Resultats de la cerca

A Grècia, els dos ordres bàsics foren el dòric i el jònic, que es formaren durant els s VII-VI aC El corinti, nascut durant el s IV aC, és una variant del jònic, i no fou general fins a l’època romana El dòric i el jònic es crearen quan encara molts dels elements eren de fusta així, els tríglifs del dòric eren originàriament els caps de les bigues Els ordres dòric i jònic es mantingueren rígidament durant tota l’antiguitat clàssica, però les proporcions variaren, sobretot l’alçada i el diàmetre de les columnes, amb tendència a esdevenir més esveltes En el dòric, les …

Foren quatre germans, Robert Kirkcaldy, Escòcia 1728 — Londres 1792, James Kirkcaldy 1730 — Londres 1794, William i John , fills de William Adam 1688 — 1748, arquitecte d’Edimburg Sostinguts per la noblesa d’Anglaterra, embelliren antigues residències o n’edificaren de noves, tot prodigant a l’interior sobretot entre els anys 1759-75 ornamentacions d’una gràcia exquisida Llur estil s’escampà àmpliament per Anglaterra i pel continent, i inspirà les arts del disseny fins a la fi de l’època napoleònica Robert viatjà per Itàlia, estudià el palau de Dioclecià a Split Dalmàcia i s’establí a Londres…

Professor d’arquitectura del paisatge de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès des del 1982 i del Màster d’Arquitectura del Paisatge de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona des del 1987, amb Joan Roig i Duran Barcelona 1954 fundà el 1981 un estudi que projectà el cementiri de Roques Blanques, al Papiol 1987, i, a Barcelona, els parcs de la Pegaso 1987 i del Nus de la Trinitat 1992, el pont sobre el Besòs 1989, la seu central del RACC 1996 i la biblioteca Sallent 1992 És autor també dels parcs Catalunya de Sabadell 1985, Central de Sant Cugat 1987-92…

Derivada de la pròtesi idel diakonikón de les primitives esglésies cristianes, anà adquirint importància major, sobretot a l’època del Renaixement idel Barroc, en què esdevingueren sovint un element arquitectònic separat En la majoria dels casos es tracta d’una sala rectangular, voltada de calaixeres i armaris de grans dimensions, decorada amb quadres, frescs i mosaics de gran valor artístic Són famoses la de Florència, obra de Brunelleschi i de Miquel Àngel, la de Sant Marc de Venècia,…

Hi destaquen Pedro Guas i el seu fill Juan Guas mort el 1496, que treballaren junts 1453-59 en la portalada dels lleons de la catedral de Toledo El segon, notable representant de l’estil isabelí i l’obra del qual és una síntesi d’influències del gòtic flamíger i del mudèjar, treballà en la portalada principal de la catedral d’Àvila 1461-63, en la capella major del monestir del Parral 1472 i, a Segòvia, en el claustre de la catedral 1472 i en la capella de San Miguel 1483 El 1483 mateix executà el rerecor de la catedral de Toledo i l’any següent succeí el mestre major de l’obra…

Titulat en arquitectura l’any 1942, des del 1952 fou redactor en cap de la revista Architecture Dels seus projectes, sobris i funcionals, sobresurt la casa de l’escriptor Paul Boon i altres domicilis particulars La seva poesia, molt estructurada, ofereix una visió total de la societat i del món actual, i interpreta esdeveniments o fets històrics de gran ressonància política Debutà el 1951 amb el recull Hoog water ‘Marea alta’, i obtingué un gran ressò amb  Dood hout ‘Fusta morta’, 1955 Obres posteriors són  Open einde ‘Final obert’, 1967 i, sobretot, Zelfverbranding ‘Cremar-se’, 1971, sobre…

Representant de la tendència classicista del segon manierisme És autor de La fama 1597, escultura de bronze, idel jubé 1600-05, de Saint-Étienne-du-Mont, a París