Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
carta d’Atenes
Arquitectura
Nom amb què és coneguda la síntesi dels acords presos al IV CIAM
, del 1933.
Tingué un caràcter de manifest i hi prevalgueren les idees urbanístiques de Le Corbusier
Archigram
Arquitectura
Grup d’arquitectes anglesos fundat el 1961 que preconitzava els sistemes tecnològics com a definidors de l’arquitectura i com a organitzadors de l’hàbitat humà.
Format per W Chalk, P Cook, D Crompton, D Greeve, R Herron i M Webb, exposaren els seus punts de vista a la revista Archigram Magazine llurs idees es palesen en estudis utòpics com el de la Walking city del 1964
Manuel Baldrich i Tibau
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista.
Fou arquitecte de la diputació provincial de Barcelona 1944 i director de l’oficina d’urbanisme provincial 1948 Guanyà el primer premi al Concurs d’Idees d’Urbanització de la zona baixa de Montjuïc 1935, i també el Concurs d’Informacions Tecnicourbanístiques per a poblacions de més de 20000 h 1953 És autor de diversos plans generals, especialment del pla general d’ordenació de la província de Barcelona 1959 Entre les seves obres destaquen les Llars Mundet, a Horta Barcelona, la residència collegi Bell-lloc, a la Roca del Vallès Vallès Oriental en els quals féu collaborar molts pintors i…
Josep Maria Manuel Cortina i Pérez
Arquitectura
Arquitecte, conegut habitualment per Manuel Cortina.
Titulat 1891, anà a l’estranger i fou influït per les idees de Viollet-le-Duc a la tornada treballà a Barcelona El 1900 fou nomenat arquitecte municipal de València Hom en destaca el projecte d’un barri obrer a l’Eixample de València, el pla general de la ciutat, diverses cases de veïns — algunes de les quals relacionades amb l’estil de Domènech i Montaner — i l’Institut Oftalmològic del Doctor Viciano a Algemesí Ribera Alta Construí diversos panteons a València La seva obra més típicament modernista era el portal del desaparegut Saló Eslava 1908, arabitzant, a València Publicà algun estudi…
Sebastiano Serlio
Arquitectura
Arquitecte i tractadista de l’art italià.
Destacà per l’enorme contribució d’idees arran del seu Trattato di architettura en set llibres 1537-1575 el llibre sisè restà manuscrit fins el 1966, i un vuitè sobre arquitectura militar, recentment descobert, encara no ha estat publicat, més que no pas per les escasses construccions que realitzà castell d’Ancy-le-Franc, 1543-45 Inicialment escenògraf i després enginyer i ebenista, el 1515 anà a Roma, on fou deixeble de Baldassarre Peruzzi, part dels materials teòrics i gràfics del qual aprofità per a compondre el seu tractat Cridat per Francesc I de França a Fontainebleau 1537, amb el títol…
Adam

estil Adam Recipient per a vi, amb pedestal
© Fototeca.cat - R. Manent
Arquitectura
Família d’arquitectes i, especialment, de decoradors escocesos del segle XVIII, que donen nom a un estil ornamental ( estil Adam
) derivat de l’antiguitat clàssica i del Renaixement.
Foren quatre germans, Robert Kirkcaldy, Escòcia 1728 — Londres 1792, James Kirkcaldy 1730 — Londres 1794, William i John , fills de William Adam 1688 — 1748, arquitecte d’Edimburg Sostinguts per la noblesa d’Anglaterra, embelliren antigues residències o n'edificaren de noves, tot prodigant a l’interior sobretot entre els anys 1759-75 ornamentacions d’una gràcia exquisida Llur estil s’escampà àmpliament per Anglaterra i pel continent, i inspirà les arts del disseny fins a la fi de l’època napoleònica Robert viatjà per Itàlia, estudià el palau de Dioclecià a Split Dalmàcia i s’establí a Londres…
Antoni de Moragas i Gallissà
Arquitectura
Doctor arquitecte, nebot d’Antoni M.Gallissà.
Es titulà el 1941 Com a arquitecte experimentà l’enorme necessitat de renovació de l’arquitectura catalana a la postguerra, i la seva obra vària inicial reflecteix aquests sentiments Hotel Park 1950, reforma del cinema Fèmina de Barcelona 1951, Casa dels Braus 1962, totes a Barcelona, i diverses cases de veïns Fou membre fundador del Grup R La seva formació tècnica, tant com la seva profunda preocupació humanística i les seves qualitats creatives i d’organització, el mogueren a impulsar iniciatives i activitats en nombrosos camps Inquiet i amb vocació política —limitada pel context—, infongué…
Joan Rubió i Bellver
El Frare Blanc, a Barcelona, de Joan Rubió i Bellver
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1892 Pertany a la generació final del Modernisme, i desenvolupà la part més important de la seva obra a partir del 1900 Deixeble i collaborador de Gaudí, amb qui treballà fins el 1905, en fou un dels més importants codificadors de les idees arquitectòniques i potencià l’anomenat gaudinisme Dels seus edificis destaquen, entre altres, a Barcelona les cases Macari Golferichs 1901, la casa Isabel Pomar, el Frare Blanc i les esglésies de la Universitat Industrial i del Foment de Pietat Fora de Barcelona feu una sèrie de cases a la Colònia Güell, a Mallorca, l’església de Sant Miquel de…
Exposició Mundial de Hannover
Arquitectura
Exposició celebrada a Hannover entre l’1 de juny i el 31 d’octubre de 2000.
Amb el lema “Home, Natura i Tècnica” fou inaugurat el certamen que tingué en el concepte de sostenibilitat el motor tant dels seus principis organitzatius com de la resolució material dels seus equipaments L’equip coordinat per l’arquitecte i urbanista de Frankfurt Albert Speer —que comptà, entre d’altres, amb els suïssos Michele Arnaboldi i Raffaele Cavadini, guanyadors del concurs d’idees del 1992 i redactors del primer Pla General del 1994, juntament amb el paisatgista Dieter Kienast—, a partir de la decisió d’emplaçar l’Expo en contacte amb les installacions de la fira de Hannover,…
Otto Wagner
Arquitectura
Arquitecte austríac.
Es formà a Viena i Berlín, i inicià la seva obra dins la tradició del renaixement toscà Adquirí una gran notorietat i li fou encomanada la reestructuració urbanística de Viena 1890 i el tren metropolità suburbà 1894-97 Bé que creà zones verdes a cada barri i que en diversos trams del metropolità aplicà certs principis de la ciutat maquinista, ambdós projectes es mouen dins el convencionalisme acadèmic El 1894, en prendre possessió de la seva càtedra a la Kunstakademie de Viena, afirmà la necessitat d’una renovació radical de la cultura arquitectònica, segons l’exigència dels temps La seva…