Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Sindicat d’Arquitectes
Arquitectura
Sindicat espanyol dels professionals de l’arquitectura.
Com a resultat del greu efecte que la crisi econòmica iniciada el 2008 i l’esclat de la bombolla immobiliària tingueren en les condicions laborals dels professionals de l’arquitectura, al novembre del 2009 es creà el Sindicat d’Arquitectes d’Espanya, amb l’objectiu de defensar els interessos laborals en l’àmbit de l’arquitectura i, especialment, de denunciar les formes no legals i precàries de treball El Sindicat d’Arquitectes presentà la seva delegació a Catalunya al novembre del 2010
Un-studio
Arquitectura
Estudi d’arquitectura creat per l’arquitecte Ben van Berkel i la historiadora de l’art Caroline Bos el 1998.
El seu treball es completa amb la feina d’especialistes en desenvolupament urbà i infraestructures, i aposta per la innovació tecnològica en els seus projectes Treballa de forma estratègica amb dissenyadors gràfics, estilistes, constructors, dissenyadors, interioristes i fotògrafs, entre altres professionals Es dedica a la realització d’habitatges, edificis d’obra civil i d’obra pública
Pere Nicolau i Bover
Arquitectura
Arquitecte.
Es titulà el 1971 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Amb altres professionals, formà part d’un grup anomenat Zócalo, que el 1978 aconseguí el primer premi en el concurs per a realitzar el parc de la Mar de Palma Una altra obra d’impacte a Mallorca, en collaboració amb l’arquitecte Jaume Martínez, fou la projecció i direcció entre el 1987 i el 1993 de la rehabilitació del Gran Hotel de Palma per convertir-lo en la seu de la Fundació “la Caixa” a les Illes Balears La seva gran darrera aportació arquitectònica fou el disseny del nou edifici terminal de l’…
Josep Rodríguez i Lloveras
Arquitectura
Arquitecte (1925).
Treballà amb Puig i Cadafalch i A Florensa, a Barcelona, i amb Joanes i W Krüger, a Berlín Especialitzat en teatres, cinemes i sales d’espectacles, cal subratllar, dintre les obres d’aquest tipus, els teatres Comedia, Calderón, Candilejas i els cinemes Waldorf, Cristina i Jaime I, tots ells a Barcelona El 1928 féu els plans de la plaça de Diagonal-Urgell de Barcelona, que tan sols foren seguits pel que fa al costat nord segons el seu projecte L’últim projecte fou el ‘Poblat típic’ a la urbanització Empuriabrava, de Castelló d’Empúries Collaborà intensament en diverses publicacions, sobre…
Owings and Merrill Skidmore
Arquitectura
Firma d’una oficina d’arquitectes nord-americans d’una gran influència després de la Segona Guerra Mundial.
L’any 1970 tenia mil arquitectes i altres professionals, amb grups associats a les ciutats nord-americanes més importants Louis Skidmore 1897-1962 i Nathaniel Owings 1903 crearen una oficina conjunta 1936 i dissenyaren alguns edificis per a la fira de Nova York 1939-40 El 1939 s’uní a la firma John OMerrill 1896, que deu anys després la dirigí Bé que en els inicis havien dut a terme obres de tipus historicista i eclèctic, incorporaren a la societat la manera de fer de Mies van der Rohe a través de l’arquitecte Gordon Bunschaft, que treballava per a la firma La Lever House Nova…
arquitectura digital
Arquitectura
Conjunt de les solucions de disseny i construcció que tenen com a objecte la realització d’espais i edificis mitjançant l’ús determinant d’eines de tecnologia digital, per tal d’obtenir formes complexes o efectes singulars.
Alhora, aquestes eines permeten l’ordenació formal de l’espai virtual El desenvolupament accelerat de les tecnologies de la informació a partir de la Segona Guerra Mundial, però sobretot a partir dels anys setanta, esclatà a la dècada de 1990 amb la universalització d’internet Des d’aleshores, la tecnologia digital ha procurat als professionals de l’arquitectura un ampli ventall de noves possibilitats a l’hora de projectar la forma dels espais Arquitectes com Marcos Novak, Bernard Tschumi o Neil Spiller incorporaren com a peça clau dels processos de creació i reflexió…
Renard
Arquitectura
Família de mestres d’obres i arquitectes activa a Barcelona als segles XVIII i XIX.
Francesc Renard Barcelona 1723 — 1791, mestre el 1740, fou membre de les companyies que tingueren al seu càrrec nombroses obres públiques pont del Lledoner, al terme de Cervelló, Baix Llobregat, el camí de Molins de Rei, etc Ni ell ni cap dels seus descendents foren autors d’edificis remarcables, però tingueren notable influència en les obres arquitectòniques i urbanístiques de Barcelona Amb els seus fills Josep Renard i Closes Barcelona 1746 — 1824 i Francesc Renard i Closes Barcelona ~1750 — 1823, que fou mestre el 1803, realitzà les obres del nou convent de Sant Agustí a Barcelona Josep…
Enric Tous i Carbó
Arquitectura
Arquitecte
Titulat per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1953, l’any següent s’associà amb Josep M Fargas , amb el qual dugué a terme tota la seva obra fins el 1992 El 1958 guanyaren el premi FAD d’interiorisme per la botiga Georg Jensens de Barcelona i dissenyaren l’interior del Collegi d’Arquitectes de Catalunya 1962 Són coneguts sobretot pels grans edificis d’organitzacions, especialment seus bancàries, en els quals introduïren innovacions tècniques, constructives i de materials, influïts per l’obra de Mies van der Rohe, Richard Neutra i d’altres Dels seus projectes sobresurten…
Antoni Bonet i Castellana
Antoni Bonet i Castellana Canòdrom Meridiana
© Fototeca.cat
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista.
Els seus primers treballs professionals, especialment dirigits a l’estudi de l’habitatge obrer, els féu al taller de Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé El 1935 collaborà en l’estudi i la fabricació de mobles estàndards, que obtingueren el primer premi del Saló de Decoració de Barcelona Com a membre del GATCPAC, el 1935 collaborà en el pla d’urbanització de la ciutat de Barcelona El 1937 intervingué en la construcció del pavelló d’Espanya de l’Exposició Internacional de París A Buenos Aires fundà el Grupo Austral d’arquitectura moderna Dissenyà el seient de tub i…
Sindicat d’Arquitectes de Catalunya
Arquitectura
Organització creada a Barcelona per un grup de milicians de la CNT i la UGT juntament amb arquitectes —alguns, membres del GATCPAC—.
Es varen emparar 8 d’agost de 1936 dels locals de les velles organitzacions corporatives, l’Associació d’Arquitectes de Catalunya i el Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears Afiliat simultàniament a la CNT i a la UGT, fou legalitzat per radicalment l’organització i el significat del treball professional dels arquitectes, que passaren a ésser considerats com uns treballadors més del ram de la construcció, però amb la categoria de tècnics Era l’únic organisme capacitat per a rebre els encàrrecs professionals, que després repartia entre els seus afiliats d’acord amb un…