Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
trílit
Arquitectura
Estructura elemental en forma de portal constituïda per tres pedres, dues de verticals clavades a terra i la tercera collocada horitzontalment sobre aquestes com a arquitrau.
Usat arreu ja des de l’època prehistòrica com els leek-aven britànics, alguns dòlmens o altres monuments de la cultura megalítica, donà origen a expressions formals d’alt nivell artístic, sobretot en l’arquitectura de l’antic Egipte i en els ordres clàssics grecs Les estructures actuals de ferro i de ciment armat n'han generalitzat l’esquema, bé que el comportament estàtic dels elements difereix sovint substancialment del primitiu trílit
ASNOVA
Arquitectura
Grup d’arquitectes soviètics creat el 1923 i desaparegut —juntament amb altres grups— el 1932.
L’ASNOVA es proposà de donar solucions formals a les noves necessitats socials sorgides del règim socialista Així, definí habitatges collectius d’un nou tipus, clubs obrers, centres industrials acollidors i ciutats diferents de les sorgides del règim capitalista El seu deslligament de la realitat econòmica fou la causa d’una escissió de l’ASNOVA El 1928 hom creà l’ARU Associació d’Arquitectes Urbanistes, totalment lligada a la problemàtica de la planificació
Tony Garnier
Arquitectura
Arquitecte francès.
La seva Ciutat Industrial 1901-04, projecte de ciment armat, de ferro i de vidre, és el primer intent d’urbanisme racionalista, adaptat a les particularitats de l’home de l’era industrial Aplicà els seus conceptes a Lió 1904-14, on construí edificis públics exemplars i barris d’habitatges enquadrats en un pla unitari escorxadors de La Mouche 1909-13, estadi olímpic 1913, hospital E Herriot 1915 i el barri anomenat dels EUA començat el 1928 Defensà una arquitectura renovada, però basada en normes formals immutables La seva obra, d’una alta qualitat tècnica, és una constant i…
Josep Lluís Mateo i Martínez

Josep Lluís Mateo i Martínez
Arquitectura
Arquitecte.
Fou editor de la revista Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme del 1981 al 1990, i professor de l’ETSAB des del 1984 L’any 1991 fundà l’oficina MAP Arquitectes L’allunyament respecte de consideracions formals es materialitza en edificis que generalment són caixes rectangulars, els quals, més que definir entitats nítides, creen i transmeten energia Entre les seves obres més rellevants hi ha l’institut de formació professional La Bastida, a Santa Coloma de Gramenet 1985-89, amb Eduard Bru, les naus industrials al polígon de l’estació de Puigcerdà 1988-91, els habitatges realitzats a…
Shigeru Ban

Shigeru Ban
© Universitat de Keio
Arquitectura
Arquitecte japonès.
Estudià als Estats Units, al Southern California Institute of Architecture i, des del 1980 a la Cooper Union de Nova York Treballà al despatx d’Arata Isozaki 1982-83 i s’establí pel seu compte el 1985 a Tòquio La voluntat d’incorporar materials no convencionals en el camp de la construcció centrà unes investigacions que el dugueren el 1989 a utilitzar una estructura de tubs de paper PTS a l’Exposició de Disseny de Nagoya, i que aplicà per als refugiats del conflicte de Ruanda 1994 quan l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats ACNUR l’incorporà com a consultor…
columna
Columna dòrica del Partenó, a l’Acròpolis d’Atenes
© B. Llebaria
Arquitectura
Element arquitectònic de suport, caracteritzat pel fet d’ésser de secció circular i de complir la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l’arquitrau i l’arc.
També ha estat utilitzada en sentit ornamental finestres romàniques i commemoratiu El seu origen se suposa ligni, i les parts que la componen, base fust i capitell, són la traducció en pedra de l’estructura de l’arbre A Mesopotàmia fou utilitzada esporàdicament A Egipte, per contra, assolí una utilització constant, la qual cosa donà lloc a una gran varietat de tipus, molts d’ells connectats amb les formes vegetals columna palmiforme, lotiforme, papiriforme, hathòrica, protodòrica i campaniforme El món egeu, per la seva banda, originà solucions pròpies, de les quals és expressió la columna…
volta

Perfil de l’arc generador, estructura bàsica i exemple constructiu de tres tipus de volta: a dalt, cilíndrica o de mig punt (a l’esquerra) i per aresta gòtica (a la dreta); a baix, escarsera
© Fototeca.cat
Arquitectura
Estructura arquitectònica corbada que cobreix un espai, forma un sostre, sosté una graderia, etc., conformada amb elements que recolzen mútuament i exerceixen una pressió exterior suportada per parets, pilars, etc.
En la seva forma simple , la volta és generada pel moviment directriu d’un arc Segons el perfil d’aquest arc, en resulta una volta cilíndrica o de mig punt , o de canó seguit , o de tartana si l’arc és de mig punt, apuntada o ogival , o en punta d’ametlla si és apuntat, escarsera o escassana , o rebaixada si és escarcer, d’ansa-paner si és carpanell, peraltada si és peraltat, parabòlica si és parabòlic, rampant o d’escala si és rampant, etc Segons el moviment directriu de l’arc en l’espai, es genera una volta recta quan el moviment…
arquitectura
La Gran Muralla, construcció iniciada per l’emperador Qin Shi Huangdi (segle III aC)
© B. Llebaria
Arquitectura
Concepció d’espais o conjunts d’espais per a l’ús i l’ambientació de l’home.
És dit també d’aquests espais i del conjunt mural que els determina És part del disseny que es troba entre l’urbanisme i el disseny industrial La creació arquitectònica és l’aplicació correcta dels materials i els principis econòmics a la creació dels espais per a l’home Giedion Alguns autors encara distingeixen entre construcció i arquitectura, i reserven aquesta denominació a les obres amb d’estètica Pevsner Uns altres combinen les idees d’utilitat i estètica Per a Le Corbusier és confort i proporció, raó i estètica, màquina i plàstica, calma i bellesa Recentment hom insisteix en l’aspecte…