Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
clastra
clastra a sa Granja, prop d’Esporles
© Fototeca.cat
Arquitectura
A Mallorca pati empedrat central o anterior de les cases, en contraposició al posterior (corral).
De caràcter més o menys defensiu, és voltat de dependències utilitàries cotxeria, estables, porxos, etc i completat sovint amb una simple paret L’habitatge dels amos és a la planta baixa la dels propietaris, a l’alta, on hom accedeix per una escala adossada Sol ésser precedida per una cisterna i l’ombregen d’ordinari arbres i un emparrat
Guillem Solivella
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor.
Del 1370 al 1375 succeí el mestre Cascalls en la direcció de les obres del claustre i el campanar de la seu de Lleida El 1390 planejà el gran pòrtic dels Apòstols, i és autor dels relleus i de les imatges, llevat de la de la Mare de Déu, al nínxol central, que hom creu posterior i que s’atribueix a Jordi Safont, deixeble seu El 1410 treballava en el coronament de la torre major
Étienne-Louis Boullée
Arquitectura
Arquitecte francès.
Molt cotitzat, en principi, entre l’aristocràcia, esdevingué vers el 1780 un visionari megalòman, republicà i idealista Defensà tanmateix una arquitectura taxativament irracionalista i fantàstica que el féu precursor d’un Romanticisme arquitectònic que mai no assolí l’originalitat dels seus projectes Aquests, entre els quals sobresurt el monument esfèric a Newton, que havia de tenir una alçada de 75 m ~ 1784, no arribaren a ésser construïts Hom li atribueix un pavelló en forma de columna truncada al desert de Retz, a Chambourcy Seine-et-Oise El gran monument cònic de la batalla de Waterloo…
Coop Himmelblau
Arquitectura
Grup d’arquitectes fundat a Viena el 1968 per Wolf Prix (Viena 1942) i Helmut Swiczinsky (Poznań, Polònia 1944).
Ambdós han estudiat a la Universitat Tècnica de Viena i a l’Architectural Association de Londres La seva obra inicial, que es desenvolupa fins a la meitat dels anys setanta, investiga les interaccions entre l’home i l’arquitectura i la modificació immediata de l’hàbitat, amb influències de grups visionaris com Archigram A aquest període pertanyen diverses accions — Soft Space 1970, Hard Space 1970, Restless Sphere 1971, City Soccer 1971—, performances — Heart City 1969, Heart space 1969, Face-space 1969— i installacions com La casa de la teulada voladora 1973 o L’escenari del gran núvol 1976…
Antoni de Villanueva
Arquitectura
Pintura
Arquitecte i pintor.
Fill de l’escultor alacantí Laureà Villanueva S'educà a Oriola, molt influït per l’obra de Jaume Bord Treballà principalment en aquesta zona, fins que es traslladà a València per ingressar a l’orde franciscà El 1768 fou nomenat acadèmic de mèrit de Sant Carles De la seva obra, poc estudiada, són coneguts —com a arquitecte— alguns treballs anteriors al seu ingrés als franciscans la portada principal de l’església de Santa Justa i Santa Rufina d’Oriola 1753, l’ampliació de la capella de la comunió de l’església de Sant Jaume, a la mateixa ciutat 1757, i un de posterior al seu…
Andrea Palladio
Arquitectura
Nom amb què és conegut Andrea di Pietro della Gondola, arquitecte i teòric de l’art italià.
A 16 anys es traslladà a Vicenza Allí treballà a la villa Cricoli, de l’humanista GTrissino, el qual el portà a Roma 1541, on estudià a fons els monuments clàssics i l’arquitectura contemporània Havent tornat a Vicenza 1546 hi féu nombrosos palaus della Ragione, Thiene, Chiericati, Valmarana, etc i villes, entre les quals la Capra, coneguda com La Rotonda 1550-52, on mostra el seu concepte de la villa clàssica de planta central entorn d’una sala rodona, coberta amb cúpula, s’agrupen les altres estances, en forma totalment simètrica les quatre façanes, iguals i que recorden les dels temples…
Exposició Mundial de Hannover
Arquitectura
Exposició celebrada a Hannover entre l’1 de juny i el 31 d’octubre de 2000.
Amb el lema “Home, Natura i Tècnica” fou inaugurat el certamen que tingué en el concepte de sostenibilitat el motor tant dels seus principis organitzatius com de la resolució material dels seus equipaments L’equip coordinat per l’arquitecte i urbanista de Frankfurt Albert Speer —que comptà, entre d’altres, amb els suïssos Michele Arnaboldi i Raffaele Cavadini, guanyadors del concurs d’idees del 1992 i redactors del primer Pla General del 1994, juntament amb el paisatgista Dieter Kienast—, a partir de la decisió d’emplaçar l’Expo en contacte amb les installacions de la fira de Hannover,…
Peter Zumthor
Arquitectura
Arquitecte suís.
Després de rebre una formació d’arts i oficis, inicià els seus estudis a Basilea el 1963 i els completà al Pratt Institute de Nova York el 1966 Treballà com a arquitecte en el departament de conservació de monuments del cantó dels Grisons, on establí el seu estudi el 1979, i on desenvolupà els anys vuitanta diverses obres en què predomina el tractament en fusta, com és el cas d’una edificació per a la conservació de les excavacions arqueològiques romanes a Chur 1985-86, el seu estudi a Haldenstein 1985-86 i la capella de Sant Benedicte a Sumvitg 1985-88 En aquestes obres establí les bases que…
Gottlib Eliel Saarinen
Arquitectura
Arquitecte finlandès.
El 1896 s’associà amb H Gasellins i A Lindgren, amb qui projectà el pavelló de Finlàndia a l’Exposició Internacional de París 1900 L’estació de tren de Hèlsinki 1904-14 és una de les seves obres més representatives dins un llenguatge eclèctic, organitza els volums amb equilibri i utilitza els materials amb una gran economia El projecte per a l’edifici del Chicago Tribune 1922, encara que quedà segon, fou considerat virtual guanyador Això, a part d’influir el posterior sentit del gratacel americà, li obrí les portes dels EUA, on s’installà a Cranbrook l’any 1923 Ensenyà a la…
Sixt Illescas i Mirosa

Vista del mirador de la casa Vilaró (Barcelona), obra de Sixt Illescas i Mirosa
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1928 Fou un dels arquitectes fundadors del GATCPAC Presentà un projecte d’estació per a aeroport a l’exposició de projectes de les galeries Dalmau 1929 Participà a Saragossa en les reunions constituents del GATEPAC octubre del 1930 i intervingué en diferents càrrecs a les juntes directives del grup català en dimití com a soci directiu el 1935 Les seves obres més importants són la casa Vilaró 1929-30, a Sant Josep de la Muntanya, i un edifici d’habitatges al carrer de Pàdua, número 96 1934-35, ambdues a Barcelona La primera representa una de les primeres propostes plenament…