Resultats de la cerca

Enviat a Itàlia pel seu protector, el comte de Pembroke, després del 1597, adquirí a Venècia un exemplar de les obres de Palladio el 1601 Anà a Dinamarca invitat per Cristià IV 1603, tornà a Londres el 1605 i fou escenògraf de la cort Després d’un altre viatge a Itàlia 1613-15, polemitzà amb Ben Jonson, inspector d’obres del príncep de Galles, amb qui abans havia collaborat Difongué el palladianisme a Anglaterra i fou nomenat inspector d’obres del rei fins el 1643 Construí el Banqueting House de Whitehall a Londres 1619-21 i la Queen's House a Greenwich 1616-35 Dissenyà la plaça…

Titulat a Londres el 1958, l’any següent s'installà a Barcelona, on es graduà el 1966 S’integrà a l’equip d’arquitectes barceloní MBM, format per Oriol Bohigas i Josep M Martorell i Codina , amb els quals compartí la paternitat de la seva obra des del 1962 De les seves realitzacions cal esmentar el projecte de la Vila Olímpica de Barcelona , les escoles Garbí 1965 i Thau 1974, la Mansana Mollet 1987, l’hotel Melià de Puerto Vallarta Mèxic, 1990, els habitatges Kochstrasse de Berlín 1992, la nova seu de la UGT a Barcelona 2008, l’Illa Escorial de Barcelona 2009, la Torre Blanca l’Hospitalet de…

Es formà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1971, on ha estat professor de projectes 1972-2007 Des de l’any 1998, és catedràtic de l’Accademia di Architettura di Mendrisio Suïssa També ha estat professor invitat a l’escola d’arquitectura de Lausana 1983-84 i 1997-98 i de l’Escola d’Arquitectura de París Belleville 1986 i 1987 Des del 1999 treballa amb Josep Maria Gil, amb qui va crear l’estudi Bonell i Gil arquitectes Entre les seves obres sobresurten l’edifici Frègoli a Barcelona 1975, premi FAD el velòdrom de Barcelona 1984, premi FAD, projectat juntament…

A divuit anys abandonà l’Escola de Belles Arts de Viena i anà a estudiar al Bauhaus de Weimar, on fou nomenat professor La seva contribució al renovament del disseny del moble fou decisiva El 1925 inventà el moble de tub metàllic adaptat a la gran sèrie industrial cadira Wassily De totes les seves creacions, la més audaç i la més original és la cadira cantilever 1928, en forma de S, reconeguda avui com la cadira comercial més utilitzada del món i síntesi del disseny del Bauhaus de Weimar Apassionat per l’arquitectura, deixà el Bauhaus el 1928 i es traslladà a Berlín, a estudiar-hi…

Estudià amb els arquitectes més notables de la generació precedent a la seva Joseph Hoffman Viena, 1907, Auguste Perret París, 1908 i Peter Behrens Berlín, 1911 Establert a París des del 1917, alternà l’activitat arquitectònica amb la pictòrica, i fundà 1919, amb el pintor Ozenfat, la revista Esprit Nouveau , òrgan del moviment purista Tot i que amb la ville Savoie de Poissy 1928, any de la primera reunió del CIAM i amb el pavelló suís de la ciutat universitària de París se situà entre els capdavanters del racionalisme, foren les seves obres literàries el que produí més admiració i polèmica…

Titulat el 1969 a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona  ETSAB, entre el 1970 i el 1989 hi exercí la docència a la càtedra de Rafael Moneo En 1983-88 fou professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès, i en 1997-2003 a l’Escola d’Arquitectura de la Salle de la Universitat Ramon Llull de Barcelona, i ha estat també professor invitat en diverses universitats Dels seus projectes sobresurten un bloc d’habitatges a Berga 1977 el Centre d’Assistència Primària de Ripollet 1985 la Biblioteca de Vila-seca 1986 la biblioteca i els departaments de l’Escola…