Resultats de la cerca

Es titulà el 1890 És autor, entre altres obres, de la casa de veïns del carrer de Llúria número 80, de Barcelona 1907 —d’un Modernisme exuberant que hom creu derivat de la casa Batlló, de Gaudí—, d’una altra casa al mateix carrer, el número 129 1907, i de la villa Sant Rafael de Tarragona 1912, d’un Modernisme més contingut Tingué diversos càrrecs i fou arquitecte municipal de Malgrat, del Masnou i d’Arenys de Mar

Titulat el 1928 Fou un dels arquitectes fundadors del GATCPAC Presentà un projecte d’estació per a aeroport a l’exposició de projectes de les galeries Dalmau 1929 Participà a Saragossa en les reunions constituents del GATEPAC octubre del 1930 i intervingué en diferents càrrecs a les juntes directives del grup català en dimití com a soci directiu el 1935 Les seves obres més importants són la casa Vilaró 1929-30, a Sant Josep de la Muntanya, i un edifici d’habitatges al carrer de Pàdua, número 96 1934-35, ambdues a Barcelona La primera representa una de les primeres propostes plenament…

El 1946 creà la seva pròpia empresa dedicada a ajudar els veterans de la Segona Guerra Mundial per a obtenir préstecs federals d’habitatge Especialitzat primer en el món de la construcció, estudià enginyeria estructural a la Universitat de Califòrnia 1946-48 i, quan encara no havia acabat la carrera, establí un estudi propi a la ciutat de Los Angeles La seva formació professional es concretà en la construcció en acer en un moment en què aquesta pràctica arquitectònica encara no s’havia estès a gran escala Ellwood s’interessà per l’arquitectura dels mestres europeus emigrats als EUA, com…

Titulat el 1912 Fou deixeble de l’Escola d’Art de Francesc d’A Galí i del Conservatori del Liceu El 1917 féu en un estil classicista la biblioteca pública del Vendrell, inaugurada el 1920, per al servei de Biblioteques Populars de la Mancomunitat Amb el seu germà Antoni féu un projecte historicista per a un gran Teatre de la Ciutat de Barcelona 1921 Viatjà per Europa i a Viena, on residí un quant temps, conegué l’obra de Hoffman, Loos, etc Esdevingué arquitecte municipal de l’Hospitalet, on projectà un pla general de la ciutat amb la prolongació del carrer de Corts fins al Llobregat 1928 i…

Exercí també com a escultor i mestre fuster Es casà amb una filla de l’impressor Francesc Bro i Sala, el darrer de la cèlebre dinastia de llibreters El 1811, per herència, prengué possessió dels tallers d’impremta Bro —que vengué després—, de terres a Pujals dels Cavallers i de diverses cases de Girona Fou delegat pels gremis, el 1833, conjuntament amb Lluís Barnoya i Damià Roger, a la junta especial que preparà les festes celebrades a la ciutat pel jurament d’Isabel II Construí diversos habitatges particulars al carrer del Vern, on posseïa també una casa al número 10

Germà de Ramon Puig i Gairalt Estudià música al Conservatori del Liceu i pintura a l’escola d’art de Francesc d’A Galí Encara estudiant projectà un gran auditori de concerts d’estil classicista Després d’unes reformes de cases que féu a Cerdanyola 1919-20 inicià una carrera que el situà entre els primers arquitectes catalans de la seva generació Plenament imbuït de la mentalitat estètica del Noucentisme, intentà retrobar un estil genuïnament català i clàssic a la vegada i construí el Casal del Molí Vell a Gelida 1920-21 i la Casa Guarro a Sarrià 1921-23 Aviat sumà a aquests pressupòsits…

Format a Stuttgart, s’installà, fugint dels nazis, a Eivissa 1933, on realitzà algunes de les primeres obres racionalistes dels Països Catalans Collaborà amb Raoul Haussmann i el GATCPAC en la redacció d’un número d' AC que revalorà l’arquitectura popular eivissenca Després de la guerra civil de 1936-39 s’installà a Califòrnia i es naturalitzà nord-americà 1944 Ultra la seva activitat com a arquitecte, es relacionà amb la indústria del cinema d’animació Durant la dècada dels cinquanta reprengué els contactes amb Eivissa, si bé mantingué una constant presència internacional Londres, Los…

Fill de Joan Valeri i Anglà, mestre d’obres originari d’Oristà Lluçanès Estudià a l’escola politècnica de Madrid i a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on es titulà el 1899 Pertany a la segona generació d’arquitectes modernistes La seva obra és caracteritzada per l’ús dels frontons ondulats, els ornaments de derivació floral i el modelatge de materials en formes de composició lliure i de gran exuberància Projectà i construí la torre de Sant Jordi 1908, al carrer de Sant Eudald, i la casa Comalat 1909, a la Diagonal número 442, a Barcelona la casa Bou 1914, al Papiol, el Casino de Sant…

Titulat el 1926 Soci fundador del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània , intervingué en la seva constitució, en les diferents juntes directives i en els projectes signats pel grup De gran interès per al racionalisme català és el seu edifici d’habitatges de la Via Augusta número 61 de Barcelona 1931, resolt amb hàbil flexibilitat dins el compromís amb l’ortodòxia formal del moviment modern s’hi insinua una decantació vers l’expressionisme que adquirirà la màxima importància a l’edifici d’habitatges i cinema Astòria del carrer de París 1933-34 En…

Fou professor a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona Collaborà amb Elies Rogent, Domènech i Montaner i Josep M Jujol, entre altres La seva arquitectura és coherent i uneix una tècnica depurada a un exhaustiu sentit decoratiu, que utilitzà com a llenguatge per a refermar el sentit nacional de Catalunya Entre les seves obres més notables sobresurten la reforma de casa seva a Barcelona, al carrer d’en Gignàs, una sèrie de panteons, com els de la família de la Riva a Barcelona i els de la família Arús a…