Resultats de la cerca

Treballà, sota les ordres d’Agustí Bernardino, en les obres del Collegi de Sant Domènec d’Oriola 1611-15 i el 1615, en abandonar aquest l’obra, fou nomenat mestre major, i la dirigí fins el 1626 Substituí aleshores Bernardino en la direcció de l’església de Sant Nicolau d’Alacant

Collaborà amb Carlos Arniches del 1924 al 1936, i se n'anà a Cuba, on seguí una obra que continuava formes tradicionals amb elements de l’avantguarda La seva obra més ambiciosa fou l’immens edifici FOCSA 1953-56, a l’Havana, en collaboració amb Ernesto Gómez Sampera

L’any 1625 traçà un projecte de façana per a la catedral de Tortosa que només fou executat en part

Fou mestre de fortificacions de Palma Mallorca, on construí les muralles del s XVI i la sòbria casa del Marquès de la Torre —no bastida fins el 1696— És identificable amb el Martín de Gaínza autor de l’Hospital de la Sangre de Sevilla 1546, amb façana plateresca

Format a l’escola de Madrid, es titulà el 1904 Es caracteritzà per un estil que, malgrat que coneixia i emprava el Modernisme —llenguatge aleshores molt en ús a València—, sempre anà acompanyat d’un cert classicisme que s’inspirava en l’estil Napoleó III La seva arquitectura no és doncs innovadora, sinó eclèctica Arribà a ésser un arquitecte de renom així, fou una de les peces fonamentals en l’Exposició Regional —després Nacional— de València del 1909, arquitecte provincial, acadèmic de Sant Carles, arquitecte d’Hisenda i membre de la comissió provincial de monuments Com a tal féu la…

Construí l’església del seminari de Terol Cap al 1760 arribà a Conca, on construí o renovà les esglésies de San Felipe Neri, de San Pedro, de San Antón 1764 i algunes capelles a la catedral i a d’altres temples, que demostren la seva habilitat i la fantasia estructurals Passà després a Màlaga, on la seva activitat fou molt important i orientada cap al neoclassicisme, particularment en obres utilitàries com les conduccions d’aigua per a Màlaga aqüeductes d’Humayna i Quintana i el famós pont de Ronda 1784-88

Fou capdavanter en la utilització del ciment armat i inventor de la tècnica del ciment precomprimit, destinada a millorar el comportament estàtic de les estructures Augmentà l’elasticitat afegint a l’estructura d’acer una munió de fils o barres metàlliques que comprimeix prèviament el ciment a fi d’evitar les esquerdes un cop l’estructura resisteix el pes definitiu Fou director tècnic d’Entreprises Limousin 1913-28 Projectà ponts, hangars Orly, 1916 i 1944, destruïts per la guerra, pistes d’aeroports, ponts ferroviaris Elorn, 1926-29, molls portuaris, la basílica subterrània de Pius X de…

Estudià amb els arquitectes més notables de la generació precedent a la seva Joseph Hoffman Viena, 1907, Auguste Perret París, 1908 i Peter Behrens Berlín, 1911 Establert a París des del 1917, alternà l’activitat arquitectònica amb la pictòrica, i fundà 1919, amb el pintor Ozenfat, la revista Esprit Nouveau , òrgan del moviment purista Tot i que amb la ville Savoie de Poissy 1928, any de la primera reunió del CIAM i amb el pavelló suís de la ciutat universitària de París se situà entre els capdavanters del racionalisme, foren les seves obres literàries el que produí més admiració i polèmica…

Seguint la tradició de CWren, collaborà en la reconstrucció de les esglésies de Londres Saint-Mary-le-Strand i Saint-Martin-in-the-Fields Escriví A Book of Architecture

Hom el coneix per la seva collaboració en la construcció de la catedral de Beauvais A la mort de Martin Chambiges 1532, al qual havia estat confiada la construcció del transsepte d’aquella catedral, continuà l’obra i hi aixecà una altra torre llanterna coronada per una agulla, la qual s’ensorrà al cap d’uns quants anys