Resultats de la cerca

Si des de l’arquitectura grega es parla d’organisme en molts moments i estils, l’accepció fa referència bàsicament al corrent del segle XX A Europa, Alvar Aalto i Eric Gunnar Asplund, amb les escoles finlandesa i sueca, són els dos arquitectes que tipifiquen aquesta tendència i els que han tingut més influència en les joves generacions Però l’obra organicista més important és la realitzada pel nord-americà Frank Lloyd Wright, que, a través de la seva escola d’arquitectura de Taliesin i els seus escrits, adquirí una gran repercussió A Itàlia, la propagà i s’imposà l’historiador…

Fou la principal plataforma de difusió i teorització del racionalisme i, en general, de la renovació de l’arquitectura al s XX Ultra el primer congrés, en celebrà nou més que tingueren lloc successivament a Frankfurt del Main 1929, on hom establí el CIRPAC i l’organització dels congressos, Brusselles 1930, al vaixell ‘Patris’ 1933, en substitució de Moscou, seu inicialment programada per al 1932, on fou redactada i aprovada la carta d’Atenes , París 1937, Bridgewater Anglaterra, 1947, Bèrgam 1949, Hoddesdon Anglaterra, 1951, Ais de Provença 1953 i Dubrovnik 1956, en el qual l’enfrontament…

Es formà a Viena i Berlín, i inicià la seva obra dins la tradició del renaixement toscà Adquirí una gran notorietat i li fou encomanada la reestructuració urbanística de Viena 1890 i el tren metropolità suburbà 1894-97 Bé que creà zones verdes a cada barri i que en diversos trams del metropolità aplicà certs principis de la ciutat maquinista, ambdós projectes es mouen dins el convencionalisme acadèmic El 1894, en prendre possessió de la seva càtedra a la Kunstakademie de Viena, afirmà la necessitat d’una renovació radical de la cultura arquitectònica, segons l’exigència dels temps La seva…

Fill i net d’escultors, el 1943 interrompé els estudis d’arquitectura després de ser mobilitzat a la Segona Guerra Mundial com a pilot d’aviació Capturat pels aliats, arran de les condicions d’habitatge al camp de presoners de Chartres, on fou internat, s'inicià el seu interès per les estructures lleugeres Reprengué els estudis d’arquitectura, que amplià amb una estada als Estats Units, i el 1952 obrí despatx propi a Stuttgart A l’Escola Tècnica de la universitat d’aquesta ciutat, el 1964 fundà l’Institut d’Estructures Lleugeres És considerat un dels membres més importants de l’avantguarda…

Cursà la carrera d’Arquitectura a l’Escola Tècnica Superior de Sevilla i es titulà a l’Escola d’Arquitectura ESARQ de la Universitat Internacional de Catalunya Al final del segle XX i començament del XXI, obrí en el debat arquitectònic espanyol una nova via no estrictament formalista, centrada en la reflexió ètica, social i política de l’habitar en la ciutat contemporània Amb el seu estudi d’Arquitectura, “Recetas Urbanas”, plantejà la qüestió mitjançant un sistema d’intervencions més o menys efímeres que tracten d’aprofitar els espais públics i privats burlant la lògica comercial del sòl…

Estudià a l’Institut de Tecnologia Nan Nanjing, on l’any 1985 es graduà i el 1988 es doctorà Amb la seva muller, Lu Wenyu, el 1997 establí estudi propi a Hangzhou, que anomenà Estudi d’Arquitectura Amateur A diferència de molts arquitectes xinesos de la seva generació, que s’inspiren en l’alta tecnologia i la modernitat radical, en els seus projectes hi té una clara preponderància la tradició constructiva xinesa d’arrel popular, que combina amb dissenys agosarats A aquests atributs, hi afegeix una preocupació per l’escala humana Des de l’any 2000 és professor de l’Acadèmia Xinesa de les Arts…

Després de titular-se 1953 i treballar amb Josep Antoni Coderch, creà el seu despatx amb Alfons Milà , conjuntament amb el qual signà els seus projectes Nomenat professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona el 1959, el 1966 fou desposseït del càrrec per donar suport al Sindicat Democràtic d’Estudiants El 1967 fou cofundador de l’ Escola Eina , on exercí la docència L’any 1977, reincorporat a la Universitat, obtingué la càtedra de projectes de l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona  ETSAB, que ocupà fins el 1990 La seva obra, d’una gran perfecció formal, ha influït molt…

La denominació es generalitzà, juntament amb l’anàloga de seu sedes , sinònim de cathedra , a partir de l’època carolíngia Les catedrals han d’ésser consagrades, a diferència de les altres esglésies, que poden servir simplement beneïdes La dedicació de la catedral, que sol ésser basílica, ha d’ésser celebrada per totes les esglésies de la diòcesi En sentit ampli, comprèn també el conjunt d’edificis entorn de la basílica el baptisteri i, generalment, residències actuals o antigues del bisbe, dels clergues o dels canonges, sovint centrats per un claustre Les antigues catedrals foren…

Consta de diversos trofeus, la majoria dels quals atorgats per les diferents seccions del FAD segons l’especialitat premis FAD d’Arquitectura i interiorisme, instituïts el 1958, que actualment són concedits per l’ARQUINFAD en els apartats d’arquitectura, interiorisme, espais exteriors i espais efímers premis Delta concedits per l’ADI-FAD des del 1961 premis Laus de disseny gràfic i comunicació visual, concedits des del 1964 per l’ADG-FAD premis Habitàcola per a estudiants d’interiorisme de l’ARQUINFAD des del 1988 premis Enjoia’t, de l’Associació d’Orfebres FAD des del 1996 Medalla ADI-FAD…

Vida i obra Fill de Rafael Masó i Pagès, pintor i director del Diario de Gerona  i germà del pedagog  Narcís Masó i Valentí Fins el 1900 residí a Girona, i després a Barcelona, on estudià arquitectura Entre el 1900 i el 1906 desplegà una gran activitat com a escriptor Collaborà al Diario de Gerona  i fou un dels fundadors de Vida  1902-03, revista en la qual publicà versos, articles d’art i alguna ressenya de llibres A Girona, amb Xavier Montsalvatje, Carles Rahola, Miquel de Palol i Prudenci Bertrana, collaborà en altres publicacions com Armonia ,  L’Enderroc , Lletres  o Lo Geronès , i, a…