Resultats de la cerca

La seva activitat d’arquitecte i d’enginyer es desprèn de testimoniatges literaris, però no en resta cap vestigi conegut És famós, en canvi, pel seu tractat teòric d’arquitectura, en deu llibres De Architectura , escrit entorn de 27-23 aC i dedicat a August, sobretot perquè és l’única obra d’aquesta mena que l’antiguitat ha transmès, malgrat que, seguint l’exemple de texts grecs semblants, a Roma mateix foren escrits molts altres tractats, a més del de Vitruvi Versa sobre tota la problemàtica de l’arquitectura, des de la formació de l’arquitecte i els materials de construcció fins a l’…

La seva Ciutat Industrial 1901-04, projecte de ciment armat, de ferro i de vidre, és el primer intent d’urbanisme racionalista, adaptat a les particularitats de l’home de l’era industrial Aplicà els seus conceptes a Lió 1904-14, on construí edificis públics exemplars i barris d’habitatges enquadrats en un pla unitari escorxadors de La Mouche 1909-13, estadi olímpic 1913, hospital E Herriot 1915 i el barri anomenat dels EUA començat el 1928 Defensà una arquitectura renovada, però basada en normes formals immutables La seva obra, d’una alta qualitat tècnica, és una constant i…

El 1636 començà a freqüentar el grup parisenc d’intellectuals que girava al voltant de Marin Mersenne i escriví un manual de composició musical de notable interès Iniciador de la geometria projectiva , introduí la noció de punt de l’infinit d’una recta, en la qual prescindí del concepte de parallelisme i identificà un cilindre amb un con de vèrtex situat a l’infinit Fou el primer a explicitar la importància de la perspectiva en geometria establí la teoria de la involució damunt la recta i formulà el teorema sobre triangles homològics que porta el seu nom La seva obra cabdal és Brouillon…

Autor de l’església de Sant Pere de Reus, començada el 1510 —i no acabada fins el 1601—, de nau única amb capelles laterals

Fill de l’escriptor i economista Pere Corominas i germà del filòleg Joan Coromines, es formà a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en matemàtiques 1936 també hi inicià estudis d’arquitectura, que completà més endavant Es doctorà en matemàtiques a París després d’haver pres part en la Guerra Civil Espanyola El 1940 passà a Xile i tot seguit es traslladà a l’Argentina A la ciutat de Mendoza, fou professor de matemàtiques a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Cuyo 1941-46 i encarregat de la càtedra d’Estadística Posteriorment, treballà a l’Institut de Matemàtiques…

Deixeble de Viollet-le-Duc El seu primer encàrrec important fou el Castell Béranger de París 1894-98, on incorporà l’Art Nouveau més típic a l’arquitectura i obtingué el primer premi de façanes de la ciutat de París Construí després la casa del ceramista Coilliot a Lilla 1898-1900, diverses entrades del metro de París 1900-10, el Castel d’Orgeval 1905, la seva casa de París 1909-12, etc Unes altres obres importants, destruïdes, han restat fotografiades en la sèrie de postals Le Style Guimard 1903 Conreà també el grafisme i el disseny de mobles i objectes

Deixeble de TGarnier, fou Premi Roma 1920 i esdevingué un dels arquitectes oficials del moment pel seu eclecticisme, encobert d’aparences modernes, com el Centre de xecs postals a la rue des Favorites, a París 1932, o l’annex a la Bibliothèque Nationale, a Versalles 1933, o l’immoble que construí a la rue Guynemer, a París 1925, que esdevingué el prototip dels seus posteriors Cap de la reconstrucció de Nantes —a partir del 1945—, hi edificà l’hospital de la ciutat

Després de sojornar a Roma i de construir el palau de Saint-Maur, Enric II el nomenà superintendent d’edificis reials La recerca i l’adopció de nous esquemes arquitectònics, tant en les seves construccions castell d’Anet, galeria d’Enric II a Fontainebleau, com en els tractats d’arquitectura que escriví, el fan un dels capdavanters del Renaixement a França

Construí els collegis dels jesuïtes de Le Puy 1610, Dijon 1611, La Flèche 1621, etc Projectà l’església de Saint-Paul et Saint-Louis de París 1627 Seguí sempre l’esquema del Gesù de Roma, i influí sobre tota l’arquitectura religiosa del segle XVII Acabà, en estil clàssic, la catedral d’Orleans

A Roma estudià pintura amb Pannini, i després arquitectura Treballà principalment a França baldaquí de la cartoixa de Lió, església de Coulanges, prop d’Auxerre, i façana de l’església de Saint-Sulpice, de París, la seva obra millor Es dedicà també a l’escenografia i la decoració, treballant a l’Acadèmia Reial de Música de París, a Londres, Dresden, Viena i Brusselles