Resultats de la cerca

Titulat el 1940 S'ocupà de la restauració de la seu de Girona 1941 i de la casa de Misericòrdia 1945 Ha construït, a Girona, nombroses obres de caràcter privat, així com l’església de l’hospital de Santa Caterina 1947, el Banco de Bilbao 1949, l’hospital provincial, l’església de Sant Josep 1951-53, la seu de la Caixa de Girona, etc Ha exercit el càrrec d’arquitecte de la província Fou secretari, i posteriorment, president honorari de la Comissió de Monuments

Installat a França a 18 anys, estudià a Roma i a París —amb Auguste Perret, a l’École Spéciale d’Architecture— Encara estudiant, ja era redactor de la revista L’Architecture d’Aujourd’hui , de la qual arribà a cap de redacció Fou fundador de les Réunions Internacionales des Architectes, d’on sorgí la UIA Unió Internacional dels Arquitectes, de la qual fou secretari general, i més tard president honorari Acabada la Segona Guerra Mundial, tingué cura de l’urbanisme de diverses ciutats Arles, Tarascó, Le Mans L’any 1934 féu una casa prefabricada totalment metàllica El 1954 començà,…

Cursà els estudis d’arquitectura a la Universitat de Barcelona, on es graduà el 1970 i inicià l’activitat docent i professional Se n'anà als EUA, on amplià la seva formació i fou investigador a la Universitat de Berkeley 1970-74 i esporàdicament hi ha fet cursos El 1976 fou membre honorari de la Smithsonian Institution, a Washington DC, representant l’arquitectura catalana i europea a Amèrica al bicentenari de la independència dels EUA El 1979 esdevingué catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat de Barcelona en fou director, entre el 1980 i el 1984…

El seu interès se centra en la definició arquitectònica dels espais públics, amb una especial sensibilitat pels aspectes socials i assistencials Entre els seus projectes es troben nombrosos equipaments dedicats a l’ensenyament, com l’escola Montessori, a Delft 1966-70, les escoles Apolo, a Amsterdam 1983, i centres que combinen la docència amb la programació d’espectacles, com el Centre de Música Vredenburg, a Utrecht 1978 un centre teatral a la Haia 1993 biblioteques, com la de Breda 1993, i edificis institucionals, com el Central Beheer, a Appeldorn 1968-72 i el Ministeri de Benestar i…

Obtingué el títol d’arquitecte a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB el 1974, i es llicencià en història de l’art el 1976 Fou professor de projectes arquitectònics a l’ETSAB 1975-2001, i impartí cursos a la ILAUD d’Urbino Itàlia, a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat de Yale EUA i a la Graduate School of Design de la Universitat de Harvard Anglaterra Des del 2001, és professor i director de l’Acadèmia d’Arquitectura de la Universitat de Suïssa, cantó italià, Mendrisio Ha estat director de Projectes Urbans de l’ajuntament de Barcelona 1981-87 i de l’Institut…

Es llicencià a l' Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona ETSAB l’any 1956 i el 1966 fou elegit president de l’Associació d’Amics de Gaudí Titular de la càtedra d’història de l’arquitectura càtedra Gaudí de l’Escola de Barcelona des del 1968, posteriorment fou nomenat director de la Reial Càtedra Gaudí-UPC, càrrec que va ocupar fins a jubilar-se l’any 2000, que en fou designat conservador vitalici i el 2010 director honorari Es dedicà molt especialment a l’estudi i a la difusió de l’obra de Gaudí Publicà prop d’una trentena de llibres, la majoria dels quals sobre la…

Fill de Pere Bohigas i Tarragó Titulat el 1951, tècnic diplomat en urbanisme 1961 i doctor el 1965 Partí d’un realisme fonamental i tingué una posició renovadora en el llenguatge del disseny, que enclou aspectes polèmics contra les utopies La seva obra és vasta i personal Fou un dels promotors del Grup R 1953-63 El 1962 creà l’estudi MBM Arquitectes juntament amb Josep M Martorell , al qual posteriorment s’uniren David Mackay 1962, Albert Puigdomènech 1994-2000 i Oriol Capdevila i Francesc Gual 2000 De les seves obres cal esmentar la Mútua Metallúrgica el grup d’habitatges de la ronda del…

Format com a arquitecte a l’ETSAB, en fou expulsat el 1957 per les seves activitats polítiques Completà la seva formació a la Universitat de Ginebra i, en tornar a l’Estat espanyol, el títol no li fou reconegut malgrat exercir com a arquitecte Amb un equip d’arquitectes, dissenyadors, economistes, sociòlegs i intellectuals, entre els quals hi havia l’escriptor JA Goytisolo i el filòsof Xavier Rubert de Ventós, creà el Taller d’Arquitectura Barcelona, 1961, grup que tingué una considerable incidència en la renovació de l’arquitectura i l’urbanisme els anys seixanta i setanta, a fi de dotar-los…