònics clàssics el de Washington 1792-1869 imposà el model amb gran cúpula, molt habitual tant als EUA com a l’Amèrica Llatina Buenos Aires, l’Havana
Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya
Edifici del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, obra de Xavier Busquets i Sindreu
© Fototeca.cat
Arquitectura
Corporació de dret públic creada el 1931 amb personalitat jurídica pròpia que té com a objectius vetllar pel correcte exercici de la professió d’arquitecte i dels interessos dels seus associats en l’àmbit de Catalunya.
Els òrgans rectors són l’Assemblea General i la Junta de Govern i és presidit pel degà elegit democràticament Territorialment consta de sis demarcacions amb competències pròpies Barcelona, on hi ha també la seu central, Comarques Centrals, Girona, Lleida, Tarragona i Ebre i delegacions Alt Empordà, Barcelona, Ebre, Garrotxa-Ripollès, Girona, Osona, Pirineu, Manresa, Tarragona i Vallès Forma part del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España i, a través d’aquest, del Conseil d’Architectes d’Europa i de la Union Internationale d’Architectes Té el precedent en l’Escola d’…
Adolf Florensa i Ferrer
Edifici del Foment del Treball (Barcelona), construït per Adolf Florensa i Ferrer
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1914, el mateix any guanyà una càtedra a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, i el 1924 fou arquitecte municipal de la ciutat Dins el classicisme noucentista, bastí, a la via Laietana de Barcelona, el Casal del Metge 1919, les cases Cambó 1921-25 —influïdes per l’escola de Chicago— i, amb Alfons Barba i Miracle, el Foment del Treball Nacional 1931-34 Construí el Palau de Comunicacions de la Plaça d’Espanya 1929, amb Félix de Azúa, i reformà la Capitania General 1928 i, ja a la postguerra, la Duana Nova Construí l’hospital de Lleida i restaurà el castell de Peralada Com a…
opus
Arquitectura
Aparell d’un edifici.
L’opus parietal és l’aparell de les parets d’un edifici que, normalment, té un nucli construït amb opus caementicium , és a dir, un morter de calç gruixut Pot ésser opus quadratum , quan els blocs són de pedra treballada totalment regulars opus incertum , obtingut per la unió, mitjançant argamassa, de grans trossos irregulars de pedra opus reticulatum , que consisteix en blocs collocats en filades obliqües de 45º d’inclinació formant un dibuix en xarxa opus testaceum també opus latericium , realitzat amb maons compactats amb morter de calç opus vittatum , que alterna filades…
qubba
Arquitectura
Cúpula, edifici amb volta.
Molt usat generalment per a indicar la tomba d’algun santó de l’islam Anomenada també walî a l’Orient mitjà, morabit marabut al Magrib, shāh zāde o imām zāde a Pèrsia i gūr a l’Índia, és un edifici generalment aïllat de planta quadrangular i coronat per una cúpula A l’interior, la sepultura és coberta per un cenotafi de fusta revestit de draperies precioses Lloc de pelegrinatge, és adornada amb nombrosos exvots i ciris
neogòtic
La casa Pascual i Pons (1890-91), al Passeig de Gràcia, edifici d’estil neogòtic
© Fototeca.cat
Arquitectura
Moviment artístic de caràcter romàntic que començà a mitjan segle XVIII, gairebé alhora que el neoclassicisme.
Les falses ruïnes de Strawberry Hill 1750 i l’abadia de Fonthill 1796, a Anglaterra, en són els testimoniatges més antics, juntament amb els jardins d’Arkadia, vora Varsòvia Impulsat per la literatura de Chateaubriand i de Victor Hugo, assolí un gran predicament al principi del s XIX Arquitectes com ara Pugin, Scott, Street, Abadie i, sobretot, Viollet-le-Duc li donaren forma teòrica i pràctica A Catalunya, Josep Casademunt i Torrents, director de la classe d’arquitectura de Llotja des del 1835, inculcà l’interès per l’estudi del medievalisme als seus deixebles Elies Rogent en fou el més…