Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Josep Maria Montaner i Martorell
Arquitectura
Arquitecte i crític.
Estudià a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona 1977, de la qual és professor Especialitzat en arquitectura neoclàssica i contemporània, ha publicat L’ofici de l’arquitectura 1983, Arquitectura industrial a Catalunya Del 1732 al 1929 1984 i Los museos de la última generación 1986
El Lissitzky
Pintura
Fotografia
Disseny i arts gràfiques
Arquitectura
Pseudònim amb què és conegut Lazar Màrkovitx Lissitski, artista, dissenyador, fotògraf, professor, tipògraf i arquitecte rus.
Participà en el constructivisme 1919, i fou nomenat professor d’art a Moscou 1921 però, a causa de la reacció governamental davant l’art d’avantguarda, s’exilià a Berlín i a Suïssa En el llibre Història de dos quadrats , publicat a Holanda el 1922, exposa la seva visió de l’art La seva obra pictòrica exercí una influència fonamental en l’evolució de l’art abstracte
Josep Danés i Torras
Arquitectura
Arquitecte.
Per encàrrec de l’Institut d’Estudis Catalans estudià l’església de Sant Joan les Fonts 1915 i el pont romànic de Besalú 1917 Ha publicat diversos treballs, com Arquitectura popular Notes referents a masies deBianya, Castellar de la Muntanya i Valldebac 1919, Antigüetats de Tona 1932, Els costums d’En Santacília 1936, i plans i mapes de la Garrotxa Restaurà i acabà la façana de l’església de Santa Maria del Tura 1929
Kenneth Frampton
Arquitectura
Historiador i crític d’arquitectura anglès.
Ha publicat Modern Architecture A Critical History 1980, en la tercera edició del qual apareix la teoria del “regionalisme crític”, que és una resposta a la situació de l’arquitectura quan és sotmesa a tendències culturals uniformitzadores, que a escala mundial esborren les diferències locals, i Studies in Tectonic Culture the Poetics of Construction 1996, on defensa una arquitectura “tàctil” en què predomina l’espai com a alternativa a l’arquitectura perspectiva, basada en imatges
Agustí Bru Zaragoza i Ebri
Arquitectura
Matemàtiques
Cristianisme
Arquitecte, eclesiàstic i matemàtic.
Estudià a València arts i teologia És autor d’un tractat d’arquitectura molt difós i utilitzat, Escuela de arquitectura civil , publicat a València el 1738, que signà amb un anagrama del seu nom en forma castellana, Athanasio Genaro Brizguz y Bru L’obra recollí la informació dels tractadistes hispànics del segle XVII, però el to i les làmines procedeixen de llibres francesos Contribuí a la difusió del gust rococó francès a València, juntament amb la tasca de Conrad Rudolf a la portada de la seu
Gaspar Jaén i Urban
Arquitectura
Literatura catalana
Arquitecte i poeta.
Vida i obra Estudià a l’escola d’arquitectura de València i treballa d’arquitecte a l’ajuntament d’Elx Des del 1989, és professor a la Universitat d’Alacant Ha publicat diversos treballs de la seva especialitat, sempre referits a l’àmbit del Baix Vinalopó o del País Valencià Guia d’arquitectura d’Elx 1978, Qüestions territorials al País Valencià 1979, L’arquitectura popular dels horts de palmeres d’Elx 1980 i Les palmeres del migjorn valencià 1994 en són una bona mostra Com a poeta és notable per la rica sensualitat d’expressió, evocadora, a voltes, de tota la comunitat…
,
Cebrià Lloansí
Arquitectura
Història
Literatura
Política
Polític, escriptor i arquitecte.
Fou un dels fundadors de l’Associació de la Joventut Catalana 1922, i fundà i presidí la Societat d’Artistes Independents Rossellonesos 1936 Fou secretari de redacció de “Le Coq Catalan” 1927-39 i ha collaborat en diversos periòdics i en la revista “Tramontane” Ha publicat els reculls de poesia Lumière d’Olivier i Romances foraines , i és mantenidor dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or Cofundador de la companyia teatral Les Tréteaux Membre del partit socialista des del 1936, ajudà els republicans durant la Guerra Civil Espanyola estigué en relació amb Malraux Participà en la…
Sebastiano Serlio
Arquitectura
Arquitecte i tractadista de l’art italià.
Destacà per l’enorme contribució d’idees arran del seu Trattato di architettura en set llibres 1537-1575 el llibre sisè restà manuscrit fins el 1966, i un vuitè sobre arquitectura militar, recentment descobert, encara no ha estat publicat, més que no pas per les escasses construccions que realitzà castell d’Ancy-le-Franc, 1543-45 Inicialment escenògraf i després enginyer i ebenista, el 1515 anà a Roma, on fou deixeble de Baldassarre Peruzzi, part dels materials teòrics i gràfics del qual aprofità per a compondre el seu tractat Cridat per Francesc I de França a Fontainebleau 1537…
Heliodor Piñón i Pallarés
Arquitectura
Arquitecte.
Format a l’Escola de Barcelona, treballa en collaboració amb Albert Viaplana i Veà, amb el qual ha reconvertit l’antic convent de Santa Mònica de Barcelona en el Centre d’Art Santa Mònica 1985-89, i part de l’antiga casa de la Caritat de Barcelona en el Centre de Cultura Contemporània 1993, premi FAD Han projectat, també a Barcelona, l’Hotel Hilton 1990-93, la plaça dels Països Catalans en dues fases 1981-83 i 1990 i la Rambla de Mar 1994 Com a teòric i crític, ha publicat Arquitecturas Catalanas 1977, Nacionalisme i modernitat en l’arquitectura catalana contemporània 1980 i…
Josep Quetglàs i Riusech
Arquitectura
Arquitecte.
Es llicencià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, actualment adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya, en la qual imparteix la docència i d’on és catedràtic Dedicat a la crítica i a l’estudi de l’arquitectura, ha publicat treballs monogràfics i reculls d’articles i escrits, entre els quals Escritos colegiales 1997, La Casa de Don Giovanni 1997, Pasado a limpio I i II 2000 i 2001, El horror vitrificado imagenes del Pabellón de Alemania 2001, Artículos de ocasión 2004 i Les Heures Claires 2004 Ha destacat com a estudiós de l’obra de Le Corbusier , i…