Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
presbiteri
Arquitectura
Cristianisme
Part de l’església, anomenada també santuari, situada al fons de la nau central, on hi ha l’altar major, i és reservada als clergues.
A les esglésies derivades de la basílica, hom hi troba els setials del bisbe i dels preveres Ulteriors modificacions n'afectaren l’alçada i la separació de l’absis pel deambulatori Reixes, baranes, balustrades, graons, cortines o l’iconòstasi marquen la separació de la resta de la nau
iconòstasi
Arquitectura
Cristianisme
Mur, de fusta o d’obra, que, a les esglésies d’Orient, sobretot a les de tradició bizantina, separa el santuari o presbiteri de la nau de l’església.
Té una porta central anomenada reial i que té, a més, una cortina i dues de laterals i és tot ell decorat amb icones, d’acord amb uns cànons que n'estableixen la distribució És l’evolució de l’antic cancell, comú al presbiteri de moltes basíliques, al qual hom començà de penjar icones, després del triomf del culte a les imatges, el 843 iconoclàstia Entre els iconòstasis famosos, hom pot destacar el de la basílica de l’Anunciació, al Kremlin de Moscou, de grans dimensions, obra de Teòfanes el Grec i Andrej Rubl’ov
deambulatori
Arquitectura
Passadís que encercla el presbiteri d’algunes esglésies pel darrere.
Fou introduït a l’època romànica per donar accés a les capelles de l’absis major i per servir de trànsit a les processons de pelegrins El seu cobriment consistia generalment en la descomposició de l’espai a voltejar en trapezis esfèrics transversals
santuari
Joan Pérez i Castiel
Arquitectura
Arquitecte.
Format a Itàlia i establert de jove a València Es formà al taller del seu sogre Pere Artigues Fou arquitecte de la catedral 1672-1708, on reformà el presbiteri, i veedor del mostassaf És autor del gran edifici de les Escoles Pies 1683 i de la portalada de Sant Andreu 1686 Conreà normalment un barroc salomònic i fou ajudat sovint pel seu fill Joan Pérez i Artigues — València 1743
arc triomfal
Arquitectura
Arc toral situat a l’entrada del presbiteri, que marca la separació entre la zona reservada al culte i l’estança del fidels.
Generalment és més baix i de menys llum que els altres arcs torals de la nau
absis
Absis 1) de planta quadrangular amb absidioles de ferradura, de Sant Quirze de Pedret (segle X); 2) de planta trilobulada, de Sant Pere de Terrassa (segle IX); 3) de planta quadrangular exteriorment i de ferradura a l’interior, de Santa Maria de Terrassa (segle X); 4) de planta semicircular amb edicles a l’interior, de Santa Maria de Roses (segle XI); 5) de planta composta d’absidioles poligonals, de la Catedral de València (segle XIII)
© fototeca.cat
Arquitectura
Construcció adossada a la nau o a les naus d’una església.
Els absis, com a lloc d’honor, començaren a tenir veritable importància a les basíliques i altres edificis públics romans A causa de la seva forma d’edicle foren considerats com a lloc d’honor de la sala i reservats als magistrats, als presidents d’assemblees i a les estàtues de personatges importants Després de l’edicte de Milà establert el 313 per Constantí I i Licini, les basíliques passaren a ésser edificis destinats al culte cristià, i hom installà a l’absis el presbiteri amb l’altar Aquesta disposició, amb lleugeres modificacions, ha perdurat fins avui L’absis ha estat…
cor
Arquitectura
Lloc de l’església destinat als cantors, on hom resa i canta l’ofici diví.
A l’edat mitjana els cors monàstics originaren el perllongament de la nau entre el transsepte i l’absis Cluny Sovint és separat de la nau per un cancell Es diferencia del presbiteri perquè aquest és el lloc propi dels ministres de la missa i de l’altar, mentre que el cor és per als cantors, canonges o monjos i és al davant o al darrere d’aquell A les esglésies no monàstiques ni canonicals es confonen tots dos termes Des de l’època barroca la tribuna de l’orgue, situada en un pis al començament de la nau, sobre la porta d’entrada, serví també per als cantors D’aquí ve que aquest…