Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Jeroni Martorell i Terrats
Jeroni Martorell i Terrats Façana de la Caixa d’Estalvis de Sabadell
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte, titulat a Barcelona el 1903.
Com a director del Servei de Conservació de Monuments 1915 i com a arquitecte conservador de monuments del Ministerio de Instrucción Pública 1929 restaurà i, moltes vegades, revalorà arqueològicament un gran nombre de monuments cases dels Canonges i casa dels velers, a Barcelona monestirs de Poblet, Sant Cugat del Vallès i Sant Pere de Rodes pont romà de Martorell, esglésies romàniques de Terrassa i muralles de Montblanc Com a obres de nova planta, projectà la Caixa d’Estalvis 1905-15 i l’Escola Industrial d’Arts i Oficis 1907-10 de Sabadell i un gran nombre d’escoles al Maresme i al Vallès…
Ödön Lechner
Arquitectura
Arquitecte hongarès.
Estudià a Pest i a Viena Establí un llenguatge formal peculiar, que donà naixement a una escola original dins del Modernisme hongarès El seu art es caracteritza per la marcada accentuació dels panys de paret, decorats amb rajoles de majòlica envernissada i amb motius ornamentals populars i orientals Cal destacar-ne el Museu d’Arts Aplicades i el palau de la Caixa d’Estalvis dels Correus, ambdós a Budapest
Manuel Peris i Ferrando
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a Barcelona, on es titulà el 1898 Realitzà la seva millor obra fins els anys vint, influït pel Modernisme català En els habitatges que projectà fou agosarat i profús quant a l’ornamentació i el disseny, en contrast amb el Modernisme historicista neogòtic i neoromànic, en la tradició constructiva del s XIX, dels seus edificis religiosos com ara els convents dels caputxins —destruït— i sobretot de les caputxines, a València Fou arquitecte diocesà, municipal de València i de la Caixa d’Estalvis
Lluís Gallifa i Grenzner
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià arquitectura a Barcelona i es titulà el 1915 Fou arquitecte municipal de la Roca 1916, Argentona 1916, Mataró 1918 i Vilassar de Dalt 1919 És autor, a Mataró, del mercat de la plaça de Cuba, del Velòdrom i de l’antic teatre Bosque després teatre Monumental Féu també diverses obres per a la Caixa d’Estalvis de Mataró i nombrosos xalets a la comarca del Maresme Fou professor a l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró i cap dels bombers d’aquesta ciutat 1917-59
Francesc de Paula Quintana i Vidal
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1918 Collaborador de Gaudí a la Sagrada Família i successor de Domènec Sugrañes i Gras, que ho havia estat de Gaudí Acomplí encàrrecs per a la Caixa d’Estalvis de la Diputació de Barcelona, fent cases de renda d’estil noucentista als carrers de Còrsega 200, de Muntaner 153, de Menéndez y Pelayo 10, a Barcelona, i cases d’estiueig a Centelles Publicà El hierro forjado español 1928 Dirigí l’exposició d’homenatge a Gaudí a la Sala Parés 1927 i des del 1944 reorganitzà la Junta del Temple de la Sagrada Família i recompongué els guixos de les maquetes destruïts el 1936
Antoni Martorell i Trilles
Arquitectura
Arquitecte, titulat a Madrid el 1873.
Era mestre d’obres per Sant Carles La seva obra és dispersa, i una de les seves característiques és la de deixar grans buits a la planta baixa, prevenint les necessitats dels possibles comerços Dirigí la construcció de diversos edificis plurifamiliars al centre de València Hom li deu petites restauracions façana de la Universitat de València, cimbori gòtic de la seu És autor del Museu d’Història Natural Exercí càrrecs oficials d’una certa importància arquitecte de la Caixa d’Estalvis, de la Séquia Reial del Xúquer, acadèmic de San Fernando i primer consiliari de l’Acadèmia de…
August Font i Carreras
Arquitectura
Arquitecte, titulat el 1869.
Fou deixeble d’Elies Rogent, amb qui redactà un projecte de restauració de la catedral de Tarragona 1883 i construí el seminari d’aquesta ciutat Dirigí les obres de reforç de la cúpula del Pilar, a Saragossa Conreà el neoarabisme —Banys Orientals de Barcelona 1872, desapareguts en part plaça de toros de les Arenes, a Barcelona 1892-99, el neogoticisme —façana de la catedral de Barcelona 1887-1913, en collaboració amb Josep Oriol Mestres— i l’eclecticisme —Palau de Belles Arts de Barcelona 1888, desaparegut Caixa d’Estalvis a la plaça de Sant Jaume de Barcelona— Fou acadèmic de…
Marià Callís i Collell
Arquitectura
Mestre d’obres i escriptor teatral.
Treballà a Osona, sobretot a Manlleu i a Torelló D’estil eclèctic però influït pel Modernisme i el Noucentisme, a Manlleu destaquen la construcció de can Roqué 1894, la façana del Teatre Centre de Manlleu, l’antiga seu de la Caixa d’Estalvis de Manlleu 1908 i la casa Almeda A Torelló, és autor d’una dotzena de cases benestants Fonda Bosch 1891, Casa de Fortià Pous 1898, edifici de “la Caixa” 1898, Casa Benito 1908, Can Vinyeta 1908, Casa Tornamira 1909, Casa Massó, Torre de Jaume Pujol Portell, etc Com a dramaturg és autor de la comèdia en un acte i en vers Got per copa 1895 i de Pobre benet…
Francesc Cavaller Soteras
Hoquei sobre herba
Arquitectura
Jugador d’hoquei sobre herba i arquitecte.
Defensa format al Reial Club de Polo de Barcelona, on arribà a assolir la capitania de l’equip Guanyà cinc Campionats de Catalunya 1954, 1955, 1957, 1958, 1960, quatre Copes del Rei 1957-60 i una Lliga 1958 Fou internacional per Catalunya en dotze ocasions Amb la selecció espanyola jugà 27 partits i obtingué la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Roma 1960 Es retirà l’any 1961 Com arquitecte collegiat el 1958 signà, juntament amb l’arquitecte i oncle matern Josep Maria Soteras i Mauri Barcelona, 23 d’abril de 1907 — 11 de març de 1989, l’edifici del Servei Estació 1962 del carrer d’Aragó,…
Josep Guàrdia
Arquitectura
Cristianisme
Religiós escolapi, artesà i picapedrer.
Biografia L’11 de juliol de 1739 entrà a l’Escola Pia com a germà operari i hi professà després del noviciat, el 29 de novembre de 1739 A Moià collaborà a l’acabament de l’església i s’interessà per conèixer les tècniques emprades En acabar-se les obres, passà pels collegis de Mataró 1749-51, Igualada 1751-52 i Oliana 1752-60, on treballà en la façana del que encara és avui l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels i en la construcció de quatre celles per als religiosos i latrines per als religiosos i els alumnes Cap al 1760 anà Mataró i participà en la construcció del…