Resultats de la cerca

La seva pintura més representativa, Allegoria de la Divina Providència 1633-39, fou pintada a Roma, al palau dels Barberini Del 1635 al 1650 dirigí la reconstrucció de l’església de sant Lluc i santa Martina, a Roma, considerada com la primera homogèniament barroca important Entre els anys 1640 i 1650 treballà en la decoració del palau Pitti de Florència en collaboració amb el seu deixeble Ciro Ferri Des d’aleshores sobresurten, entre la seva producció, la façana de Santa Maria della Pace 1656-57, on fa jugar plans còncaus i convexos, i la de Santa Maria in Via Lata 1658-62, de major…

Treballà a Venècia en collaboració amb els seus fills Féu, com a escultor, el cor de San Giobbe a la capella Giustiniani de San Francesco della Vigna, el monument del cardenal Zenó a San Marco, el d’AVendramin a San Giovanni e Paolo, el del dux Niccolò Marcello 1481 a l’església Dei Frari i el del dux Pietro Mocenigo a San Giovanni e Paolo Com a arquitecte, projectà l’església de Santa Maria dei Miracoli, amb incrustacions de marbres policroms El seu estil és una adaptació del gòtic a les formes venecianes El seu fill Tullio Lombardo ~1455 — Venècia 1532, escultor, féu el relleu…

Hom el pot inscriure dins el corrent manierista Com a arquitecte féu l’inici de la nau de Sant'Andrea della Valle 1591 i el cimbori de Sant Joan del Laterà 1598-99 Com a escultor treballà en l’estàtua del papa Gregori XIII a l’Araceli 1576-77 i en els relleus del sepulcre del mateix papa a Santa Francesca Romana

Fou amic i collaborador de Miquel Àngel El 1520 es traslladà a Granada, on pintà una part del retaule de la Santa Creu 1521, Capilla Real i tallà el grup de l' Enterrament de Crist Museo de Granada A Múrcia, intervingué en la construcció de la sagristia i de la torre de la catedral

Collaborà en l’obra de l’arc del Castell Nou de Nàpols des del 1453, on és autor de diverses escultures del seguici d’Alfons el Magnànim i d’altres grups durant el regnat de Ferran I s’hi quedà com a únic responsable i s’ocupà del muntatge de la porta Entre el 1461 i el 1464 treballà per a Renat I d’Anjou, per a qui féu medalles

Entre les seves obres cal assenyalar diverses escultures, a la seu de Gènova, així com tombes Pietro da Noceto, ~1472 i el templet del Volto Santo, a la seu de Lucca

Treballà essencialment a Roma De la seva activitat escultòrica cal recordar alguns monuments funeraris, com el del cardenal Ludovico Lebretto 1465, a Santa Maria in Aracoeli, de Roma, i els de Pietro Riario 1475-77 i de Raffaello della Rovere, ambdós a l’església dels Sants Apòstols de Roma En el camp arquitectònic li és atribuït, per alguns tractadistes, el palau de Giovanni della Rovere o de la Cancelleria, a Roma

De bon principi treballà amb Pietro da Cortona, CRainaldi i LBernini Les seves obres Santa Maria dei Miracoli, Santa Maria di Montesanto, façana de San Marcello del Corso, Palazzo Odescalchi, santuari de Loiola mostren la seva preferència per les cúpules i les rotondes i un tractament arquitectònic academicista dins el seu barroquisme Com a teòric publicà un estudi sobre el Vaticà Templum Vaticanum i uns altres d’urbanisme i d’acústica

Fou cridat per Benet XIII a Roma, on, amb l’ús de materials poc sumptuosos i sobretot amb la lliçó espacial de Pietro da Cortona i de FBorromini, construí Santa Maria della Quercia 1727-31, però la seva gran obra és la plaça de Sant'Ignazio 1727-28, un gran oval central flanquejat per dos de menors, que componen un sistema espacial en moviment continu i ondulat, obert i desplegat en molts plans perspectius

Dins l’escola sienesa, fortament aferrada a la tradició medieval, fou l’artista més obert a les noves fórmules del Renaixement i, en particular, a la influència de Donatello cimbori de l’altar major 1472, Crist ressuscitat 1476, ambdues a la catedral de Siena Com a pintor es mantingué més apropat al decorativisme gòtic frescs del baptisteri de la catedral de Siena 1450-53, Tríptic de San Biagio 1461-62, catedral de Pienza