Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Giuseppe Sardi
Arquitectura
Arquitecte italià.
Representant del corrent rococó, treballà a Roma, on restaurà en aquest estil la basílica de Santa Maria in Cosmedin i aixecà l’església de la Magdalena 1735, que mostra, en particular en els frontons trencats i les cornises ondulades de la façana, l’influx de Borromini
Bartolomeo Sinibaldi
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte italià, conegut amb el nom de Baccio da Montelupo.
És autor de dues estàtues de Sant Joan Evangelista Orsanmichele, Florència, i Musée Jacquemard André, París i de nombrosos crucifixos Representant del naturalisme quatrecentista, sentí més tard l’influx de Miquel Àngel Conserven obres seves les esglésies d’Arezzo, Bolonya i Venècia Com a arquitecte traçà alguns edificis de Lucca 1522, església de San Paolino
escola de Lleida
Portalada romànica del claustre de la Seu Vella de Lleida, típic exponent de l' escola de Lleida
© Fototeca.cat
Arquitectura
Nom amb què hom designa sovint l’estil d’un conjunt de monuments arquitectònics de l’etapa final del romànic (s XIII).
Centrada en la construcció de la seu de Lleida, es caracteritzà per la complexitat —filigranada o geomètrica— de la decoració, especialment de les portalades En són exemples les esglésies d’Agramunt, Vilagrassa, Santa Coloma de Queralt, etc L’influx de l’escola es féu sentir per terres d’Osca i Saragossa i arribà fins a València, on es patentitzà a la portalada de Palau, de la seu
Bernardino Zenale
Arquitectura
Pintura
Pintor i arquitecte italià, dit també Bernardino de Treviglio
.
Estudià a Milà amb VFoppa, i rebé l’influx de Leonardo da Vinci i de Mantegna La seva producció, entre la qual figura un tractat de perspectiva, es caracteritzà per una notable qualitat de dibuix i per una execució acurada i preciosista Resurrecció , Santa Maria delle Grazie, Milà Sant Ambròs , Accademia Carrara, Bèrgam Com a arquitecte dirigí els treballs de conservació i restauració de la catedral de Milà
Il Vignola
Arquitectura
Nom amb què és conegut Jacopo Barozzi, arquitecte i teòric italià.
Es formà a Bolonya, sota l’influx de Serlio, i viatjà a Roma ~1543, on fou secretari de l’Accademia Vitruviana i inicià el tractat Regola delli cinque ordini d’architettura 1562, el qual esdevingué més tard el corpus academicista més professat Amb tot, els edificis que bastí mostren una notable originalitat i llibertat formal Després d’un viatge a Fontainebleau, l’any 1550 era novament a Roma, on es convertí en l’hereu d’Antonio Sangallo el Jove Entre les seves obres cal destacar el Palazzo Farnese, a Caprarola 1559, iniciat per BPeruzzi i després continuat per Sangallo, i l’…
Guillem Sagrera
Guillem Sagrera Interior del Castell Nou de Nàpols (1447-54)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor.
Fill d’Antoni, picapedrer de Felanitx, l’any 1397 o poc abans entrà acompanyat d’aquest i d’un parent de nom Miquel al taller de picapedrers i escultors que tenia cura de les obres del portal del Mirador de la seu de Mallorca, on rebé les primeres ensenyances, en particular, del picard Jean de Valenciennes Hom pot fixar la seva presència al Rosselló des del 1404 aproximadament, moment a partir del qual féu una trona de pedra per a l’església dels franciscans de Perpinyà ~1410, avui perduda, i dugué a terme la restauració de la torre de la catedral d’Elna, on també esculpí un escut del bisbe…
temple
Arquitectura
Religió
Edifici sagrat, consagrat al culte d’una divinitat, concebut en general com a habitacle permanent o lloc de manifestació temporal d’aquesta divinitat, que hi és sovint representada amb una imatge.
Lligat al concepte de sagrat, el mot suposa la idea de separació del grec τέμενος, ‘espai segregat’, pròpia dels antics pobles mediterranis Grècia i Roma, on l’espai sagrat era determinat pel sacerdot que “inaugurava” un edifici àugur Bé que no hi ha religió sense un lloc sagrat ara, cim, arbre, cova, etc, l’edifici cultual no és un fenomen universal La seva absència no sempre depèn del baix nivell tecnològic de construcció A la Creta minoica només hi hagué capelles domèstiques incorporades als palaus, bé que hom continuà exercint el culte en coves i santuaris a l’aire lliure Això mateix cal…