Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
panteó
El Panteó de París
© B. Llebaria
Arquitectura
Església o edifici que conté les tombes dels homes il·lustres o dels sobirans d’un país.
Així, l’abadia de Westminster a Anglaterra, el Panteó de Roma i la basílica de la Santa Croce de Florència, a Itàlia, el Panteó de París on reposen, entre altres, Voltaire, Rousseau, VHugo, Zola, Jaurès, etc a França, Ripoll i Poblet als Països Catalans, etc
panteó
Arquitectura
Sepultura —en general en forma d’edificació en l’espai o subterrània— on reposen els diversos membres d’una família.
Josep Majó i Ribas
Arquitectura
Arquitecte modernista, titulat el 1893.
Féu cases de pisos, entre les quals sobresurt l’edifici de La Vanguardia 1903 de Barcelona, i algun panteó al Cementiri Nou barceloní
Giovanni Battista Crescenzi
Arquitectura
Pintura
Pintor i arquitecte italià.
Fou superintendent de totes les activitats artístiques durant el pontificat de Pau V El 1617 anà a Madrid Treballà amb A Carbonell al panteó dels reis 1654 d’El Escorial i se n'encarregà de la decoració, que fou executada per bronzistes italians
Alfons Carbonell
Arquitectura
Arquitecte, actiu del 1620 al 1660.
Treballà, juntament amb Crescenzi, al panteó dels reis 1654 d’El Escorial El seu barroquisme es caracteritza per la decoració de les superfícies amb formes geomètriques i efectes policroms És autor també del palau del Buen Retiro de Madrid 1633 i del convent de les dominicanes de Loeches 1635-38 Realitzà, amb Eugenio Caxés, el retaule major i els laterals de l’església de La Merced Calzada de Madrid 1624, avui desapareguts
Miquel Pascual i Tintorer
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a Madrid i a Barcelona i es titulà el 1878 Fou arquitecte municipal de Sant Feliu, Vic, Sabadell, Gràcia i Barcelona Autor del pla topogràfic de Gràcia, on feu la casa de la vila, és autor també de l’església de Sant Fèlix de Sabadell 1884, el mercat de la Llibertat de Gràcia 1888, el Panteó Mulleras de Sant Gervasi 1889, el santuari de Sant Josep de la Muntanya 1894 i la parròquia de Santa Coloma de Gramenet 1915 Tingué com a collaborador Francesc Berenguer i Mestres
Jacques-Germain Soufflot
Arquitectura
Arquitecte francès.
Fou un dels introductors del retorn al classicisme en l’arquitectura de la segona meitat del s XVIII, especialment després del seu viatge a Itàlia acompanyat del marquès de Marigny La seva obra d’una gran simplicitat de línies, fou, però, massa freda Installat a Lió, hi féu l’Hôtel-Dieu 1741-48, la Loge des Changes 1747-50 i el Grand-Théâtre 1756 Aquest any anà a París per construir l’església de Sainte-Geneviève actual Panteó, obra de planta de creu grega seguint l’estil de Bramante, de la qual dirigí les obres fins el 1780
Joan Baptista Pons i Trabal
Arquitectura
Arquitecte.
Format a Barcelona 1872-79 i titulat el 1880 Arquitecte municipal de Barcelona i la Garriga Catedràtic de fusteria a l’Escola de Belles Arts És autor d’una interessant monografia sobre el monestir de Santes Creus 1892 Féu un projecte d’urbanització de la plaça de Catalunya 1888 de Barcelona El seu estil és perfectament eclecticista Entre altres, són obres seves, a Barcelona, les cases Peyra —Mallorca 285— 1893, Dotres —Mallorca 292— 1894, Boera —València 265— 1893, Pia Batlló —Consell de Cent 305— 1892, la pròpia —Balmes 81— 1908, Vives —Comte d’El Asalto-Piqué— 1894, així com el panteó Cros…
Salvador Vinyals i Sabaté

Salvador Vinyals i Sabate
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat mestre d’obres el 1868 i arquitecte el 1877 D’estil eclèctic i, de vegades, modernista, fou un dels arquitectes més sollicitats del seu temps Autor de nombroses cases a l’Eixample de Barcelona al carrer de Girona 112 1879, al passeig de Gràcia - carrer de Provença 1881, can Boada, a la Gran Via 346 1886, carrer de Lloria 43 1888, can Robert, a la Gran Via 350 1890, carrer de Rosselló 158 1896, passeig de Gràcia - carrer de Mallorca 1905 i can Vicenç Ferrer, a la plaça de Catalunya 1912 desapareguda També bastí la casa Buxareu, al xamfrà del carrer dels Àngels amb el de Fortuny 1878, i…