Resultats de la cerca

Durant l’antiguitat foren molt simples i d’un ús molt escàs, però des de l’alta edat mitjana esdevingueren progressivament freqüents i elaborades, per a substituir algunes portes i finestres de fusta i també per a establir una tanca de separació Al s XVII, per primera vegada, hom utilitzà reixes de ferro per a tancar espais descoberts, sobretot en villes suburbanes i en els jardins dels grans casals Més tard solen ésser sistemàticament reixades les finestres de les plantes baixes dels edificis, les rampes d’escales, les terrasses, els balcons, etc El Modernisme promogué una decisiva…

Fill d’uns forners de Sabadell Estudià arquitectura a Llotja Barcelona i a Madrid, i obtingué el títol el 1854 Fou professor de materials de construcció a l’Escola d’Agrimensors 1855, catedràtic de mecànica a la de Mestres d’Obres 1859 i de resistència de materials a la Provincial d’Arquitectura des del 1875 Fou també acadèmic de Sant Jordi des del 1855 El 1868 dirigí la construcció d’un bloc d’edificis a l’illa 51 de l’Eixample ronda de Sant Pere-Trafalgar-Girona-passeig de Sant Joan El 1878 fundà els tallers Torras, Ferreria i Construccions i tot seguit feu un pont…

Fou deixeble de DFontana La seva obra principal és la capella Paulina de Santa Maria Major 1611-12, feta construir pel papa Pau V, d’una riquesa de materials i d’una abundant decoració, característiques del barroc romà D’ell és, també a Roma, una façana del Palazzo Borghese i el Palazzo Rospigliosi

En el decenni de 1950-60 els arquitectes seguidors del racionalisme de Mies van der Rohe i de Le Corbusier, esdevinguts capdavanters d’aquest moviment, deixaren sense revestir els materials i les conduccions exteriors conrearen també un sever formalisme formes massisses, una nova illuminació, etc, que donà un aspecte funcional aviat internacionalitzat i relacionat amb l’informalisme pictòric

N'obtingué el títol el 1965 i es doctorà el 1969 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB, de la qual fou professor adjunt del departament de projectes arquitectònics entre el 1968 i el 1973 Fou l’arquitecte municipal de Valldoreix Sant Cugat del Vallès fins el 1970 Formà part del moviment arquitectònic anomenat Escola de Barcelona, generació d’arquitectes que destacaren entre el final dels anys seixanta i la primera dècada dels setanta, centrats bàsicament a Barcelona Es caracteritzen per una arquitectura d’autor, d’arrel mediterrània, de petits encàrrecs no oficials,…

Format durant tres anys a l’estudi de Peter Behrens, assolí una formació d’arrels neoclassicistes Participà, en un primer moment, en els grups i moviments artístics revolucionaris fou membre del Novembergruppe i del Zehner Ring i fou un dels fundadors de la revista G inicial de Gestaltung , ‘forma’ Tingué, també, importants contactes amb components del Stijl i amb constructivistes russos Fou director 1930-33 del Bauhaus El 1937 emigrà als EUA, on dirigí el departament d’arquitectura de l’actual Illinois Institute of Technology Quan el 1921 realitzà els projectes de gratacels i el 1922 el…

El 1943 —conjuntament amb William Hamby— projectà la casa Fairchild, a Nova York, articulant totes les dependències entorn d’un pati Per la seva preocupació a resoldre els problemes que planteja la societat industrial, bàsicament arran dels materials prefabricats, fou un dels arquitectes que prengué part en la famosa taula rodona que convocà The Museum of Modern Art de Nova York, pel febrer del 1948 El 1935 dirigí la revista ArchFor

Fou cridat per Benet XIII a Roma, on, amb l’ús de materials poc sumptuosos i sobretot amb la lliçó espacial de Pietro da Cortona i de FBorromini, construí Santa Maria della Quercia 1727-31, però la seva gran obra és la plaça de Sant'Ignazio 1727-28, un gran oval central flanquejat per dos de menors, que componen un sistema espacial en moviment continu i ondulat, obert i desplegat en molts plans perspectius

Titulat el 1920 Contractista d’obres i collaborador de Goday escola Ramon Llull, Florensa escoles del Guinardó, Jujol palau de la Pedagogia, 1927, de l’enginyer militar JSans Govern Militar, 1929, de Quintana escalinata de la Sagrada Família, 1950, Feu Sant Miquel dels Sants, 1952 i Cendoya Esclaves del Sagrat Cor, 1954 Restaurà les voltes del Pi 1940 i l’església de Linyola 1965 Fou encarregat de la càtedra de coneixements de materials a l’Escola d’Arquitectura

El seu objectiu fou d’inserir l’estudi de l’arquitectura dins una problemàtica artística, social i tècnica Organitzà exposicions i conferències d’arquitectura i art i concursos de projectes arquitectònics a les Galeries Laietanes 1952-58, participà a la Quarta Biennal de São Paulo 1956, i promogué la creació del Centre d’Informació de Materials per a l’Arquitectura i la Decoració de la Casa El 1958 i el 1959 organitzà uns interessants cursets sobre economia i urbanisme i sociologia i urbanisme