Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
projecte
Construcció i obres públiques
Arquitectura
Conjunt de plans i de documents per a la construcció d’un edifici o d’una obra d’enginyeria o la fabricació d’una màquina.
Conté totes les dades tècniques i totes les vistes d’elements o de conjunt necessàries per tal que la realització que preveu s’adigui a les instruccions de qui l’encarrega o a un programa establert
Moshé Safdie
Arquitectura
Arquitecte israelià.
Des del 1954 resideix a Amèrica, on fou alumne de Louis Kahn Es féu mundialment famós per l' Hàbitat 67 , a l’Expo 1967 de Mont-real El programa consistia en una construcció de dotze pisos capaç per a 158 famílies, realitzada amb elements prefabricats i mòduls sobreposats, intentant un hàbitat fortament individualitzat dins una estructura collectiva Aquesta obra —en la qual collaboraren David Barott i Boulvali— serví de base per a nous projectes d’hàbitat a Nova York i a Puerto Rico També és autor de l’escola rabínica Yeshivat-Porat-Josep 1970, a Jerusalem, i d’escrits teòrics
Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya
Arquitectura
Centre internacional d’educació, investigació i desenvolupament de l’arquitectura, entesa com una disciplina que involucra diferents escales d’anàlisi territorial i desenvolupament urbà.
Els seus objectius són fomentar la recerca i el desenvolupament en l’arquitectura i l’urbanisme, amb la intenció de millorar la legislació urbanística i l’economia de les ciutats Creat el 2003 per la Generalitat de Catalunya i l’associació Metàpolis, des del 2004 és una fundació privada formada per la Fundació Politècnica de Catalunya, l’associació Metàpolis i empreses de l’àmbit de l’urbanisme i de la construcció Té la seva seu al districte del 22@ de Barcelona Dirigit per l’arquitecte Vicente Guallart, el programa educatiu s’estructura en quatre apartats recerca, educació,…
MVRDV
Arquitectura
Grup d’arquitectes holandesos fundat el 1992.
El nom prové de les inicials dels fundadors Winy Maas Schijndel 1959, Jacob Van Rijs Amsterdam 1964 i Nathalie de Vries Appingedam 1965 Winy Maas collaborà en el grup OMA Office for Metropolitan Architecture, mentre que Nathalie de Vries i Jacob Van Rijs ho feren al despatx de Martínez-Lapeña i Torres a Barcelona La seva producció confia a l’ús imaginatiu de la tècnica la solució dels problemes mediambientals i la possibilitat de generar noves experiències urbanes i espacials Illustren els seus plantejaments amb projectes de caràcter teòric en forma de llibre, com són MetaCity DataTown 1992,…
Willem Jan Neutelings
Arquitectura
Arquitecte neerlandès.
Estudià a la Universitat Tècnica de Delft 1977-86, i posteriorment collaborà a OMA amb Rem Koolhaas Els seus plantejaments urbans queden reflectits en conceptes com La Cultura de la Circumvallació o La Metròpolis de Pedaços, i també en el projecte d’habitatges per a Barcelona 1989, entre d’altres El 1992 s’associà amb Michiel Riedijk Geldrop, Holanda 1964, amb qui ha desenvolupat altres projectes residencials, com el conjunt d’habitatges Prinshoek de Sittard, Holanda 1992-95, els realitzats a Amsterdam —el conjunt habitacional de Borneo Sporenburg 1994-97 i la torre d’Apartaments IJ 1993-98—…
Josep Benedito i Rovira
Arquitectura
Arquitecte.
En 1967-70 treballà a l’estudi de Josep Antoni Coderch de Sentmenat , i el 1971 obtingué la titulació per l' ETSAB Aquest any s’establí com a professional liberal amb estudi a Barcelona fins el 1981, que passà a ocupar un lloc com a arquitecte en exercici al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, dins del qual fou director general d’Arquitectura i Inversions El 1989 deixà l’administració pública i tornà a establir-se com a professional liberal, i el 1991 creà l’estudi rqp arquitectura , que dirigeix En 1979-81 fou també professor de Projectes a l’Escola Tècnica Superior d’…
Claude Parent
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte, urbanista i teòric francès.
Després d’estudiar matemàtiques, dibuix, escultura i, finalment, arquitectura, féu pràctiques, l’any 1954, al taller de Le Corbusier, que abandonà per cercar uns plantejaments menys cartesians S'associà, aleshores, amb André Bloc — Café du Rond Point als Champs-Elysées París, 1957, Estudi d’André Bloc Antíbol, 1959, Maison de l’Iran Ciutat Universitària de París, 1961-68— i amb Paul Virilio —església de Sainte Bernardette du Baulay Nevers, 1964-66, declarat monument nacional el 1990— i fou un dels fundadors del grup Architecture principe Multiplicà els projectes d’estructures urbanes amb…
Manuel Ribas i Piera
Arquitectura
Arquitecte.
Fill de Josep MRibas i Casas Estudià dret i arquitectura a la Univeristat de Barcelona Titulat a Barcelona el 1950 Influïren els seus plantejaments teòrics inicials part dels seus professors E Bona, A Florensa, JF Ràfols, J Margarit i els especialistes europeus vinguts a Barcelona, Sartoris 1949, B Zevi 1950 A partir del 1952, participà en les activitats del Grup R La seva obra com a arquitecte —Laboratoris J Uriach i Cia 1964-74, casa Carnera, a la Cerdanya, casa Cendrós, a Sant Feliu, edifici d’habitatges del passeig de Sant Joan 1975— es complementà amb la seva tasca com a urbanista, que…
Santiago Cirugeda Parejo
Arquitectura
Arquitecte andalús.
Cursà la carrera d’Arquitectura a l’Escola Tècnica Superior de Sevilla i es titulà a l’Escola d’Arquitectura ESARQ de la Universitat Internacional de Catalunya Al final del segle XX i començament del XXI, obrí en el debat arquitectònic espanyol una nova via no estrictament formalista, centrada en la reflexió ètica, social i política de l’habitar en la ciutat contemporània Amb el seu estudi d’Arquitectura, “Recetas Urbanas”, plantejà la qüestió mitjançant un sistema d’intervencions més o menys efímeres que tracten d’aprofitar els espais públics i privats burlant la lògica comercial del sòl…
Joan Antoni Solans i Huguet
Arquitectura
Arquitecte i urbanista.
Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB, on es graduà el 1965, però aviat es decantà per l’urbanisme, disciplina sobre la qual amplià coneixements a Berlín Entre el 1968 i el 1976 participà en l’elaboració de diversos plans d’ordenació urbanística, entre d’altres els plans generals de Vic 1968-71, Mataró 1975 i Sant Feliu de Guíxols 1973-75, el Pla de Comunicacions de la Comarca de Barcelona 1967-69, el llibre blanc d’urbanisme del Ministeri d’Obres Públiques espanyol 1972-73 i la llei del sòl del 1975 També participà com a assessor del pla general de la regió de…