Resultats de la cerca

La seva obra, de primer dins l’estil internacional Museum of Modern Art, Nova York, 1939, a partir del 1950 s’orientà cap al neobarroc, del qual fou el màxim representant als EUA Es féu remarcar per les parets d’abric perforades, comparables a reixes o gelosies altes com la façana pavelló circular dels EUA a l’Exposició de Brusselles, 1958 ambaixada dels EUA a Nova Delhi, 1958 estació de servei de l’aeroport d’Idlewild a Nova York, 1960 Algunes obres tenen reminiscències d’estil venecià Gallery of Modern Art, al Columbus Circle de Nova York, 1960 En el gratacel de la…

Es graduà en literatura a la Universitat de Harvard 1961, on el 1963 obtingué un màster d’arquitectura El 1965 s’establí a la Gran Bretanya i el 1970 es doctorà en arquitectura per la University College de Londres La seva tesi doctoral, Modern Movements in Architecture 1973, fou el punt de partida d’una destacada producció teòrica i es convertí en un dels principals proponents del postmodernisme arquitectònic amb títols com The Language of Post-Modern Architecture 1977, What is Post-Modernism 1986 o Post-Modernism The New Classicism in Art and Architecture 1988 També…

Titulat a Londres el 1958, l’any següent s'installà a Barcelona, on es graduà el 1966 S’integrà a l’equip d’arquitectes barceloní MBM, format per Oriol Bohigas i Josep M Martorell i Codina , amb els quals compartí la paternitat de la seva obra des del 1962 De les seves realitzacions cal esmentar el projecte de la Vila Olímpica de Barcelona , les escoles Garbí 1965 i Thau 1974, la Mansana Mollet 1987, l’hotel Melià de Puerto Vallarta Mèxic, 1990, els habitatges Kochstrasse de Berlín 1992, la nova seu de la UGT a Barcelona 2008, l’Illa Escorial de Barcelona 2009, la Torre Blanca l’Hospitalet de…

Fou l’impulsor del moviment modern a Àustria Professor a la Kunstakademie de Viena 1956 i urbanista de la ciutat 1958, posà en marxa la reestructuració de la capital austríaca A la Sala Municipal de Viena 1954-58, així com a les de Bremen i Ludwigsburg, revestí l’estructura d’acer amb alumini Juntament amb Auböck, creà una colònia de xalets prefabricats, seguint de prop els esquemes de la Werkbund

El 1943 —conjuntament amb William Hamby— projectà la casa Fairchild, a Nova York, articulant totes les dependències entorn d’un pati Per la seva preocupació a resoldre els problemes que planteja la societat industrial, bàsicament arran dels materials prefabricats, fou un dels arquitectes que prengué part en la famosa taula rodona que convocà The Museum of Modern Art de Nova York, pel febrer del 1948 El 1935 dirigí la revista ArchFor

Ha publicat Modern Architecture A Critical History 1980, en la tercera edició del qual apareix la teoria del “regionalisme crític”, que és una resposta a la situació de l’arquitectura quan és sotmesa a tendències culturals uniformitzadores, que a escala mundial esborren les diferències locals, i Studies in Tectonic Culture the Poetics of Construction 1996, on defensa una arquitectura “tàctil” en què predomina l’espai com a alternativa a l’arquitectura perspectiva, basada en imatges

El seu projecte de reestructuració d’Anvers 1910 és considerat com una de les fites de l’urbanisme modern Installat al Marroc del 1913 al 1923, creà les viles modernes de Meknès, Casablanca, Rabat, Fes i Marràqueix, respectant tant l’espai com la funcionalitat dels nuclis de població nadiua, així com la seva estètica El 1928 collaborà en el pla d’organització de la zona d’expansió de París Del 1935 al 1951 es dedicà a la reestructuració de diverses ciutats, entre elles Istanbul

El 1765 anà a Polònia, on treballà per a Estanislau Poniatowski De retorn a França, féu l' hôtel de l’Intendance au Franche-Comté, a Besançon 1771-78, i el Gran Théâtre de Bordeus 1772-80, el primer teatre modern, ja independent d’altres edificis Arquitecte del duc d’Orleans, féu, a París, els jardins porticats, el teatre del Palais-Royal 1781-86 i el teatre de la Comédie-Française 1787-90 Les seves obres, d’un estil neopalladià, es caracteritzen per una gran harmonia compositiva

Es graduà en filosofia a Harvard el 1930, però ben aviat el seu interès es decantà vers l’arquitectura Escriví amb Henry-Russell Hitchcock Jr, The Internacional Style Architecture since 1922 1932, influent assaig que introduí el terme estil internacional en arquitectura Aquest any fou nomenat el primer director del Departament d’Arquitectura del Museu d’Art Modern de Nova York MoMA fins el 1934, i novament en 1945-48, període durant el qual escriví Mies van der Rohe 1947 En 1940-43 estudià arquitectura a Harvard, i fou influït per MBreuer i Mies van der Rohe, i amb aquest…

A París, féu pràctiques amb Le Corbusier 1931-36 El 1937 construí el Pavelló del Japó de l’Exposició Internacional de París, obra considerada a Occident com la primera que incorpora el llenguatge arquitectònic internacional als plantejaments tradicionals japonesos Actiu en el CIAM, fou delegat del Japó al CIRPAC El 1951 creà el museu d’Art Modern de Kamakura, que és una de les obres que inicien el renaixement arquitectònic japonès després de la Segona Guerra Mundial La casa Internacional de Tòquio —1955, amb la collaboració de Mackawa i Yoshimura— i l’immoble Tokyo-Kaikan 1953-54…