Resultats de la cerca

Aquests solen ésser els monestirs, catedrals, universitats i similars Els grans monestirs de l’edat mitjana tenien un claustre prop de l’entrada occidental del temple, amb comunicació amb aquest, aula capitular, sagristia, refetor, dormitori, calefactori i presons, i un altre a llevant, més petit que l’anterior i retirat darrere l’absis, reservat a l’abat i als dignitaris, pròxim a la biblioteca, sala de copistes, infermeria i cementiri Usualment les galeries eren només a la planta baixa i construïdes amb una gran simplicitat, amb columnes i voltes de pedra, però algun cop tenien…

Primitiu mitjà de defensa, les portes fortificades de castells i ciutats medievals eren protegides pel pont llevadís, per torres d’angle i galeries sageteres Perduda aquesta funció, algunes esdevingueren veritables monuments d’art

Modificà els teginats de la sala de Corts del Palau de la Generalitat de València 1563-66 i hi introduí un aire decididament renaixentista El 1566 construí les galeries exteriors de l’absis de la catedral de València

Titulat a Barcelona el 1930, formà part del grup inicial del GATCPAC , participà a la reunió d’aquest moviment a Saragossa el 26 d’octubre de 1930 i a l’exposició de projectes de les Galeries Dalmau el 1929 Visqué a Barcelona, on exercí la seva professió

Anà a Viena, a Roma i a Nàpols 1710 Protegit per l’elector August II, des del 1705 treballà en les construccions de la cort de Dresden, entre les quals es destaquen el projecte per a l’ampliació del castell 1705 i sobretot el Zwinger 1711-22, ampli recinte de galeries i pavellons destinat a les festes de la cort, d’una riquesa decorativa de gust rococó Treballà també en la residència d’estiu de Pillnitz

El seu objectiu fou d’inserir l’estudi de l’arquitectura dins una problemàtica artística, social i tècnica Organitzà exposicions i conferències d’arquitectura i art i concursos de projectes arquitectònics a les Galeries Laietanes 1952-58, participà a la Quarta Biennal de São Paulo 1956, i promogué la creació del Centre d’Informació de Materials per a l’Arquitectura i la Decoració de la Casa El 1958 i el 1959 organitzà uns interessants cursets sobre economia i urbanisme i sociologia i urbanisme

Especialment a l’arquitectura clàssica i en absència d’arcs, els arquitraus cobreixen l’espai que separa les columnes formant bigues de pedra d’una sola peça les limitacions que té la pedra per a resistir els esforços propis d’una biga fan que hom no pugui separar les columnes perquè l’arquitrau no es trenqui Per això es troben sobretot amb funció ornamental en peristils i galeries que amaguen l’estructura del veritable edifici cobert amb uns altres artificis bigues de fusta o encavallades

A l’època paleocristiana i a partir de Constantí els grans edificis de culte continuaren arreu de l’Imperi la tradició de la basílica clàssica, amb les adaptacions que demanava la litúrgia La basílica cristiana és de planta rectangular, i el seu interior presenta dues o quatre files de columnes que la divideixen en tres naus Santa Maria la Major o cinc naus Sant Pau Extramurs, la primitiva de Sant Pere del Vaticà, Nativitat de Betlem, la central de les quals és més gran i més elevada que les laterals, per tal de resoldre el problema de la illuminació interna Les columnes suporten…

Graduat en arquitectura a l’Escola Superior de Belles Arts de Porto 1980, en el curs dels seus estudis 1975-79 treballà a l’equip d’ Álvaro Siza Vieira  i del 1980 al 1991 fou professor de la Facultat d’Arquitectura a la Universitat de Porto L’any 1980 establí despatx propi L’any 2001 rebé la Medalla d’Or Heinrich-Tessenow i el 2011 el premi Pritzker Projectes Entre els seus projectes més reconeguts cal esmentar Habitatges de Neovigilde, a Porto 1982-85 Remodelació del convent de Santa Maria do Bouro en parador nacional 1989-97, premi de la I Biennal Iberoamericana 1998 Casa a Alcanena 1992…

Titulat el 1928 Fou un dels arquitectes fundadors del GATCPAC Presentà un projecte d’estació per a aeroport a l’exposició de projectes de les galeries Dalmau 1929 Participà a Saragossa en les reunions constituents del GATEPAC octubre del 1930 i intervingué en diferents càrrecs a les juntes directives del grup català en dimití com a soci directiu el 1935 Les seves obres més importants són la casa Vilaró 1929-30, a Sant Josep de la Muntanya, i un edifici d’habitatges al carrer de Pàdua, número 96 1934-35, ambdues a Barcelona La primera representa una de les primeres propostes…